XAVIER TERRASA

El llibre "Viatge Històric per Calvià" es presentarà el proper 1 de febrer a Can Alcover (Palma)

2012-01-25T13:02:00.005+01:00

L’OCB i Xavier Terrasa García vos conviden a la presentació del llibre:

Viatge històric per Calvià de Xavier Terrasa García

Presentació a càrrec de Francesc Bujosa, catedràtic de la UIB.

Dia: Dimecres, 1 de febrer.

Hora: 20’00h

Lloc: Can Alcover, carrer de Sant Alonso, 24 (Palma).

Aquesta edició correspon al Premi Rei En Jaume d’Investigació 2010, atorgat per l’Ajuntament de Calvià.

Col·labora: Obra Cultural Balear.

Visites culturals amb l'OCB de Calvià

2012-01-25T12:53:00.003+01:00

El passat dissabte 21 de gener continuarem amb les visites culturals organitzades per la delegació de l'OCB de Calvià. La visita es titulà "Els aromes de l'oli i la muntanya a les badies del nord de Mallorca".

L'activitat consistí en una visita a la finca des Guinyent (Alcúdia), on s'elabora la marca Oli Solivellas. Un cop acabada aquesta interessant visita, ens anarem fins a al puig de Maria (Pollença), per fer una petita excursió a uns 300 metres d'altitud i dinar allà, un suculent arròs brut.

Cada mes seguirem organitzant una visita, convinant la cultura, el sector primari, el paisatge i el patrimoni de Mallorca.

Fotografia: Tolo Guasp.

Segona edició del llibre El patrimonio desaparecido de Palma

2012-01-19T19:08:00.002+01:00

L'editorial Temporae ha editat la segona edició del llibre El patrimonio desaparecido de Palma de l'historiador Xavier Terrasa. Més de 1.000 exemplars s'han venut durant el període nadalenc i confiam que aquest hagi agradat als lectors.

La presentació oficial d'aquest llibre serà el proper dijous 9 de febrer a les 19'30 hores a Ses Voltes, un espai patrimonial i cultural, situat a l'interior de les murades renaixentistes de Palma, que l'Ajuntament de Palma, gentilment ha cedit per a la presentació d'un llibre que intenta posar en alça i valor, espais com aquest d'un gran valor històric i cultural.

Coordinació de la 1ª visita agrària de 2012 a la finca de Pedruixella Gran

2012-01-16T10:58:00.007+01:00

El passat dissabte 14 de gener ARCA organitzà la primera visita de l’any 2012 del programa Agricultura, paisatge i patrimoni: el patrimoni de la serra de Tramuntana a la finca de Pedruxella Gran (Pollença).

Pedruixella Gran (Pollença).

Pedruixella Gran és una finca de muntanya de 248 hectàrees, situada a 300 metres d’altura sobre la vall d’en Marc. La seva producció es basa en l’oli d’oliva ecològica, produït en aquesta contrada des de fa més de 800 anys. La possessió encara conserva una tafona tradicional: trull i dues bigues de fusta, la única en funcionament de tota Mallorca.

Les cases presenten una darrera gran reforma al segle XIX, però originàriament serien del segle XIII. Com a resta més antiga, es conserva la torre del moros, la qual és al centre d’una de les dues clastres que hi ha a les cases.

Un altre element important de tipus etnològic que presenta la possessió de Pedruixella és un aqüeducte, un dels més grans d’aquesta zona. Possiblement, sigui d’època islàmica i fa 75 metres de llarg per 25 metres d’alt.

Antiga possessió que figura al Llibre del repartiment de Mallorca (1232) com a rafal de Petruixella. L’any 1362 era propietat de Pere Cerdà, sabem que tenia esclaus i es dedicava a la ramaderia ovina, equina i cabrum. El 1562, la propietat passarà de la família Cerdà als Martorell.

El 1615, serà una data important, perquè aquesta serà dividida en dues finques Pedruixella Gran i Pedruixella Petit, la primera propietat de Rafel Martorell i la segona propietat de Joan Martorell. Tot i aquesta divisió, el terme de Pedruixella Gran no es consolidarà fins al segle XIX.

A finals del segle XVII, era propietat de mossèn Rafel Martorell i feia una renda anual de 4.000 lliures. Sabem que en aquesta època hi havia una casa i tafona al seu interior. La seva producció era d’olivars, figuerals, vinya i conreus de cereals i lleguminoses.

A principis del segle XVIII, la font de Pedruixella fou restaurada i canalitzada. El 1708, la seva renda anual havia baixat fins a 305 lliures.

El 1818, la seva extensió es distribuïa en dues quarterades d’hort, dues de sementer, 70 d’olivars, tres d’alzines i 30 de pinars i garrigues.

El 1871, l’Arxiduc ens diu que era la sisena possessió més gran de Pollença amb una extensió de 292 hectàrees i el seu propietari era Antoni Pujol, resident a Palma. També ens comenta, que juntament amb Son Marc i ca n’Aixartell, eren les propietats que més oli produïen a Pollença.

El 1884, l’Arxiduc Lluís Salvador ens descriu “...Pedruixella Gran, antic rafal dels temps de la conquesta. És una propietat de construcció anàrquica, però amb una formosa vista sobre la vall. Donem allà amb una antiga torre quadrangular proveïda de barbacanes, i amb una tafona de dues bigues i premsa hidràulica; la torre presenta al costat del petit pati un annex rodó amb una escala. Hi ha als peus de la casa un hortet junt al que s’alcen dues velles edificacions cobertes d’heura, i més enllà una petita font que alimenta un safareig. Un hort amb nombroses pomeres, pereres, cirerers i alguns tarongers ocupen una marjada propera, on en un dels seus extrems s’alça un mur que al temps que dóna suport a la conducció d’aigües de la casa serveix de pantalla de protecció als fruitals. A una cota més baixa s’obri la vall de Pedruixella Petit...”. Die Balearen. Tom 8, pp. 220-1.

El 1994, la seva extensió era de 300 hectàrees i es dedicava a la producció d’oliva i ramaderia ovina.

Gran Enciclopèdia de Mallorca (GEM). Volum 13, pàg. 32.

Ruta de pedra en sec

Visitada Pedruxella Gran ens dirigirem fins al Km. 5 de la carretera Pollença-Lluc, on hi ha el famós Pi de Son Grua i d’allà començarem una excursió per la GR-221, la ruta de pedra en sec, que des de Pollença travessa la serra de Tramuntana fins a Andratx.

L’inici de la nostra ruta fou per la denominada vall d'en Marc, que en època musulmana es coneixia com a la vall de Vàritx i que actualment dóna nom a una font, documentada a 1489, situada davant l'entrada de la finca de Son Grua. Aquesta vall canvià de nom al segle XVIII, degut a la possessió de Son Marc, que es situa al marge dret del camí.

Les cases de Son Marc eren una alqueria islàmica anomenades Binitíger, que significa "Amo de Tiger". Les actuals cases es documenten a 1680. Durant el segle XVI, foren de la família Martorell i després passà als Cerdà. Durant el segle XVII fou de la família Marc i la possessió es deia Vàritx d’en Marc. El 1728, els Marc dividiren la propietat en sis parts, llavors es diferenciaren les possessions de Vàritx i Son Marc. Finalment, al segle XIX, el topònim de Son Marc esdevingué com a denominació única. L'any 1863, era propietat de Can Noguer de Pollença. El 1871, l’Arxiduc ens diu que era la desena possessió més gran de Pollença amb una extensió de 145 hectàrees i el seu propietari era Joan Noguer, resident a Palma. Des de 1930 és propietat de la família Solivellas-Orell.

Cerdà Martín, M.; Vilanova Suau, B. Pollença: guia de passeig. El Gall. Pollença, 1998. pp. 113-124.

Gran Enciclopèdia de Mallorca (GEM). Volum 10, pàg. 192.

Fotografies: Benet Bohigas.

Notícia a Diario de Mallorca del llibre El patrimoni desaparecido de Palma

2012-01-02T11:31:00.003+01:00

La ciudad que ha dejado de existir, és títol de la notícia que avui surt publicada a Diario de Mallorca.

El libro ´El patrimonio desaparecido de Palma´ recoge casi 200 imágenes que sólo permanecen en el recuerdo de los mayores.

RAQUEL GALÁN. PALMA El autor del libro de fotografías El patrimonio desaparecido de Palma, Xavier Terrasa, no quiere caer en el pesimismo al mostrar la ciudad que fue y ha dejado de existir, pero sí provocará cierta nostalgia con las ilustraciones de "una parte del legado histórico que ha perdido Palma el siglo XX por la ausencia de sensibilidad ante su riqueza cultural". En el lado positivo, Terrasa considera que la actual "sociedad madura y responsable" ha aprendido de los errores del siglo anterior, pese a que continúan cometiéndose "ataques indiscriminados contra el patrimonio histórico, sobre todo cuando choca con los intereses económicos o el progreso", como explica el historiador en la introducción.Por este motivo, Terrasa lanza una advertencia a los organismos públicos encargados de velar por el patrimonio y les recuerda que "las equivocaciones del pasado nos deben hacer ver que existen otras alternativas de expansión que no pasan por la destrucción del patrimonio histórico y que su conservación es compatible con el desarrollo económico".De todos modos, confía en que "el recuerdo de lo que ya no tenemos nos plantee un mayor interés por conservar y proteger aquello que con tanta constancia y perseverancia construyeron nuestros abuelos", porque al fin y al cabo, como destaca Terrasa, "el legado de nuestros antepasados es la herencia de nuestro pueblo, lo que diferencia nuestra cultura con respecto a otras".

Veure notícia a: Diario de Mallorca

Notícia a Última Hora del llibre El patrimonio desaparecido de Palma

2012-01-02T11:19:00.005+01:00

El passat dissabte 31 de desembre va aparèixer publicada una notícia referent al llibre El patrimonio desaparecido de Palma al diari Última Hora, escrita pel periodista Miquel Àngel Antich.

La notícia titulada Un viaje por la memoria de 'El patrimonio desaparecido de Palma' diu el següent:

Miguel Ángel Antich Palma 31/12/2011

«Palma ha cambiado. En el último siglo ha perdido gran parte de su patrimonio, principalmente por la urbanización». El historiador Xavier Terrasa es autor del libro El patrimonio desaparecido de Palma, de reciente publicación (Edi. Temporae), y con él recorrimos Ciutat para ver los cambios ocurridos en la pasada centuria.

«No es un libro pesimista», expresa Terrasa, «lo hice para que, mirando al futuro, se vea que se puede conservar el patrimonio y rehabilitarlo, en vez de destruirlo».

Terrasa trabaja como gestor cultural en la Associació per la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) y ha reunido fotografías de principios del siglo XX que acompaña con textos explicativos. El libro cuenta con diez capítulos que dividen el patrimonio en murallas, monumentos y calles.

«Lo que más me llama la atención», explica, «es todo aquello que una vez fue considerado Patrimonio Histórico y Artístico y, poco después, fue derruido, como la Porta de Santa Catalina», que estaba ubicada en el cruce de las calles Sant Miquel y Marie Curie.

Para el autor, lo más «impactante es comprobar que gran parte de las murallas que rodeaban Palma han desaparecido». También le «sorprende» que grandes casals como el de Can Puigdorfila, ubicado en la calle homónima, «no sobrevivieran a la especulación», o que se acabara con «joyas góticas» como el convento de Santo Domingo, situado en la actual calle Palau Reial. También «lamenta» la desaparición de los 28 molinos que había en la calle Joan Maragall. Hay lugares que formaron parte «de la vida cotidiana», dice, como la antigua plaza de toros, que desapareció dos años después de la construcción del Coliseo Balear. Otro espacio que conseguía reunir a mucha gente era el Frontón Balear S.A., «que tenía una grada para 840 personas», situado junto a sa Riera. El trazado viario también se ha modificado. «El centro ha sufrido una gran reforma», un ejemplo es la calle Velázquez, anteriormente llamada Camaró.

Veure notícia a: Última Hora

Coordinació de la IXª visita agrària a la Tafona de Can Det, Sóller

2011-12-23T11:41:00.002+01:00

El passat 17 de desembre duguerem a terme la darrera visita de l'any 2011 del programa Agricultura, paisatge i patrimoni: el patrimoni de la serra de Tramuntana.

Aquest cop visitarem la tafona de Can Det, on el seu propietari, Tomeu Deyà ens obrí les portes ca seva, per veure la magnífica casa dels Ozones, del segle XVI i posteriorment gaudirem de la tafona on es produeix oli d'una forma tradicional.

Can Det és una empresa familiar que obté uns 6.000 litres d'oli anuals, però també ajuda a petits propietaris de la vall de Sóller a elaborar el seu oli.

Fotografia: Jordi Albert Vidal.

La premsa nacional parla del llibre El patrimonio desaparecido de Palma

2011-12-20T12:52:00.005+01:00

El passat dissabte 17 desembre la premsa nacional feu un reportatge sobre el llibre El patrimonio desaparecido de Palma, publicat per l'editorial Temporae i l'historiador Xavier Terrasa.

Els rotatius nacionals El Mundo i ABC parlen del llibre a la següent notícia:

CULTURA 200 imágenes recopiladas en un libro.

Viaje al patrimonio desaparecido de Palma

Efe Palma
Actualizado sábado 17/12/2011

Casi 200 imágenes muestran la historia de la capital balear en el recientemente editado libro "El patrimonio desaparecido de Palma", elaborado por el historiador y gestor cultural de la asociación de conservación del patrimonio ARCA, Xavier Terrasa.

El libro, publicado por Temporae, supone un regreso al pasado que hará sentir nostalgia a los autóctonos de la isla y a los amantes de la historia en general, informa la editorial en un comunicado.

La intención de Terrasa con su obra es recuperar el legado del pasado y disfrutar de aquella Palma perdida a través de fotografías.

"La ausencia de sensibilidad histórica ha provocado una gran pérdida cultural. Lo que queda ahora es tener presentes las equivocaciones del pasado para el futuro y saber que existen otras alternativas de expansión que no destruyen, sino que respetan y conservan el patrimonio heredado", destaca la editorial de este libro.

A través de casi 200 imágenes del municipio de Palma, en él se pueden observar los bienes culturales desaparecidos y comparar con los elementos modernos del presente, así como ver algunos monumentos antiguos cambiados de ubicación.

El autor estructura el libro en diez capítulos para abordar todos los elementos arquitectónicos: casales, murallas, patrimonio religioso y popular, panorámicas, arquitectura singular, plazas y calles, monumentos, algunas piezas de museo y, por último, las "possessions".

El lector descubrirá entre sus páginas los antiguos casales de Can Verí o Can Puigdorfila, auténticas joyas en cuanto a casas solariegas se refiere, o los molinos que ya no están pese a lo importantes que fueron en otros tiempos.

Terrasa recuerda la muralla que rodeaba la ciudad y que estaba intacta a principios del siglo XX, los conventos desaparecidos por la crispación político-religiosa y algunos edificios emblemáticos como el conjunto modernista compuesto por el café restaurante La Alhambra, el teatro Líric y el Grand Hotel.

También aborda las reformas del centro histórico que afectaron a calles, plazas y monumentos y, por último, se recrea en el patrimonio popular y las "possessions".

Veure notícia a: El Mundo

Veure notícia a: ABC

Nota de premsa de l'editorial Temporae sobre el llibre El patrimonio desaparecido de Palma

2011-12-15T09:40:00.004+01:00

14 de desembre de 2011

El patrimonio desaparecido de Palma suposa una tornada al pasat que farà sentir nostalgia als autòctons de l’illa i als amants de la història en general. És un llibre que pretén rescatar imatges de la memòria que, per desgràcia, mai més es podran tornar a contemplar.

El seu autor, Xavier Terrasa García, endemés de ser llicenciat en història i investigador, té una sensibilitat especial amb el patrimoni de la seva terra. No en va treballa com a gestor cultural d’ARCA (Associació per a la Revitalització dels Centres Antics), entitat dedicada a la conservació, preservació i difusió del patrimoni de Mallorca. Ha escrit aquest llibre amb l’ànim de recuperar el llegat que construiren en el pasat els nostres avantpassats i gaudir d’aquella Palma perduda a través de fotografies.

L’absència de sensibilitat històrica ha provocat una gran pérdua cultural. El que queda ara és tenir presents les equivocacions del pasat per a el futur i saber que existeixen altres alternatives d’expansió que no destrueixen, sinó que respecten i conserven el patrimoni heredat.

El més destacat d’aquest llibre són les quasi dues-centes imatges del municipi de Palma. A través d’elles observam els béns culturals desapareguts i podem fer la comparació amb els elements moderns del present. Altres vegadess, aquells monuments antics han estat canviats d’ubicació.

L’autor estructura el llibre en deu capítuls per a abordar escrupulosament tots els elements arquitectònics. Es deté en els casals, les muralles, el patrimoni religiós i el popular, les panoràmiques, l’arquitectura singular, les seves places i carrers, els monuments que hi ha en elles, algunes peces de museu i, per últim, en les possessions.

El lector descobrirà entre aquestes pàgines els antics casals de Can Verí o Can Puigdorfila, autèntiques joies en quant a cases pairals es refereix o als molins que ja no es troben tot i a l’importants que foren en altres temps. Terrasa recorda la muralla que envoltava la ciutat i que estava intacta a principis del segle XX, els convents desapareguts per la crispació político-religiosa i alguns edificis emblemàtics com el conjunt modernista compost por el cafè restaurant La Alhambra, el teatre Líric i el Grand Hotel del mateix nom. També aborda les reformes del centre històric que afectaren a carrers, places i monuments. I per últim, es recrea en el patrimoni popular i les possessions. Qualque exemple és Son Fortesa, antiga alqueria islàmica que passà a mans dels Safortesa després de la conquesta. Durant cinc segles sofrí distintes reformes arquitectòniques i, finalment, fou derruïda en 1994.

El llibre ofereix un viatge apasionant amb billet només d’anada: cap al pasat. Sabem que no defraudarà als seus viatgers.

El patrimonio desaparecido de Palma

Autor: Xavier Terrsa

Dimensions: 16,5x23,5 cm, rústica

Imatges: 200

Pàgines: 128

Preu: 17,50 €

Publicació del llibre El patrimonio desaparecido de Palma

2011-12-13T13:03:00.005+01:00

L'editorial Temporae i Xavier Terrasa col·laboren en l'edició del llibre El patrimonio desaparecido de Palma. És un llibre fotogràfic, amb prop de 200 imatges, on es pot veure quina ha estat l'evolució de la ciutat de Palma durant els darrers 100 anys i quines han estat les conseqüències d'aquest progrés. Al darrera queden, molts d'edificis que han desaparegut, a l'igual que les antigues murades o els antics carrers de Ciutat.

Un patrimoni desaparegut ens ha de fer reflexionar sobre la importància d'aquest, des del punt de vista econòmic, social i cultural, i on la nostra societat d'aprendre de les errades del passat.

Aquest Nadal podeu trobar el llibre a la venda a les llibreries de Palma o través de la distribuidora Rotger (971 43 77 12).

El llibre serà presentat el proper més de gener a la seu d'ARCA, carrer de la Pau, 1A.

Més informació a: http://www.facebook.com/pages/Temporae/156236751144572?sk=wall

El llibre Viatge històric per Calvià a la premsa alemanya

2011-12-01T19:10:00.006+01:00

El recent llibre publicat Viatge històric per Calvià apareix al rotatiu alemany Mallorca Magazin. La notícia titulada "Calviàs Frauen waschen weiber" ha estat redactada pel periodista Alexander Sepasgosarian.

"Calviàs Frauen waschen weißer"
Neues Buch lässt die Vergangenheit des Ortes aus der Sicht der ersten Reisenden aufleben

Alexander Sepasgosarian | 01.12.2011

Calvià zählt heute knapp 52.000 Einwohner, 257 Hotels, 59.600 Gästebetten, fünf Yachthäfen, drei Golfplätze und Millionen von Touristen, die jedes Jahr in den Seegemeinden Palmanova, Magaluf, Peguera und Santa Ponça Urlaub machen.

Die Anfänge einer der erfolgreichsten Tourismusgemeinden der Welt nehmen sich dagegen geradezu bescheiden aus: In der zweiten Hälfte des 19. Jahrhunderts waren die Gestade der mit einer langen Küstenlinie gesegneten Gemeinde nahezu unbesiedelt.

Der Kernort Calvià, das abseitige Dorf, war ein winziger Flecken. 1146 Einwohner, 228 Häuser und "14 Palmen, die gut Schatten spenden", hatte ein illustrer Reiseautor um 1860 dort registriert. Der Bäume-zählende Beobachter war der österreichische Erzherzog Ludwig Salvator. Er war einer der ersten Ausländer, die das Dorf aufsuchten und es beschrieben.

Doch schon vor ihm war die spätere Keimzelle des Massentourismus im Südwesten immer wieder in den Blick von Auswärtigen - Reisenden, Schriftstellern, Wissenschaftlern, Technikern - gerückt. Ihre vergessenen Zeugnisse und Dokumente hat nun Xavier Terrasa Garciá aus den Archiven ans Tageslicht befördert und in seinem neuen Buch "Viatge històric per Calvià" (Historische Reise durch Calvià) zusammengestellt.

Auf die ersten Ortsfremden wirkte Calvià wie auch ganz Mallorca nicht nur still und abgelegen, sondern regelrecht exotisch. Tiefe Einblicke in die dörflichen Strukturen erhielt der Arzt Miquel Parets, der von 1790 bis 1801 in der Gemeinde wirkte. Ihn hatte das Rathaus engagiert, um die Gesundheitsversorgung der Menschen zu verbessern. Parets beschrieb die Einwohner als "fügsam, höflich, sauber, geistig rege, stark und ohne Faulheit".

Der Aspekt der Reinheit fiel auch um 1840 dem Chronisten Antoni Furió auf. "Calviàs Frauen", vermerkte er, "widmen sich dem Reinigen ihrer Weißwäsche intensiver als die Frauen in Palma."

Die meisten Einwohner, schrieb der Mediziner Parets, waren relativ arm und lebten von den Früchten, die sie auf den Feldern anbauten. "Ihr Essen besteht in der Regel aus Linsen, Suppen, Weizen- und Gerstenbrot, als Getränk dient Wasser. An den Festtagen machen sie eine Ausnahme und verzehren Fleisch und Wein." Der Wein aus Calvià soll den Aufzeichnungen zufolge ebenso gut gewesen wie jene Gewächse aus den bekannten Lagen der Insel.

Die erste Illustration des Dorfes fehlt in Terrasas Buch nicht; ein Kupferstich von 1784. Es handelt sich um einen Auszug der Mallorca-Landkarte, die Kardinal Despuig einst in Auftrag gegeben hatte. Auf dem Druck ist zu erkennen, wie ein Johannisbrotbaum abgeerntet wird. Im Hintergrund ist das Dorf zu sehen, die schlichten Häuser im Tal zwischen zwei Hügeln.

Auch Historiker und Militäringenieure fertigten Beschreibungen der kleinen Inselgemeinde an. Letzteren ging es jedoch zumeist um strategisch relevante Punkte und Positionen an der jungfräulichen Küste sowie um den Zustand der alten Wachtürme, die einst zum Schutze der Bevölkerung vor Piratenangriffen errichtet worden waren.

Chronisten und Forscher richteten ihr Augenmerk wiederum auf die historische Landschaft Calviàs. Hier, bei Santa Ponça, war im Jahre 1229 Aragóns König Jaume I. an Land gegangen, um Mallorca von den Mauren zurückzuerobern. Unweit der Landungsstelle fanden die ersten Schlachten statt.

Blutgetränkte Erde. Am 12. September fielen die beiden adeligen Militärführer Montcada, Onkel und Neffe, neben vielen anderen im Kampf gegen rund 2000 Araber. 1929, 700 Jahre später, wurde den Montcadas an besagter Stelle ein Denkmal errichtet. Das schmiedeeiserne Kreuz musste keine 60 Jahre später noch einmal verrückt werden - als die Autobahn gebaut wurde.

Veure notícia a: Mallorca Magazin

Coordinació VIIIª visita agrària a Oli Solivellas i excursió al puig de Maria

2011-11-29T19:43:00.005+01:00

El passat dissabte 26 de novembre ARCA va organitzar la VIIIª visita del programa Agricultura paisatge i patrimoni: el patrimoni de la serra de Tramuntana a la finca on es produeix la marca Oli Solivellas (Alcúdia) i posteriorment es feu una excursió al puig de Maria (Pollença).

Oli Solivellas

És una petita empresa familiar que produeix oli d’oliva extra verge. La marca té reconeguda la Denominació d’Origen (DO), com a oli propi de Mallorca amb les seves varietats habituals. La finca es Guinyent es troba a uns dos quilometres de la badia d’Alcúdia, molt a prop de la mar. Aquest fet proporciona un microclima molt apropiat pel cultiu de l’olivera, perquè durant els calorosos dies d’estiu, propicia que durant la nit refresqui i airegi els arbres.

Fins fa quinze anys, aquest finca havia estat una explotació tradicional de cereals, però a partir d’aquest moment, les noves generacions de la família Solivellas decidiren canviar el blat per l’oliva i el resultat a dia d’avui és d’una producció anual de 35.000 litres d’oli de molt bona qualitat. La distribució és reparteix en un 50% de vendes a Mallorca i l’altra meitat a l’estranger (Alemanya, Suïssa, Àustria, Japó,...).

En el moment que férem la visita, s’estava recollint l’oliva dels arbres. Aquest any la temporada de recollida ve un poc endarrerida, degut a la sequedat i les escasses pluges d’aquest any. Les oliveres acostumen a dur uns quaranta quilograms d’olives, si duen més quantitat, la qualitat d’oli minvarà. El procés de recollida dura unes tres setmanes, on un grup d’unes deu persones treballa intensament, perquè cada dia milers de quilos d’oliva surtin cap a les tafones de la Cooperativa de Sóller o Son Catiu (únics llocs a Mallorca on es pot elaborar oli amb la denominació d’origen) per ésser transformats en litres d’oli.

Puig de Maria

Un cop finalitzada la visita a la finca des Guinyent ens traslladarem fins al municipi veïnat, Pollença, per iniciar una de les excursions més singulars i significatives que té Mallorca, el Puig de Maria. Situat al sud-est de la localitat de Pollença, s’alça a una altura de 333 metres i des de la seva part superior proporciona unes vistes fantàstiques de les badies de Pollença i Alcúdia. La pujada fins al santuari és un referent per a molts de pollencins i pollencines, però també per a altres residents de l’illa, que uns 40 minuts a peu poden accedir fins a la cimera.

La construcció d’una capella coincideix amb els anys de la pesta negra, quan a 1348 el bisbe Berenguer Batle autoritzà la seva edificació. La llegenda ens parla que a 1362 s’hi establiren tres ermitanes, les tres dones de Can Sales (Flor Ricomana, la priora, Simona Alzina, la filla i Dolça Blanch) i fou quan es trobà la imatge de la Mare de Déu. A partir d’aquest moment la devoció anà amb augment i el santuari anà creixent (nova capella, biblioteca i col•legi de la noblesa mallorquina) i es formà la Congregació de monges de Canongesses Regulars de Sant Agustí.

Però el Concili de Trento truncà aquest congregació i les monges hagueren d’abandonar el monestir a l’any 1564, el que provocà que el santuari entrés en decadència. L’any 1917 s’instal•laren els ermitans de la Congregació diocesana de sant Pau i Sant Antoni, els quals foren substituïts a 1968 per les germanes missioneres dels Sagrats Cors, fins que deixaren el santuari a 1998. Actualment, l’Obreria del Puig és qui s’encarrega del funcionament del santuari i les seves dependències d’hospedatgeria.

El nostre itinerari va transcórrer per un camí encimentat i cobert d’alzines. Un cop s’obrí el camí, començarem a transitar pel camí vell, fet de pedra seca, documentat al segle XVII i restaurat pel Consell de Mallorca als anys 1993 i 1994. Abans d’arribar a l’entrada del santuari, agafarem un caminoi a l’esquerra, anomenat el camí dels ermitans, que es dissenyà per anar a cercar llenya als voltants del santuari. El caminoi permet donar la volta al santuari i veure dos elements interessants:

- El Clot de la Mare de Déu, perforació càrstica, on presumiblement es va trobar la imatge de la Mare de Déu.

- Restes d’un molí de vent, documentat a 1683 i des d’on hi ha unes vistes privilegiades.

Deixarem aquest indret i entrarem al recinte del santuari, on cal destacar la seva torre, construïda a finals del segle XIV i les murades, de finals del segle XV. L’església és d’estil gòtic i fou construïda al segle XV, tot i que al segle XVII sofrí una greu restauració barroca. La façana actual és una ampliació neogòtica de l’any 1858.

A l’interior cal destacar el petit museu, amb uns interessants exvots i altres peces d’interès i el refectori, sala d’estil gòtic amb arcs apuntats i sotil de fusta.

Cerdà Martín, M.; Vilanova Suau, B. Pollença: guia de passeig. El Gall. Pollença, 1998. pp. 71-84.

Visites culturals amb l'OCB de Calvià

2011-11-25T11:33:00.006+01:00

El passat dissabte 19 de novembre organitzarem amb la delegació de l'Obra Cultural de Calvià una visita a les Bodegues Bartomeu Isern (Estellencs) i posteriorment una excursió fins a la finca pública de Planícia (Banyalbufar).

Aquesta és la segona visita, de moltes altres que pensa organitzar aquesta delegació calvianera durant els propers mesos. La idea és combinar una visita al món agrari de Mallorca, visitant a productors perquè ens expliquin com elaboren els seus productes i com és el seu dia a dia.

La següent passa dins l'activitat que oferim, consisteix en dur a terme una visita cultural a un indret patrimonial de Mallorca que estigui aprop del lloc que hem visitat inicialment. També hi ha la possibilitat de completar l'activitat amb una petita excursió amb dinar inclós, perquè els participants facin unió dins el grup.

Vos anirem informant de les properes visites culturals que es vagin organitzant.

Visita als molins de Llinars (Pollença)

2011-11-15T10:18:00.006+01:00

El passat dissabte 12 de novembre ARCA visità el molins de Llinars (Pollença), obra d'engenyiria hidràulica i després feu un passeig per la vila de Pollença.

Molins de Llinars

Un cop acabada la nostra visita a la possessió de Pedruxella Gran, tornarem en direcció a Pollença, per visitar els molins hidràlics de Llinars, ja documentats durant la conquesta de Jaume I, al segle XIII. Aquests magnífics sis molins són una obra d’enginyeria, que aprofitaven la pendent sobre la qual estan construïts, perque l’aigua caigués en forma de cascada pel seu interior i provoqués un moviment de força motriu. Tot i que els molins en l’actualitat són propietat privada i estan integrats dins habitatges particulars, és imprescindible pujar pel camí de Llinars fins a la seva part més alta i veure les magnífiques vistes que hi ha de la vall d’en Marc. El darrer molí en funcionar fou el d'en Jaume, a la dècada dels anys'50.

Els molins rebien l'aigua de la font de Llinars, documentada a 1260. És una font de mina o qanat, segurament d'origen islàmic. Actualment, es troba dins una propietat privada.

Cerdà Martín, M.; Vilanova Suau, B. Pollença: guia de passeig. El Gall. Pollença, 1998. pp. 113-124.

Fotografies: Concha Gallego.

Reportatge a la premsa del llibre "Viatge històric per Calvià"

2011-10-31T11:20:00.006+01:00

El passat diumenge 30 d'octubre va sortir publicat a Diario de Mallorca un reportatge sobre el recent llibre presentat "Viatge històric per Calvià". El periodista Iñaqui Moure s'encarregà de redactar la següent noticia, titulada:

Los viajeros del pasado

Profesionales liberales, investigadores y diplomáticos llegaron al municipio de Ponent en los siglos previos al ´boom´ turístico y dejaron testimonios escritos de sus experiencias. Ahora, el libro ´Viatge històric per Calvià´ recuerda su curioso periplo

I.MOURE. Era 1779 cuando Miquel Parets llegó a un municipio desconocido para él, Calvià, para ejercer de médico. Las autoridades le habían contratado, porque, como él mismo explicó después, los vecinos de esta "villa tenían poca asistencia y consuelo con sus enfermedades y, mayormente, los pobres, por tener poco caudal".
Todo un universo nuevo se presentó ante sus ojos, y él se dedicó a analizarlo. Anduvo por el municipio. Observó. Habló con los vecinos. Y radiografió el término, como si fuese un cuerpo humano, dejando conclusiones como ésta: "Todos o casi todos sus vecinos son gente pobre, que vive del trabajo de sus manos".
El médico diseccionó, a través de la literatura, el carácter de estos calvianers de hace más de dos siglos, sin obviar otros detalles más anecdóticos de su vida doméstica que no tienen desperdicio: "Sus camas y sábanas [son] groseras, pero limpias. Son dóciles, corteses, aseados, de ingenio vivo, enjutos de carne, sanguíneos, biliosos, fuertes y nada perezosos".
El curioso testimonio de Parets se encuentra en su libro Descripción topográfica de la villa de Calvià (edición de Jaume Bover). Él fue uno de los viajeros del pasado en Calvià, uno de los primeros profesionales liberales o eruditos o diplomáticos o viajeros extranjeros que llegaron al municipio y no perdieron la oportunidad de dejar constancia escrita de sus impresiones.
Ahora, un libro de reciente aparición, Viatge històric per Calvià (Premio Rei en Jaume de Investigación 2010), los vuelve a sacar a la luz. El autor de la obra, el historiador calvianer Xavier Terrasa, dedica un capítulo entero a estos personajes, todo unos pioneros del turismo que poco tienen que ver con el prototipo actual de turista rubio de todo incluido, en bañador y chancletas, con la colchoneta bajo el brazo, con muchas ganas de diversión y de playa. Los viajeros del pasado prestaban especial atención en la riqueza natural y patrimonial de Calvià. Su visión analítica alcanzaba incluso aspectos como la alimentación de los vecinos del municipio. Así, el doctor Parets detalló que su comida habitual consistía en legumbre y sopa, con pan de trigo. Cuando escaseaba la cebada, bebían "agua pura". Una dieta que se trastocaba los días de fiesta. Entonces les tocaba carne y vino. Bebida, eso sí, que tomaban con "moderación", como detalló el médico. En aquel entonces, entre finales del siglo dieciocho y principios del diecinueve, los principales núcleos de población eran los de Calvià vila y es Capdellà, aunque algunos de sus habitantes trabajaban como roters en possessions costeras donde las condiciones no eran muy buenas.
"Los míseros se quedan en verano al sereno [...]. Padecen calores intolerables, sudan, se enjugan la ropa encima de ellos, y respiran un aire [que] se ve infecto y [es] de mala calidad", escribe Parets. La consecuencia: las fiebres "ardientes, pútridas y malignas" se cebaban sin remisión con ellos.

Veure notícia a: Diario de Mallorca

Visita a Son Mut Nou (Llucmajor)

2011-10-31T11:08:00.005+01:00

El passat dissabte 1 d’octubre ARCA organitzà una visita a la finca de Son Mut Nou (Llucmajor), propietat de Montserrat Pons, expert i estudiòs del món de les figues i Figueres.

L’any 1989, Montserrat començà el seu projecte de camp d’experimentació a la seva finca familiar i des d’ençà han plantat un total de 1.600 figueres i 600 varietats de tot el món. El projecte de Son Mut Nou és únic a Mallorca i un referent a nivell mundial, que ha permés estudiar i analitzar les diferents varietats de Mallorca i de la resta del món. La finca de Son Mut Nou presenta una altra característica i és que d’aquesta forma s’han pogut conservar i recuperar varietats, que a dia d’avui estarien extinguides. Hi ha la casualitat que tenen una varietat de Fukushima (Japó), que segurament degut a l’accident nuclear acabarà morint, però la sort és que està sembrada a Son Mut Nou.

La visita comptà amb un grup d’unes 35 persones, que pogueren gaudir de la magistral explicació de Montserrat Pons, sobre el passat i present de la figuera, sobre les diferents varietats, les seves possibilitats curatives i els productes que s’elaboren d’aquest fruit (pa de figa, confitura, licor, cafè, figues seques,...). Un cop acabada l’explicació el recorregut del nostre grup fou per dins del figueral, on poguerem observar d’aprop les diferents varietats de figuera i veure les seves diferències, de la mà de Montserrat i el majoral de la finca, Colau.

Fotografies: Concha Gallego.

Presentat el llibre "Viatge històric per Calvià"

2011-10-28T12:24:00.004+02:00

El passat dijous 27 d'octubre fou presentat al teatre municipal de sa Societat, el llibre "Viatge històric per Calvià". Davant un públic d'unes 50 persones, els assistents pogueren conèixer el nou treball de l'historiador Xavier Terrasa.

La presentació comptà amb la presència de Manel Calvo Trias, arqueòleg i tècnic de patrimoni històric de l'Ajuntament de Calvià, qui aportà interessants arguments sobre la importància i la conservació del patrimoni històric com a elements de vital importància per a la nostra societat i cultura. A l'hora de parlar, defendre o conservar el nostre llegat històric, el conjunt de la societat (polítics, tècnics, associacions proteccionistes, entitats veïnals, especialistes o estudiosos) juga un paper determinant per concebre o identificar allò que es considera Patrimoni Històric.

A l'acte també hi assistí, Joana Mª Roque, qui introduí la presentació i feu de moderadora.

L'autor Xavier Terrasa, presentà la seva obra esperant que aquest no sigui el darrer Premi Rei En Jaume d'Investigació que atorga l'Ajuntament de Calvià. Cal recordar que en la convocatòria de 2011, no s'ha presentat aquesta modalitat de premi, però esperem i desitgem de cara a l'any 2012, l'Ajuntament de Calvià reconsideri aquesta proposta i torni a convocar el Premi Rei En Jaume d'Investigació. A Calvià hi ha mancança d'estudis bibliogràfics i gràcies a aquesta convocatòria, almanco s'assegurava un estudi anual, que anava sumant cap al coneixement científic i cultural del municipi.

Després d'aquesta petita crida es parlà dels blocs amb els quals s'ha dividit aquest treball:

1. Patrimoni històric: Petita introducció del que és patrimoni històric i com aquest es divideix. Per una banda tenim el patrimoni immaterial (llengua, tradicions, festes, rondalles, receptes culinàries,...) i per una altra el patrimoni material, que es divideix en béns mobles (elements decoratius que hi pugui haver en edificis històrics: casals, palaus, esglésies, catedrals,...) i béns immobles (arquitectònic, arqueològic o etnològic).

2. Topònims: Explicar l'etimologia dels 13 nuclis de població de Calvià i de 18 accidents geogràfics.

3. Camins: Calvià presenta una xarxa de comunicació històrica, datats des del segle XIII o abans, que han permés als seus habitants poder traslladar-se d'un punt a un altre. Aquest és un patrimoni que cal conservar i reclamar en aquest que es perdi o es privatitzi.

4. Viatgers: Joan Baptista Binimelis (segle XVI), Dameto, Mut i Alemany (segle XVII), Jeroni de Berard i Miquel Parets (segle XVIII), André Grasset, Antoni Furió, Arxiduc Lluís Salvador, Juan Seguí Rodríguez, Gaston Vuillier i Pere d'Alcàntara Penya (segle XIX) i Miquel Capó i Arthur Byne (segle XX). Aquests persones amb un bagatge cultural i intel·lectual ampli, ens fan les seves aportacions sobre el Calvià que coneixeren durants els segles passats.

5. Recorreguts històrics i culturals: Un total de 12 rutes cronològiques permeten al viatger endinçar-se dins la història de Calvià, gràcies al patrimoni històric que s'ha conservat en l'actualitat.

6. Aspectes jurídics: Parla de la legislació que regula o serveix per protegir el patrimoni històric. Hi ha dues lleis de patrimoni històric l'estatal 16/1985 i l'autonòmica 12/1998. Dues figures són les que garateixen el grau de protecció d'un bé cultural: el BIC (Bé d'Interès Cultural) i el Bé Catalogat.

7. Cartografia: El llibre presenta un mapa desplegable del patrimoni històric de tot el muncipi de Calvià. A l'altra cara hi ha dos plànols de Calvià i es Capdellà, amb els seus elements històrics més destacats. A l'incic de cada recorregut històric i cultural, hi ha un mapa que senyala tots els elements del qual parla el llibre.

Fotografies: Concha Gallego.

Coordinació de la VIª visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni a les bodegues Bartomeu Isern (Estellencs)

2011-10-27T13:23:00.003+02:00

El passat dissabte 22 d’octubre ARCA organitzà la VIª visita del programa Agricultura, paisatge i patrimonio: el patrimonio de la serra de Tramuntana a les bodegues Bartomeu Isern (Estellencs).

El productor Bartomeu Isern abandonà la seva Palma natal, ara fa més de trenta anys, per afincar-se a un dels punts més privilegiats de la serra de Tramuntana, el poble d’Estellencs. Dedicat al negoci de la restauració, a l’any 1996 decidí començar un nou projecte, la producció de vi, recuperant l’espècie autòctona de la comarca d’Estellencs i Banyalbufar, la malvasia.

El que en un principi era una petita producció, destinada a amics, coneguts o gent del poble, passat els anys ha anat creixent i segons les dades actuals s’han produit uns 4.500 litres de malvasia durant aquesta campanya. La petita producció de vinya del Sr. Isern es va veure incrementada gràcies a l’aportació d’altres productors de la zona d’Estellencs, que decidiren recuperar aquesta producció pròpia d’una comarca i que han fet que a dia d’avui el seu vi tengui la distinció de Vi de la serra de Tramuntana-Costa Nord.

Un cop finalitzada la visita, ens dirigirem fins a la finca de Planícia (Banyalbufar), adquirida pel Govern Balear l’any 2009. Les seves 445 hectàrees suponen un 25% del territori total de Banyalbufar. Planícia és una finca que comença des de la mar i puja escalonadament fins a la carretera que connecta Banyalbufar amb Estellencs. Tota aquesta zona se la coneix com l’horta de Planícia i ha estat rigada per la Font de la Menta, amb uns rendiments en quant horticultura, realment excel•lents.

La nostra ruta començà des de la carretera per un camí construït durant el segle XX, per la família Balle, propietaris d’aquesta finca des de 1938. El camí es construí per comunicar millor les cases de possessió amb la Font de la Menta. A mesura que anem pujant, observam les oliveres centenàries, que formen part d’aquesta finca, ja que l’oli d’oliva ha estat un dels productes que més rendiments históricament ha donat. A mitja pujada, devora una caseta amb un pou interior anomenada es Porxo, que servia per guardar-hi carros o com a aixopluc, s’observa una explanada amb marges baixos anomenada es Camp Gran. D’aquí vendria l’originari nom de la finca, Planitia, documentat per primer cop al segle XIV.

Un cop arribem a sobre un turó, tenim les cases de possessió, d’una arquitectura senzilla, degut a que aquí no residien els propietaris d’aquesta finca, sinó que aquests ho feien al Rafal de Planícia (actualment, finca veïna, situada a llevant). La finca fou propietat dels Joan al segle XV, al segle XVI per vincles matrimonials passà als Sunyer i posteriorment als Pueyo, que després de la Guerra de Successió (1715), es convertiren marquessos de Campofranco. Finalment, al 1938 la família Balle comprà la finca per dedicar-la a l’explotació intensiva d’oli.

Vibot, Tomàs. Planícia. Itineraris pel patrimoni ambiental i cultural. Govern de les Illes Balears. Palma, 2009.

Coordinació de la Vª visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni a la finca es Verger (Esporles)

2011-10-13T10:42:00.006+02:00

El passat dissabte 8 d’octubre ARCA organitzà la cinquena visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni: El patrimoni de la serra de Tramuntana. L’interès d’aquest programa es basa en fomentar la marca Producte Local i mostrar d’a prop els valors culturals i paisatgístics de la serra de Tramuntana.

La cinquena visita es durà a terme a la finca de es Verger (Esporles) que produeix oli d’oliva i vi ecològic. Ambdós productes s’elaboren en petites quantitats, però amb una excel•lent qualitat per una empresa familiar, on al seu capdavant figura Miquel Fullana.

La marca es Verger presenta el distintiu de denominació d’origen (DO) i ha rebut nombrossos premis nacionals i internacionals. Els seus productes a part de ser venuts a Mallorca, són exportats a Alemanya, Suïssa i Aústria.

ES VERGER, significa hort amb flors i arbres fruiters.

La possessió va pertànyer a Francesc Valentí (1547-1563), que era cavaller i doctor de lleis i posteriorment a Arnau Soldevilla (1578) que era donzell de Mallorca. Es caracteritzà per la seva explotació ramadera (principalment ovelles), per la qual cosa se sembrava la possessió de pastures. Els conreus de la finca eren els habituals: olivars, alzinars, parrals, vinyes, garrovers, morques i forments.

L’any 1563, la finca declarà que posseia 100 cabres i l’any 1564 declarà: 300 ovelles, 8 bous, 4 someres, 1 ruc, 1 ase, 5 braves i 3 porcs.

Als Estims de 1578 la finca era propietat d’Arnau Soldevilla dita lo Verger i es valorada en 10.000 lliures. Els seus béns mobles eren: botiga de l’oli, tafona, celler i caseta del pastor.

L’any 1677, el seu valor augmentà i fou valorada en 35.000 lliures

Devers 1860 era propietat del senyor Ramon Orlandis i la seva superfície era de 324 quarterades.

L’any 1957 fou urbanitzada per Jaume Fullana Homar a través de l’empresa Es Verger, S.L. Als anys 60 hi havia el restaurant es Verger, que en 1993 es transformà en un hotel ruaral d’alt poder adquisitiu.

Albertí i Albertí, Jaume. Història d’Esporles. Segles XIII-XVI. Lleonard Muntaner editor. Palma, 1996. pp.109-110.

Fotografies: Pep Camps.

Presentació del llibre "Viatge històric per Calvià", 27 d'octubre

2011-10-04T12:18:00.007+02:00

El proper dijous, 27 d'octubre a les 20'00 hores al teatre de sa Societat (Calvià), es presentarà el llibre Viatge històric per Calvià, obra de l'historiador Xavier Terrasa i Premi Rei En Jaume d'Investigació 2010 per part de l'Ajuntament de Calvià.

L'acte comptarà amb la presència de Manel Calvo Trias, arqueòleg i tècnic de patrimoni històric de l'Ajuntament de Calvià, qui presentarà aquest nou treball.

L'estudi ens permet viatjar per la història del municipi de Calvià en diferents èpoques. Primer, recull l'experiència d'uns viatgers històrics, que visitaren Calvià al segle XVI (Joan Baptista Binimelis), al XVII (Joan Dameto, Vicenç Mut i Jeroni Alemany) al XVIII (Jeroni de Berard i el Dr. Miquel Parets), al segle XIX (André Grasset, Antoni Furió, Arxiduc Lluís Salvador, Joan Seguí Rodríguez, Gaston Vuillier i Pere d'Alcàntara Penya) i a principis del segle XX (Miquel Capó i Arthur Byne). Aquests erudits i intel·lectuals ens deixaren la seva visió de com era Calvià, quan ells ho recorreren.

En segon terme, l'estudi gira en el temps i viatja fins a l'actualitat, on planteja una sèrie d'itineraris històrics, a través dels béns culturals que encara es conserven a Calvià o que han sobreviscut al fenòmen demolidor de la balearització. Els itineraris són els següents:

1. Prehistòria (època naviforme i talaiòtica).
2. Època romana.
3. Època islàmica.
4. Ruta del desembarcament de Jaume I (1229).
5. Segles XIV i XV.
6. Possessions.
7. Calvià vila.
8. Es Capdellà.
9. Torres de defensa.
10. Patrimoni militar.
11. Patrimoni turístic.

El treball es complementa amb capítols dedicats als aspectes legals de conservació del patrimoni històric, els topònims més importants de Calvià i els camins històrics, que han servit com a noduls de comunicació dels diferents punts del municipi.

L'edició ha anat a càrrec de l'Ajuntament de Calvià i al capdavant ha estat Joana Maria Roque. L'apartat de correcció lingüística ha anat a càrrec d'Agustí Aguiló Llofriu i l'aspecte de cartografia ha anat a càrrec d'Alexandre Mulet, del departament d'informàtica de l'Ajuntament de Calvià.

El treball incorpora al seu interior un mapa del municipi de Calvià, on es senyalen els elements patrimonials més importants de tot el municipi, classificats segons el seu període històric. A banda hi ha impressos dos plànols de Calvià vila i es Capdellà, on també es senyalen els elements patrimonials més importants dels dos nuclis tradicionals d'aquest municipi.

Coordinació de la IVª visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni a la finca des Coll Gomà de Francesc Sans (Es Capdellà, Calvià)

2011-09-28T12:23:00.003+02:00

El passat dissabte 24 de setembre ARCA organitzà la quarta visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni: El patrimoni de la serra de Tramuntana. L’interès d’aquest programa es basa en fomentar la marca Producte Local i mostrar d’a prop els valors culturals i paisatgístics de la serra de Tramuntana.

Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d’aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l’economia mallorquina.

La quarta visita es dugué a terme a l’explotació agrícola de Francesc Sans a la seva finca des Coll Gomà (Es Capdellà, Calvià) on gaudirem d’un paisatge i marc incomparable als peus del Galatzó.

El seu propietari, Francesc Sans, ens parlà de com treballa a les seves finques ubicades a les contrades de Calvià i es Capdellà, on desenvolupa des de fa més d'una dècada el sistema d'agricultura ecològica, produint oli, fruits secs, confitures i conserves.

Francesc Sans és un dels pocs pagesos que poden dir que viuen de l’agricultura a Calvià. Un cop visitam la seva finca des Coll Gomà, podem entendre l’amor i la passió que possa a la seva feina. El resultat és una finca harmoniosa, ben cuidada i dedicada a la producció d’ametlles, garroves i olives. Un total de 40 hectàrees, 20 d’elles de garriga, permeten al nostre protagonista extreure els productes agrícoles més selectes d’un entorn únic i privilegiat en extinció, però que gràcies a persones com en Xesc encara perviuen en un món cada cop més globalitzat.

La finca des Coll Gomà es veïna de la finca pública de Galatzó i en un temps va pertànyer als dominis d’aquesta gran possessió. A dia d’avui, el camí per on passa aquesta finca, dóna accés als dominis de Galatzó, que suposen un 10% del total del territori del municipi de Calvià. Un indret de gran valor natural i paisatgístic, que ens mostra com era el Calvià d’un temps, molt diferent a la imatge que tenim actualment, de dedicació quasi exclusiva al sector turístic.

Reportatge de TV sobre la Guia del patrimoni històric al recorregut del tram tren Manacor-Artà

2011-07-26T12:55:00.000+02:00

Guia sobre la antiga línea Artà-Manacor por RTVMallorca

Torna a sortir a premsa un reportatge sobre la Guia del patrimoni històric al recorregut del tram tren: Manacor-Artà

2011-07-25T12:45:00.004+02:00

Dilluns 25 de juliol ha sortit publicada a Diario de Mallorca la següent notícia, redactada pel periodista Iñaqui Moure.

Un ´flash back´ sobre vías de tren.
Una guía editada por Arca y Movilidad recupera los orígenes de la línea ferroviaria entre Manacor y Artà y recopila lugares de interés patrimonial en el entorno de las estaciones

I. MOURE. PALMA Las obras para conectar por tren Manacor y Artà no fueron fáciles. Fue un proyecto marcado por las vicisitudes. Tardaron cinco años en completarlas, mucho más tiempo del previsto. Hubo problemas económicos de falta de financiación... Éstas son frases que podrían aplicarse a la situación actual del proyecto de recuperación de la línea ferroviaria, pero que corresponden a los orígenes de la línea, a principios del siglo veinte (se inauguró en junio de 1921), tal y como recuerda el historiador Xavier Terrasa.

Terrasa es el autor de la Guia del patrimoni històric al recorregut del Tram Tren: Manacor-Artà, que acaba de editar la conselleria de Movilidad y la asociación conservacionista Arca. La obra no sólo recoge los orígenes históricos del tren en la comarca y en el resto de la isla, sino que se centra en recopilar los elementos patrimoniales que se sitúan en el entorno de las antiguas estaciones de tren de Manacor, Sant Llorenç, Son Carrió, Son Servera y Artà, y que pueden visitarse a pie o en bicicleta.

El libro revela datos curiosos sobre la historia del ferrocarril en la isla. Como el hecho de que en 1918 se redactó un proyecto Palma y el Port d´Andratx, a través de Génova, Calvià, es Capdellà y Andratx. Ni que decir tiene que esta conexión nunca se materializó. El Ponent siempre se ha mantenido al margen del mundo del tren. Sin embargo, este proyecto es una muestra de la efervescencia del tren que se vivió en la isla entre finales del siglo XIX y principios del XX. En un plazo de tres décadas, los caminos de acero comenzaron a surcar la geografía isleña. Primero entre Palma e Inca, en 1875 (la pionera). Después llegó el tren a Sineu (1878), a Manacor (1879), Consell y Alaró (1881), Sóller (1912), Santanyí (1917) y Artà (1921, con una duración del trayecto desde Palma de dos horas y media). De forma paralela al auge del tren, se desplegó una potente infraestructura ferroviaria en la part forana. La guía elaborada por Terrasa da unas cuantas pinceladas arquitectónicas sobre las estaciones que se encuentran entre Manacor y Artà, entre las que destaca a ésta última. "Con la excepción de Manacor ésta era la más equipada de la línea de Llevant", argumenta el historiador, quien destaca las proporciones estilísticas del edificio para los viajeros.

La implantación del tren llevó aparejada también la excavación de túneles, como el de sa Cova o ses Genetes – "una auténtica joya de trabajo de ingeniería que fue excavado en piedra viva", dice Terrasa–, viaductos como el de Son Sureda (entre Sant Llorenç des Cardassar y Son Carrió), y puentes como el de es Pollets (entre Son Servera y Artà). Otros elementos curiosos de aquella primera época son las garitas para las personas que se encargaban de vigilar las barreras en las intersecciones entre la vía y la carretera. Todavía quedaban años para que el control de estos pasos a nivel funcionara de manera automática.

Además, la Guia del patrimoni històric al recorregut del Tram Tren: Manacor-Artà reúne los principales lugares de interés histórico-patrimonial que se encuentran en los alrededores de las estaciones de tren, señalizados en un mapa con la intención de que puedan ser visitados a pie o en bicicleta.

En el caso de Manacor, por ejemplo, se destacan edificios como el de s´Agrícola – "un referente del mundo asociativo en Manacor", remarca Terrasa– o la Torre del Palau – "el único vestigio conservado del palacio de los reyes de Mallorca", apunta. Los itinerarios señalados se detienen también en edificios históricos de Sant Llorenç (como la casa de mossèn Salvador Galmés), Son Carrió, Son Servera y Artà.

Llegir a: Diario de Mallorca

La Guia del patrimoni històric al recorregut del tram tren: Manacor-Artà a premsa

2011-07-22T11:33:00.005+02:00

El passat dimecres 20 de juny sortí publicat al Diari de Balears i Última Hora sengles notícies, en relació a l'edició de la Guia del patrimoni històric al recorregut del tram tren: Manacor-Artà.

A continuació podeu veure la notícia del Diari de Balears, redactada per la periodista Assumpta Bassa:

Recorregut pels valors històrics i culturals del Llevant des del tram tren
Una guia realitzada per ARCA ofereix onze itineraris a l’abast de tothom amb bicicleta o a peu.

Amb l'objectiu de sensibilitzar i donar a conèixer els valors històrics i culturals que es poden trobar a la comarca de Llevant, a més de promocionar l'ús del transport públic, l'Associació de Revitalització dels Centres Antics (ARCA) ha editat una guia del patrimoni històric en el recorregut del tram tren Manacor-Artà amb el suport del Govern balear. L'autor d'aquest treball ha estat l'historiador Xavier Terrassa i s'ha il·lustrat amb fotografies de Benet Bohigas. Aquest volum pretén ser una eina per apropar el patrimoni que podem trobar des de Manacor fins a Artà amb la utilització del futur tram tren que unirà aquestes poblacions de Llevant, passant per Sant Llorenç del Cardassar, Son Carrió i Son Servera.

Patrimoni ferroviari

La guia comença amb una introducció sobre el ferrocarril a Mallorca, des que se va obrir la primera línia, l'any 1875, fins a la recuperació de les antigues línies durant els darrers anys. Després, ja se centra en el traçat de Manacor a Artà, un eix ferroviari construït entre 1916-21 que ha proporcionar tot un seguit de patrimoni ferroviari que es recull a la guia, com estacions, un viaducte, pont o passos a nivell. D'altra banda, s'hi poden trobar onze itineraris històrics i culturals per fer a peu o en bicicleta. Així, proposa des de cada una de les estacions recórrer els centres històrics de cada localitat. La guia s'ha distribuïda als ajuntaments del Llevant, SFM, Medi Ambient i el Consorci de Transports.

Veure notícia: Diari de Balears

Editada la Guia del patrimoni històric al recorregut del tram tren: Manacor – Artà

2011-07-19T11:11:00.006+02:00

ARCA presenta la Guia del patrimoni històric al recorregut del tram tren: Manacor – Artà que s’ha editat gràcies al recolzament de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat del Govern Balear. L’autor d’aquest treball ha estat l’historiador Xavier Terrasa i s’ha il·lustrat amb fotografies de Benet Bohigas.

La guia pretén apropar el patrimoni històric que podem trobar des de Manacor fins a Artà amb la utilització del futur tram tren que unirà aquestes poblacions de llevant, passant per Sant Llorenç, Son Carrió i Son Servera.

La guia s’estructura de la següent forma:

1. Introducció del ferrocarril a Mallorca: Des de que s’obrí la primera línea, l’any 1875, passant per l’època de major auge a principis del segle XX, continuant amb la seva decadència als anys’60-70 del segle XX i la recuperació de les antigues línees durant els darrers anys.

2. Línea de Manacor a Artà: Aquest eix ferroviari fou contruït entre 1916-21 i ha proporcionat tot un seguit de patrimoni ferroviàri que esmentem a la guia, com serien estacions, un viaducte, ponts, passos a nivell i casetes o garites. Sense cap dubte, és la línea estilísticament més ben dissenyada de tota Mallorca.

3. Disseny d’onze itineraris històrics i culturals: Hi ha dues possibilitats de realitzar-los, a peu o en bicicleta. Des de cada una de les estacions de tren, podem anar a peu i recorrer els centres històrics i patrimonials de Manacor, Sant Llorenç, Son Carrió, Son Servera i Artà. L’altra possibilitat és anar amb bicicleta fins a punts patrimonials que es troben al voltant d’aquests nuclis de població i gaudir de la seva bellesa històrica.

Aquest treball pretén sensibilitzar i donar a conèixer els valors històrics i culturals que es poden trobar a la comarca de llevant. I amb un doble sentit, també volem promocionar l’ús del transport públic, en aquest cas el tren que amb combinació amb l’ús de la bicicleta o anar a peu, serem més respectuossos amb el medi ambient a l’hora de gaudir d’una etapa turisticocultural.

La guia s'ha distribuït als següents indrets:

- Conselleria de Medi Ambient.
- Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM).
- Consorci de Transports de Mallorca.
- Ajuntament de Manacor.
- Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar.
- Ajuntament de Son Servera.
- Ajuntament d'Artà.
- Ajuntament de Capdepera.

Fotografies: Benet Bohigas Moreno.

Llegir noticia a: Diari de Balears

Coordinació de la IIIª visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni a sa Vinya de Can Servera (Selva)

2011-06-28T11:06:00.010+02:00

El passat dissabte 25 de juny ARCA amb el patrocini de la Conselleria de Presidència del Govern Balear organitzaren la tercera visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni: El patrimoni de la serra de Tramuntana. L’interès d’aquest programa es basa en fomentar la marca Producte Local i mostrar d’a prop els valors culturals i paisatgístics de la serra de Tramuntana.

SA VINYA DE CAN SERVERA

Sembrar vinya i elaborar un vi. Aquesta és la idea que un grup de joves va tenir fa aproximadament 10 anys, els quals elaboren una marca de vi etiquetada com a Divins que s’extreu de l’antiga vinya de Can Servera, situada a 2 km de la localitat de Selva.
Un dels primers objectius d’aquest grup de joves era endinsar-se en un projecte diferent; per ells aquest projecte era recuperar el passat familiar i del petit poble de Selva, just als peus de la serra de Tramuntana, on antigament hi va haver una gran tradició vitivinícola.Un altre objectiu molt important per a ells era donar a la terra de Mallorca el valor agrícola que es mereix. En poques paraules: defensar i estimar la terra, intentar fer uns productes d’alta qualitat, conèixer l’immens món del vi, gaudir cada dia i sobretot fer bons amics amb una bona copa de vi.

El nom de Divins sorgeix d’un concurs en què tota la gent que va voler participar va donar la seva idea del nom per als nous vins de Selva. Es volia fugir dels típics noms de lloc o personals, per això, el nom triat per a batejar aquest vins va ser: DIVINS.

VISITA A SELVA

Un cop finalitzada la visita a la vinya de Can Servera, ens dirigirem fins a la localitat de Selva on poguerem circular pels seus carrers antics gaudint del seu patrimoni històric i cultural, com és el cas de la parròquia de Sant Llorenç, que presenta dues façanes, una primitiva del segle XIV amb un portal d'arc apuntat i remat per una triple espadanya. Posteriorment, hi ha una façana del segle XVII, època en la qual es va engrandir l'edifici, que va patir un incendi a 1855 i tingué que ser reconstruït per Joan Frontera. Al front conserva una escalinata de 1639 flanquetjada per xipressos, que dóna accés al temple. Mentre que a la part posterior hi ha una torre campanar del segle XVIII. A l'interior una de les obres més destacades és un retaule del Calvari de 1459, obra de Gabriel Mòger.

També cal destacar les creus de terme de Camarata, sa Plana i Valella, les fonts públiques de Valella i Camarata i la font de rentar restaurada a l'any 1997.

Finalment, realitzarem una visita especial a l’antic celler de Can Servera (1833), on antigament s’elaborava el vi d’aquesta vinya i com a punt final, visitarem a les noves instal·lacions on s’elabora la marca de vi, Divins.

Fotografies: Pep Camps.

Coordinació de la IIª visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni a Vinyes de Mortitx

2011-06-07T12:29:00.004+02:00

VINYES DE MORTITX

El passat dissabte 4 de juny ARCA amb el patrocini de la conselleria de Presidència del Govern Balear organitzaren la segona visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni: El patrimoni de la serra de Tramuntana. L’interès d’aquest programa es basa en fomentar la marca Producte Local i mostrar d’a prop els valors culturals i paisatgístics de la serra de Tramuntana.

El projecte va néixer a partir de la idea d’un grup de gent aficionada al vi, la qual es materialitzà el juny de 2001, constituint la societat Vinyes Mortitx S.A. i la compra d’una part dels sementers de la possessió de Mortitx, amb un objectiu principal: l’elaboració de vins de qualitat, on es manifestin les peculiaritats i el caràcter propis de la terra d’on provenen. Actualment aquesta societat està formada per 57 socis.

La possessió de Mortitx està situada a la serra de Tramuntana de Mallorca, dins del terme municipal d’Escorca, a una altura d’uns 400 metres per sobre del nivell del mar. Vinyes Mortitx S.A. disposa d’una extensió de 20 ha. on hi ha ubicades el celler i les vinyes de la seva propietat.
Aquests terrenys, adquirits el setembre de 2001 per la citada societat, són cultivables en la seva totalitat. El subministrament d’aigua es fa a partir de dos embassaments que formen part de la propietat, situats dins de la conca del torrent de Mortitx. Les terres de la finca de Mortitx, amb uns afloraments molt més antics que a la resta de l’illa de Mallorca i amb una climatologia més severa i extrema (microclima propi), proporcionen un raïm amb unes característiques que no es poden aconseguir a cap altre indret.
El celler de Vinyes Mortitx, acabat de construir a principis de l’any 2005, s’ha equipat amb una tecnologia moderna per a poder elaborar uns vins en unes condicions òptimes per tal d’aconseguir uns productes de primera qualitat. Totes les obres d’adaptació i de rehabilitació d’aquestes instal·lacions s’han portat a terme amb un criteri respectuós i integrador amb l’entorn on es troben.

EXCURSIÓ BINIFALDÓ-SON AMER

Un cop finalitzada la visita a vinyes de Mortitx, anarem fins a les cases de Binifaldó i ferem un tram de l'antic camí de Pollença a Lluc (GR-221), arribant fins al refugi de Son Amer.

Un altre grup de persones tingueren l'opció d’anar fins a Lluc amb l'autocar, on pogueren visitar el Museu de Lluc i fer una passejada pels voltants del santuari.

Fotografies: Pep Camps.

Coordinació de la Iª visita agrària del programa Agricultura, paisatge i patrimoni

2011-05-16T11:19:00.006+02:00

ARCA visita una cooperativa de Pollença por RTVMallorca

ARCA amb el patrocini de la Conselleria de Presidència del Govern Balear torna a organitzar un total de 10 visites agràries per tota Mallorca durant l’any 2011.

La idea d’aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin conèixer de primera ma com s’elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d’aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l’economia mallorquina.

La primera visita es dugué a terme el passat dissabte, 14 de maig, on gaudirem del treball que es du a terme a la Cooperativa Pagesa de Pollença.

La visita començà amb les explicacions d’un tècnic de SEMILLA, qui ens explicà el perquè de la importància de la marca del Producte Local. Posteriorment, el Sr. Martí Solivellas, president de la cooperativa ens mostrà les seves instal·lacions.

La cooperativa fou fundada l’any 1980 i tingué una gran resposta per part del sector primari de la contrada, amb una afiliació de 130 persones i amb una aportació personal de 5.000 de les antigues pessetes.

L’any 1986 la cooperativa s’hagué de restructurar, per tal de sanejar-la econòmicament, que comptà amb el suport del Govern Balear. El fet fou que les afiliacions varen descendre fins a 42.

L’any 2002 la cooperativa va inaugurar una nova seu, amb la construcció d’una nau a un solar industrial, ubicada entre Pollença i el Port, que ha permés donar millor servei als seus clients. De totes formes, encara es conserva l’antiga seu al centre de Pollença, que serveix com a botiga.

A part de la venda de productes agrícoles, destaca pel servei de venda directa de xots, el qual començà l’any 1999. Els xots són criats en diferents finques dels municpis de Pollença, Escorca, Campanet, Búger i Alcúdia.

Un cop acabada la visita, es va fer un recorregut pel poble de Pollença, on gaudirem de la seva arquitectura i els seus tranquils carrers. L’itinerari traçat fou el següent: Pont Romà, font del Lleo, oratori de Sant Jordi, casa parial de Miquel Costa i Llobera, font de l’Almoina, Monti-sion i vistes del Calvari.

Coordinació per tercer any consecutiu del programa Agricultura, paisatge i patrimoni 2011

2011-05-10T12:51:00.008+02:00

ARCA amb el patrocini de la Conselleria de Presidència del Govern Balear torna a organitzar un total de 10 visites agràries per tota Mallorca durant l’any 2011.

La idea d’aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin conèixer de primera ma com s’elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d’aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l’economia mallorquina.

PROGRAMA

Dissabte 14 maig.
1. Cooperativa pagesa de Pollença. Agricultura i ramaderia. Visita a la localiat de Pollença.

Dissabte 4 de juny.
2. Mortitx (Escorca). Producció vinícola. Excursió d’un tram del camí vell de Pollença a Lluc (Binifaldó-Son Amer).

Dissabte 11 de juny.
3. Sa Vinya de can Servera (Selva). Producció vinícola. Visita a la localitat de Selva.

Dissabte 24 de setembre.
4. Finca des coll Gomà de Francesc Sans (Es Capdellà, Calvià). Agricultura ecològica. Visita a la finca pública de Galatzó.

Dissabte 8 d’octubre.
5. Oli es Verger (Esporles). Oli d’oliva. Visita a la localitat d’Esporles.

Dissabte 22 d’octubre.
6. Bodegues Tomeu Isern (Estellencs). Vi de la serra de Tramuntana-Costa Nord. Excursió entre les localitats d’Estellencs i Banyalbufar.

Dissabte 12 de novembre.
7. Pedruxella gran. (Pollença). Oli d’oliva. Excursió per la vall d’en March.

Dissabte 26 de novembre.
8. Oli Solivellas (Alcúdia). Oli d’oliva. Visita al puig de Maria.

Dissabte 10 de desembre.
9. Cooperativa agrícola Sant Bartomeu (Sóller). Agricultura. Visita a la localitat de Biniaraix.

Dissabte 17 de desembre.
10. Oli Roquissar (Finca de Son Moragues, Valldemossa). Oli d’oliva. Visita a la localitat de Valldemossa.

Patrocina:

Visita a la finca pública de Galatzó amb l'AMIPA del col·legi públic de ses Quarterades (Calvià)

2011-02-01T12:31:00.000+01:00

El passat 30 de gener poguerem gaudir d'un esplèndid dia de sol a la finca pública de Galatzó, on assistiren un grup de pares i alumnes del col·legi públic de ses Quarterades (Calvià).

El nostre recorregut començà a ca l'amo en Biel, caseta que agafa aquest topònim degut que aquí habità l'amo Biel Noguereta, durant els anys'20-30 del segle XX. Des d'aquest punt hi ha un camí que es bifurca cap a la finca des Ratxó (Puigpunyent), la qual ha estat propietat de Galatzó des del segle XVI fins a 1945. Actualment, la finca de Galatzó encara té un dret d'ús d'aigua del brollador que neix a aquesta finca.

Seguint el nostre camí, destaquen els conreus d'ametlers que floreixen amb vitalitat durant aquest època de l'any. Al marge del camí trobarem diferents vials que connecten al nostre pas, aquests són els accessos al camí des coll Gomà, la ruta a ses Planes i la ruta de sa Vinya. Un antic graner delme, construcció de petites dimensions, però de gran vàlua històrica ens indica que ens apropam a les cases de Galatzó. Aquest és l'edifici principal de la finca de Galatzó, en ella vivien els propietaris i l’amo. Al voltant de la seva clastra o pati central, s’organitzen una sèrie d’habitacions, on es distribueixen les diferents feines agrícoles i ramaderes. Les cases incorporen una capella, on es celebraven els rituals litúrgics, per no anar fins a altres localitats.

Davant les cases es localitzen els jardins, primer trobem un d'estil racionalista o afrancessat i posteriorment, un altre més integrat dins la natura o d'estil anglès. Sabem que ja existien a l'any 1843 i són fruït de l'època del romanticisme, on moltes possessions de Mallorca incorporen aquests espais de lleure i plaer.

A llevant de les cases de Galatzó, destaca s'Hort des Tarongers. És un conjunt de marjades, és una de les vistes més precioses de la finca, on s'observa el lateral de les cases. Destaca el conjunt del sistema hidràulic, on una gran bassa recull l'aigua sobre el turó i la translladà fis a les cases i per regar mitjançant l'acció mecànica d'uns molins fariners d'origen àrab.

Fotografies: Tomeu Munar.

Cloenda del programa Agricultura, paisatge i patrimoni 2010 a la finca Olis de Jornets

2010-12-14T10:45:00.000+01:00

ARCA ha organitzat al llarg de l’any 2010 un projecte titulat Agricultura, paisatge i patrimoni amb el patrocini del Govern Balear.

El passat dissabte 11 de desembre es clausurà aquest programa amb la visita a Olis de Jornets, on poguerem visitar i gaudir del llogaret de Jornets (Sencelles) i el magnífic olivar i oli que produeix Mariano Planas a la seva finca. Cal dir que és un oli amb el distintiu de denominación d’origen de Mallorca i aquest any ha estat considerat per un isntitut Alemany i un altre Italia com un dels 250 millors olis que es produeixen al món.

La visita comptà al Sr. Benito Amengual, com a represemtant del Govern Balear i gerent de l’empresa pública SEMILLA, amb qui ARCA ha treballat per confeccionar els programes dels anys 2009 i 2010.

El programa ha concluit amb la participació de 480 persones que han pogut conèixer d’aprop a productors del sector primari de Mallorca, que ens han mostrat com elaboren els seus productes i sempre apostant per un distintiu de qualitat.

El productors visitats del programa Agricultura, paisatge i patrimoni de l’any 2010 han estat els següents:

1. Francesc Sans de Can Ros (Calvià). Agricultura ecològica.

2. PRILAC. Productors illencs lactis (Porreres). Formatges.

3. Embotits La Lluna i S’Estel Nou (Sóller). Embotits i confitures.

4. Ramaders agrupats (Felanitx). Ramaderia.

5. Es Vinyol (Manacor). Agricultura ecològica.

6. Confraria de Pescadors de Porto Colom (Felanitx).

7. Bodegues Tomeu Isern (Estellencs). Vi de la serra de Tramuntana-Costa Nord.

8. Arc Al Cel (Pollença). Pa i rebosteria ecològica i farinera.

9. Oli Solivellas (Alcúdia). Oli d’oliva.

10. Olis de Jornets (Sencelles). Oli d’oliva.

Fotografies: Pep Camps.

Presentació del llibre Calvià a través del tiempo a Peguera

2010-12-13T19:32:00.003+01:00

El passat divendres dia 10 de desembre es feu la segona presentació del llibre Calvià a través del tiempo (Ediciones Amberley) de l'historiador Xavier Terrasa a l'auditoi de Peguera. La presentació fou a càrrec del notari i gran coneixedor de la història turística de Peguera, el Sr. Pep Bauzà.

Aquest treball de recopilació fotogràfica recull diferents imatges de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX. Aquestes imatges antigues són comparades o contrastades amb una imatge actual, que demostra els canvis que ha patit el municipi de Calvià al llarg del temps.

Reportatge sobre el Comte Mal a la premsa

2010-12-01T12:48:00.003+01:00

Avui dimecres, 1 de desembre el periodista Iñaqui Moure ha publicat a Diario de Mallorca una notícia titulada La leyenda negra de Galatzó, en relació a l'estudi de l'historiador Francisco Molina, que ha conseguit noves dades sobre Ramon Burguès Zaforteza, més conegut com el Comte Mal. L'article recorda el capítol de llegendes del llibre publicat per Xavier Terrasa, titulat Aproximació a la finca pública de Galatzó. A continuació podeu llegir la notícia:

La `possessió´ de Calvià contiene elementos que han dado pie a la dimensión perversa del Comte Mal

I. M. CALVIÀ La finca Galatzó, en es Capdellà, fue uno de los escenarios donde se cimentó la leyenda negra del Comte Mal, que heredó esta possessió de su padre. El historiador calvianer Xavier Terrassa explica que existe constancia documental de dos estancias concretas del noble en estas tierras. Una de ellas cuando acudió con su madre tras la muerte de su progenitor. Más adelante, ya adulto, fue el lugar que eligió para esconderse cuando se le buscaba por ser el autor intelectual del asesinato de la autoridad judicial de Santa Margalida, asunto por el cual fue juzgado en Madrid y finalmente absuelto tras el pago de una multa de 300 ducados y su compromiso de servir militarmente de por vida al Rey, como apunta Terrassa. En las páginas de la Historia, el Comte Mal ha aparecido íntimamente ligado a Galatzó, sobre todo a través de las leyendas que pervivieron en el tiempo y que reforzaron el aura sobrenatural que siempre ha rodeado Galatzó.Las huellas de estos misterios se perciben aún en las casas de la possessió. Como recuerda Terrassa en su libro ´Aproximació a la finca pública Galatzó´, aún hoy se conserva en una pared una piedra con forma de corazón que, según las creencias populares, era una reminiscencia del aristócrata tras su muerte. Además, hasta hace relativamente poco, se podían ver en la propiedad algunas de las múltiples cruces colocadas para ahuyentar el espíritu maligno del difunto noble.

Veure també a: La leyenda negra de Galatzó. Diario de Mallorca

Altra notícia relacionada: El día en que el Comte Mal conoció su destino. Diario de Mallorca>

COORDINACIÓ DE LA IXª VISITA A OLIS SOLIVELLES I A LA LOCALITAT D'ALCÚDIA

2010-11-28T19:13:00.000+01:00

El passat dissabte 27 de novembre ARCA amb el patrocini del Govern Balear va organitzar la IXª visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni a la finca d'Olis Solivelles (Alcúdia).

La família Solivelles és la tercera generació de pagesos, ubicats a la finca des Guinyent, situada molt aprop de la mar, el que fa que la suau brisa ventili les oliveres i temperi el seu fruit durant les caloroses nits d'estiu. La finca tradicionalment s'ha dedicat a la producció de blat, però des de fa uns 13 anys, la família Solivelles decidí sembrar una sèrie d'oliveres que produeixen les següents varietats: arbequina, picual, hojiblanca i picuda. D'aquesta oliva s'obté un oli que rep el segell de Denominació d'origen, un distintiu de qualitat i de procedència autèntica, que garanteix al consumidor un sabors i aromes propis de Mallorca.

Un cop finalitzada la visita, poguerem gaudir de la localitat d'Alcúdia, on comptarem amb una guia d'excepció, la historiadora alcudienca, la Sra. Francisca qui ens passejà pels carrers de la seva localitat natal, contant-nos la història dels llocs més simbòlics d'aquesta antiga ciutat amurallada.

Fotografies: Jordi Mut.

Coordinació VIIIª visita agrària a Arc Al Cel i a la localitat de Pollença

2010-11-23T13:06:00.006+01:00

El passat diumenge 7 de novembre ARCA organitzà amb el patrocini del Govern Balear la VIIIª visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni a Arc Al Cel (Pollença).

Tomeu Morro i Bianca són els responsables de l’existència d’Arc Al Cel, productors de pa i rebosteria ecològica. Des d’un petit forn de ca seva, situada a la zona de Can Pont, fora vila de Pollença aquests dos productors cuinen els seus pans d’una forma tradicional, elaborat amb blat de producció ecològica.

A dia d’avui compren la seva matèria prima, és a dir, la farina als dos únics moliners que encara produeixen aquest producte d’una forma tradicional. Els moliners en qüestió són Sebastià Torrandell de cas Siulet (sa Pobla) i can Soler (Campos).

A la visita, Tome Morro ens explicà la varietat de blats que hi ha a Mallorca i posteriorment, ens oferí una mostra del pa que produeix d’una forma tradicional. Arc Al Cel es comercialitza directament i els podeu trobar els dissabtes, al mercat ecològic de la plaça de Berenguer de Palou (Palma) o els diumenges al mercat de Santa Maria.

Un cop finalitzada la visita, ferem un recorregut pel centre històric de Pollença, on visitarem el seu ric patrimoni històric i cultural que ens aquests moments està en fase d’estudi previ perquè acabi incoansi com a Bé d’Interès Cultural (BIC) amb la categoria de conjunt històric.

La visita començà per l’oratori del Roser vell, seguí per l’homònim carrer fins a l’abeurador de Sant Isidre. Arribat per aquest punt prenguerem pel carrer de Mallorca on poguerem contemplar l’antic torrentó de la Solana. Seguidament avançarem fins als jardins de Joan March, on hi ha la preciosa torre de defensa del segle XV, propietat de la família Villalonga-Desbrull fins als anys’60 del segle XX. Davant d’aquests jardins públics poguerem gaudir del convent de Sant Domingo, on aquesta congregació religiosa s’instalà a Pollença a l’any 1578. Posteriorment, avançarem fins a la plaça Major, on poguerem comentar la font de l’Algaret (1829), el Club Pollença (1910), l’hostal Juma (1907) i la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels, fundada a 1248 per l’ordre dels Templaris. El nostre recorregut seguí pel carrer del Temple fina a la plaça de l’Almoina, on comentarem la Casa de l’Almoina, la font del Gall (1827) i la casa parial de Costa i Llobera. La visita finalitzà a la plaça Vella, antic espai central de Pollença fins que a mitjans del segle XIX es bastí la plaça Major. A aquest indret es celebra la pujada del pi de Trenelles (17 de gener) i el ball dels cossiers (2 d’agost).

Fotografies: Pep Camps.

Coordinació de la VIIª visita a les bodegues Bartomeu Isern (Estellencs) i al poble de Banyalbufar

2010-10-31T14:49:00.004+01:00

El passat dissabte 16 d’octubre ARCA organitzà amb el patrocini del Govern Balear la VIIª visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni a les bodegues Bartomeu Isern (Estellencs).

El que en un principi era una petita producció, destinada a amics, coneguts o gent del poble, passat els anys ha anat creixent i a dia d’avui es produeixen uns 6.000 litres de malvasia anuals. La petita producció de vinya del Sr. Isern es va veure incrementada gràcies a l’aportació d’altres productors de la zona d’Estellencs, que decidiren recuperar aquesta producció pròpia d’una comarca i que han fet que a dia d’avui el seu vi tengui la distinció de Vi de la serra de Tramuntana-Costa Nord.

Un cop finalitzada la visita, ens va rebre a la torre des Verger, el Sr. Francec Albertí, president de l’associació cultural Bany-Al-Bahar, qui ens va parlar de les reivindicacions que ha dut a terme la seva associació des de l'any 1990. Entres moltes de les accions dutes a terme cal destacar, la de la recuperació de la torre des Verger i del seu topònim (abans incorrectament, es deia de les Ànimes), promoure la compra de la possessió de Planícia per part del Govern Balear, garantir el pas a Planícia per la finca des Rafal, la restauració del retaule de la parròquia de Banyalbufar, conseguir que el pati de la Baronia sigui d'ús públic per a actes culturals municipals o la publicació de llibres sobre la història i la cultura de Banyalbufar.

Bany-Al-Bahar representa una forma de viure la cultura, des d'una societat civil que no deixa de reivindicar que es valori tot el llegat cultural d'un poble com signe d'identitat o forma de ser.

Fotografies: Pep Camps.

COORDINACIÓ DE LA VIª VISITA A LA CONFRARIA DE PESCADORS DE PORTO COLOM I AL JACIMENT ARQUEOLÒGIC DE CLOSOS DE CAN GAIÀ

2010-09-27T12:27:00.009+02:00

El passat dissabte 25 de setembre es dugué a terme la VIª visita del programa Agircultura, paisatge i patrimoni, organitzat per ARCA i patrocinat pel Govern Balear. En aquesta visita ens aproparem a la Confraria de Pescadors de Porto Colom. El seu president, el Sr. Joan Cànaves ens explicà el funcionament d’aquesta confraria i amb ell passejarem per Porto Colom, on gaudirem d’aquest fantàstic port que presenta nombrosses i interessants històries.

Un cop recorregut una part del port, poguerem veure d’aprop algunes de les embarcacions que els pescadors de Porto Colom utilitzen per a la seva tasca diària a la mar. Durant aquests dies, els pescadors es trobaven inmerssos en la campanya de la pesca de la llampuga, producte de temporada que arribarà a les nostres taules en uns pocs dies.

Els visitants tingueren l’oportunitat de conèixer els productes que es pesquen en aquestes aigües a través d'una peixeteria que es troba a la zona del port i que exposa i ven productes de la mar de primera qualitat.Un cop finalitzada aquesta visita, continuarem el nostre programa per tal de veure i observar de primera mà el jaciment arqueològic de Closos de can Gaià, situat a les afores de Porto Colom. David Javaloyas i Joan Fornès membres de l'equip director del projecte de Closos ens reberen per explicar-nos quina ha estat la seva feina al jaciment des de l’any 1996.

El jaciment arqueològic de “Els Closos de Can Gaià”.

És un poblat de navetes (o naviformes segons la terminologia científica) de les que es conserven al manco nou perfectament identificables, encara que, originalment, amb tota probabilitat, n’existirien més com així es pot intuir per alguns trams de murs situats a la perifèria del nucli central. La disposició de les estructures sobre el terreny és dispersa amb una orientació molt similar (S-E).

El poblat fou construït cap el 1700 BC, a l’inicio de l’Edat del Bronze a les Illes Balears, i fou habitat de forma ininterrompuda fins al 850 BC, moment en que el primers talaiots ja estaven funcionant, quan s’abandonà. Posterior en aquesta data, però, s’han documentat diferents activitats en els seus voltants al llarg dels anys. Entre aquestes utilitzacions esporàdiques destaquen les que es feren durant l’ocupació bizantina de Mallorca, en el període islàmic i a època moderna.

Situat a uns 700 m en relació a la mar, els terrenys que l’envolten es caracteritzen per la seva pedregositat, afloraments constants de la roca mare i argiles molt vermelloses que formen les terres més típiques de la zona. Les condicions climàtiques tenen com a constant més important l’escassetat de pluges, fenomen que dona lloc a una vegetació de garriga baixa, amb pocs pins i molts d’ullastres, llentiscles, romaní i altres espècies pròpies de la garriga mediterrània. Però, tant els continus treballs agrícoles que es dugueren a terme fins a mitjans del s. XX com la recent i sostinguda urbanització de l’àrea ha destruït bona part de la vegetació de la zona.

Més informació a: http://www.closos.org/

Fotografies: Pep Camps.

COORDINACIÓ DE LA Vª VISITA AGRÀRIA A LA FINCA DES VINYOL (MANACOR) I A LA PETRA DE FRA JUNIPER SERRA

2010-09-14T09:44:00.005+02:00

ARCA amb el patrocini de la conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear ha organitzat la cinquena visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni.

El passat dissabte dia 11 de setembre es visità la finca des Vinyol, situada al camí de Son Fangos, del terme municipal de Manacor. Aquesta empresa familiar desenvolupa la producció d’agricultura ecològica i és un referent a Mallorca, ja que fou de les primeres a l’illa en implantar aquest sistema, després d’un viatge a Israel a finals dels anys’80 per part del seu propietari, el Sr. Biel Oliver. Actulament, ell i el seu fill produeixen una varietat de productes agrícoles: verdures, hortalisses i fruites, de primera qualitat i a un preu molt competitiu, on el client es pot emportar a ca seva una senalla amb diferents productes frescs de temporada.

La finca des Vinyol treballa a ple rendiment durant tot l’any, per tal de produir i oferir una varietat de productes de temporada durant qualsevol època. La finca autogenera tota la seva producció i recicla els seus residus, que serveixen com a combustió per als nous conreus.

Un cop finalitzada la visita, ens dirigirem a la localitat de Petra, on gaudirem d’una visita especial, les primeres pases de Fra Juniper Serra (1713-1784), un dels mallorquins més universals que ha donat aquesta terra, nascut al barri del Barracar de Petra i que als 35 anys abandonà Mallorca per embarcar-se fins a les Indies, on fou el fundador de diverses missions al llarg de la costa de California, que s’han convertit a dia d’avui en importants centres urbans dels Estats Units i Mèxic.

Des de l'any 1959 l'Associació d'Amics de Fra Juniper Serra vetlla pel manteniment i conservació de la casa on va viure durant els seus primers anys aquest il·lustre personatge, la qual encara conserva un aire de l'època, després de ser restaurada a l'any 1932. La mateixa associació s'encarrega d'atendre el museu dedicat a la memòria del frare franciscà i del seu recorregut com a missioner per la costa oest de nord-amèrica. Peces interessants vengudes des d'Amèrica de forma voluntària i altres donades des de la pròpia Mallorca confeccionen un petit espai que ens fa entendre un poc millor la vida i l'obra d'un dels mallorquins més importants que ha donat la nostra història.

Fotografies: Pep Camps i Pere Joan Serna.

Premi Rei en Jaume d'Investigació 2010

2010-09-04T14:54:00.003+02:00

El passat dimarts 31 d'agost a l'hotel Punta Negra varen tenir lloc el lliurament dels Premis Rei en Jaume 2010, organitzats per l'Ajuntament de Calvià. Aquests premis pretenen difondre la cultura al municipi de Calvià i compten amb vàries categories com són: art, còmic, investigació, narrativa i poesia.

A la categoria d'Investigació Xavier Terrasa García ha estat el guanyador d'aquest guardó gràcies a un estudi titulat Viatge històric per Calvià. El treball de caire divulgatiu presenta un viatge a través del temps, on uns històrics viatgers que conegueren Calvià entre els segles XVI i XX ens narren com trovaren el municipi a la seva època. Un cop fet aquest recorregut, es plantegen uns itineraris actuals en relació al patrimoni històric que encara es conserva a dia d'avui al municipi. Cal destacar la importància dels camins històrics i de l'origen dels topònims, un patrimoni poc reconegut però que cal reivindicar perquè no quedi a l'oblit.

Veure noticia a: Diario de Mallorca

El projecte de catalogació de les possessions de Palma torna a tenir ressò a premsa

2010-08-13T10:32:00.004+02:00

El passat 12 d'agost la periodista Ana Largo va publicar un reportatge al diari Ultima Hora titulat "La mitad de las posesiones rurales de Palma están en mal estado en un ruina". Durant el reportatge s'incideix en el treball de catalogació de 76 possessions del terme municipal de Palma elaborat per ARCA i en el qual han treballat Roberto Fernández, Patricia Verger i Xavier Terrasa. En aquest mateix sentit, cal dir que és una pasa positiva que ARCA venia reclamant des de feia més quatre anys, però no del tot suficient, perquè la catalogació no garanteix el correcte estat de conservació i més en aquest cas, on trobem possessions molt antigues i en alguns casos abandonades, que provoca que el deteriorament del bé històric s'acceleri. Entre tots desitgem que aquesta catalogació, provoqui una major consciència social de la importància que suposa conservar i preservar el nostre llegat històric.

El reportatge d'Ultima Hora diu el següent:

«La presión urbanística» es y ha sido en la última década la principal amenaza de algunas de las posesiones de la periferia de Palma, fincas importantes porque «son la referencia de la Palma rural, el pasado agrícola». Con el propósito de evitar la desaparición de éstas y protegerlas, el Ajuntament de Palma encargó a la Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) la elaboración de un catálogo completo de estas construcciones rurales, que concluye que el 50% de ellas se encuentran en mal estado o en ruina.

El proyecto, coordinado por Xavier Terrassa, reúne información de 76 posesiones y se incorporará al Catálogo Municipal de Patrimonio, que se encuentra ahora en revisión. La edificación más degradada «probablemente es la de Can Granada», alerta Xisco Terrassa, coordinador del catálogo y miembro de ARCA.

«Nos preocupaba el patrimonio de la corona rural constituido por posesiones que no estaban protegidas o su protección era insuficiente», explicó la regidora de Cultura de Cort, Nanda Ramon. Para evitar su destrucción y mientras se termina la revisión del Catálogo Municipal, el Ajuntament, según un acuerdo de Govern, ordenó hace unos meses que, «hasta que todos estos elementos sean protegidos, se paralicen o suspendan las licencias de obras», comentó Ramon, quien detalló que esta medida no afecta, sin embargo, a «las obras menores». Cabe recordar que la falta de protección acabó recientemente con posesiones como Son Santiscle.

Ficha

El estudio de ARCA, en el que ha trabajado el historiador Roberto Fernández, incluye imágenes de las fincas y determina su localización, una descripción arquitectónica e histórica, los criterios de posibles intervenciones, los usos originales, el tipo de propiedad y el estado actual de conservación. Además de proteger el edificio, en algunos casos se detalla información sobre algunos elementos adosados a ellos como molinos, acequias, balaustradas, escudos o aljibes.

Según Terrassa, debido al carácter de urgencia del encargo, sólo recopilaron información de 76 posesiones, pero ya han realizado una nueva propuesta para la incorporación de 28 más, como Son Llompart o Son Puiget.

El Catálogo Municipal de Patrimonio lleva sin revisarse desde 1994, según confirmó Terrassa. La regidora de Cultura dijo que ahora se incluirán y se modificarán algunas de las fichas existentes. Incluso, en algunos casos deberá subirse o bajarse el grado de protección de los bienes, en función de la valoración que ahora se haga de estos. En otros, apuntó, desaparecerán las fichas, puesto que algunos se han destruido, como es el caso de El Pont des Tren.

Ramon adelantó que también trabajan en la creación de una herramienta informática para la gestión de este catálogo y para que pueda estar al acceso de todo el mundo a través de internet.

Veure notícia a: Ultima Hora

Coordinació de la IVª visita agrària a Ramaders Agrupats i itinerari cultural per Felanitx

2010-06-29T09:48:00.003+02:00

El passat dissabte, 26 de juny ARCA va organitzar la 4ª visita agrària del programa Agricultura, paisatge i patrimoni, patrocinat per la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear.

Ramaders Agrupats és una societat agrària de transformació (SAT) que es troba situada a la zona de Felanitx. L’empresa es dedica a la cria de bestiar i a l’elaboració i venda de carn i embotits de tota casta. Compta amb una infraestructura completa per realitzar tot el procés: explotacions de bestiar, escorxador, sala d´especejament, laboratori, màquines de transformació i xarxa de distribució per a la venda directa a carnisseries, restaurants, hotels, etcètera.

L’any 1982 un grup de 39 ramaders de la zona de Felanitx i voltants es juntaren per constituir una SAT. Inicialment tenien una carnisseria al centre de Felanitx, però com aquesta quedà petita per tota l’activitat que desenvolupaven, decidiren arribar a un acord amb l’ajuntament perquè es pogués habilitar l’antic escorxador, que es trovava en desús i reformaren unes instal·lacions, que avui en dia estan totalment modernitzades, amb les darreres tecnologies i adaptades a les normatives europees. L’empresa ha crescut durant els darrers anys i a dia d’avui dóna feina a més de 50 persones, sent un referent del sector primari de la zona de llevant de Mallorca.

Un cop acabada la visita, varem poder comptar amb un guia d’exepció, l’historiador Mn. Pere Xamena Fiol, soci d’honor d’ARCA de l’any 2008. Mn. Xamena ens introduí a la història de la parròquia de Sant Miquel i al convent de Sant Agustí.

L’església parroquial de Sant Miquel va esser construida els anys 1551-1603. Els mestres picapedrers que hi treballaren foren els germans Jordi i Antoni Genovard. El coronament xurrigueresc de la façana és obra de devers l’any 1746, feta segons el dibuix del caputxí Pare Gaietà de Mallorca.

El rector D. Pere Antoni Mayol empedrà el replà i construí, els anys 1685 – 87, l’escalinata. Cap allà l’any 1710 el rector Mn. Miquel Soler, els anys 1727 – 1730 edificà la capella del Roser amb planols de l’arquitecte Joan d’Aragó. Aquesta esglèsia va ocupar el solar d’una esglèsia anterior més petita, que anaven derruint a mesura que alçaven l’actual. Una tercera esglèsia més primitiva és la incorporada a l’edifici de la Rectoria, restaurada recentment, edificada probablement en el segle XIV.

El titular de la parroquia va esser en un principi Santa Maria. Devers l’any 1375 i probablement en ocasió de la construcció d’un nou temple, va esser canviat per Sant Miquel.

El convent de Sant Agustí fou fundat l’any 1603 per l’ordre agustiniana a Felanitx. La comunitat que començà amb tres membres, a finals del segle XVII es componia de vint-i-un. L’any 1727 arribaren a vint-i-vuit. Durant el segle XIX eren una vintena.L’any 1821 foren exclaustrats pel Govern constitucional. L’any 1823, una vegada abolida la Constitució, tornaren al Convent. L’any 1835, fou el de l’exclaustració definitiva.

Els frares construïren un edifici-convent amb claustre, acabat l’any 1690.Fou engrandit a principis dels segle XVIII. Després de l’exclaustració aquest edifici amb el laustre fou subhastat pel Govern liberal i venut per 139.000.- reals (1844). Posteriorment fou revenut i parcel.lat i el claustre detruït.l’any 1901 la Diòcesi pogué comprar per 125 duros la part superior de l’ala adosada a l’església.

La primera esglèsia dels Agustins era molt petita i pobra. L’actual fou construida els anys 1646 – 1699. La capella gran de Sant Nicolau de Toentí fou bastida els anys 1715 – 1748.

Presentat el llibre "Calvià a través del tiempo"

2010-06-23T09:54:00.007+02:00

Ahir dia 22 de juny fou presentat a sa Societat (Calvià) el llibre Calvià a través del tiempo, treball realitzat junt amb Ediciones Amberley i que recull imatges antigues de Calvià, comparades amb el seu estat actual. Es poden veure el canvis que ha patit Calvià, majoritariament a la costa, però també ens sorprenen alguns aspectes que no han canviat tant, a la costa de Portals Vells o a les localitats de Calvià i es Capdellà..

La presentació comptà amb la presència d'Antoni Salas Fuster, autor del llibre Palma ahir, Palma avui, qui feu un discurs en favor d'un creixement urbanístic moderat i controlat, per no repetir els excessos que s'han comès als municipis de Palma, Calvià o altres indrets de l'illa de Mallorca.

També ens acompanyà, Carlos Garrido Torres, escriptor i periodista, qui ens va deleitar amb un gran discurs, optimista, ençalsant els valors naturals i patrimonials, que encara conserva Calvià a dia d'avui. Segons Garrido, aquesta és la línea cap a on s'ha d'avançar per atreure als turistes que volen visitar Mallorca i més concretament Calvià.

L'acte de presentació comptà amb la venda de llibres, a un preu de 16 euros, els quals es poden conseguir a la Papereria es Kiosco (C/ Sor Rosenda, 3. Calvià) i a Palma a les llibreries Embat (Pge. Papa Joan XXIII, 5 E. C.C. Los Geranios) i Sagitari (Avinguda Joan Miró, 62).

Veure notícia a: Diario de Mallorca

Veure notícia a: El Mundo

Veure notícia a: TV Mallorca

Fotografies: Benet Bohigas.

Presentació del llibre Calvià a través del tiempo

2010-06-14T11:33:00.005+02:00

Ediciones Amberley i Xavier Terrasa García vos conviden a la presentació del llibre:

Calvià a través del tiempo de Xavier Terrasa García

A l’acte hi assitiran Antoni Salas Fuster, autor del llibre Palma ahir, Palma avui i Carlos Garrido Torres, escriptor i periodista.

Dia: Dimarts, 22 de juny.

Lloc: Teatre de sa Societat (Calvià).

Hora: 20’00h.

El Diari de Balears ha dedicat un reportatge, dia 13 de juny, escrit per la periodista Francesca Marí, titulat El boom de Calvià en imatges.

L’historiador Xavier Terrasa torna a repassar en un llibre, Calvià a través del tiempo, com ha canviat la fisonomia del seu poble natal

Calvià és un bon exemple de com el ciment engolí de cop la vegetació i els paisatges naturals de la nostra illa. El llibre Calvià a través del tiempo repassa, a través de 90 imatges, aquest canvi de fisonomia, que des de fa seixanta anys s'ha vist agreujat de manera més que considerable. Són les estampes d'una platja d'Illetes gairebé idil·líca i les d'un Magaluf ple de vegetació. "La modernitat mal entesa acabà amb alguns dels més bells paratges d'aquest municipi mallorquí", apunta Xavier Terrasa, autor del llibre.

No és la primera vegada que Terrasa s'endinsa en el passat calvianer, el seu poble natal. Primer ho féu amb Aproximación a la finca de Galatzó y Calvià. Imágenes del pasado; ara ens ho presenta d'una manera més directa amb el Calvià d'avui i d'ahir. La inteció, segons l'autor, és ben clara: "Donar una visió real i exacta de com va ser el municipi de Calvià i de com és avui".

Per ventura les imatges poden desagradar a alguns, o bé ajudar a reflexionar sobre els canvis que s'han estravingut a l'Illa. El llibre es presentarà de manera oficial en públic el dimarts 22 de juny a les 20 hores al teatre de Sa Societat de Calvià.

Veure també a: Diari de Balears

Coordinació IIIª visita agrària a Embotits la Lluna i S'Estel Nou, voltetjant pels carrers de Sóller

2010-06-14T11:18:00.007+02:00

ARCA amb el patrocini de la conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear organitzen la 3ª visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni. La propera visita es durà a terme, dissabte dia 12 de juny al poble de Sóller, on farem una doble visita a l’empresa centenària d’Embotits la Lluna i a s’Estel Nou.

- Embotits la Lluna és l’empresa d’embotits més antiga de Mallorca, creada a l’any 1900 per Josep Aguiló, amb seu al centric carrer solleric de la Lluna. Poc temps després, aquest local quedà petit i la fàbrica es traslladà a l’avinguda d’Astúries, on actualment encara funciona amb una convinació d’aspecte antic i tradicional, i unes noves instal·lacions modernes adaptades al segle XXI.

L’empresa estigué sota domini de la família Aguiló, fins que a la dècada dels ’80 fou comprada per Bartomeu Frau, actual propietari, qui ha sabut adaptar-se als temps que corren, però sense oblidar la tradició d’aquesta empresa centenària. La fàbrica conserva un espai, on hi ha un petit museu, on es pot veure l’antiga maquinària, els llibres de comptabilitat, fotografies i diferents curiositats de com era la vida a la fàbrica.

- S’Estel Nou és una associació sense ànim de lucre creada a la vall de Sóller a l’any 1981. La seva finalitat és treballar per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat psíquica i les seves famílies. Aquest centre ocupacional desenvolupa una gran tasca social i dóna feina a aquest col·lectiu social, els quals produeixen les famoses confitures elaborades a Sóller amb fruites de Mallorca. Producció ecològica, amb matèria prima de qualitat i on els seus beneficis ajuden a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat psíquica.

Presentació del llibre de les II Jornades d'Estudis Locals de Calvià

2010-06-08T11:27:00.001+02:00

El passat 4 de juny es dugué a terme al teatre de sa Societat de Calvià la presentación del llibre de les II Jornades d’Estudis Locals de Calvià, les quals es dugueren a terme durant desembre de 2008 a l’institut de Bendinat.

L’acte i les jornades han estat organitzats per la Plataforma Calvià per la Llengua, amb el suport institucional del Govern Balear i el Consell de Mallorca. La presentació d’aquest llibre que recopil·la diferents estudis del municipi fou a càrrec d’Agustí Aguiló llofriu, vocal de la Plataforma Calvià per la Llengua i coordinador de les II Jornades d’Estudis Locals. També intervengué la periodista Neus Fernández, en representació dels autors, qui destacà un per un, els aspectes més insolits de cada un dels treballs presentats. Per finalitzar, la representación institucional espigué representada pel Sr. Maties Garcies, director insular de Cultura del Consell de Mallorca i la Sra. Margalida Tous, directora general de Política Lingüística del Govern Balear.

He tengut el plaer de poder col·laborar junt amb altres 14 estudis més sobre el municipi de Calvià, amb un estudi titulat Viatgers a Calvià al segle XVIII.

Coordinació IIª visita agrària a PRILAC (Porreres) i a la possessió de Sant Martí (Vilafranca)

2010-05-31T12:45:00.004+02:00

El programa Agricultura, paisatge i patrimoni dirigit per ARCA i amb el suport de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear continuà amb la seva segona visita agrària.

El passat dissabte, 29 de maig visitarem PRILAC, empresa situada als afores de Porreres. La central lletera de Productors Illencs de Lactis, coneguda comercialment com PRILAC, és una empresa del sector agroalimentari mallorquí dedicada a l'elaboració de productes lactis. La creació de PRILAC l'any 2002 és fruit de l'esforç d'un grup de ramaders disposats a produir, elaborar i comercialitzar la seva pròpia producció de llet.

Un dels principal objectius de PRILAC es obtenir productes de gran qualitat, respectant en tot moment les característiques nutritives de la llet i, alhora, oferir al client unes garanties de servei.En aquests primers anys d'activitat, PRILAC ja ha aconseguit un lloc molt important en els sector dels lactis a l'illa i cada vegada hi ha més consumidors que escullen els nostres productes pel seu sabor tradicional, que els diferencia dels altres.

Les instal·lacions de PRILAC són modernes i àmplies i sovint s'obren les seves portes a diferents excursions programades, mitjançant les quals els visitants poden observar d'aprop tot el procés d'elaboració dels nostres productes.

PRILAC elabora diferents productes lactis com a formatges i iogurts de llet de vaca o de cabra, i gelats de diferents sabors.

SANT MARTÍ D’ALANZELL

Un cop finalitzada la visita a les instal·lacions de PRILAC, el programa continuà cap un lloc d’interès històric i patrimonial com és la possessió de Sant Martí d’Alanzell, situada al municipi de Vilafranca. Fou declarada Bé d'Interès Cultural (BIC) l'any 1993 a petició d'ARCA.

La possessió de Sant Martí d'Alanzell, antigament una de les més importants de Mallorca, ocupava els terrenys que en la dominació musulmana eren de les alqueries Alanzell i Albadellet, a més d'alguns altres rafals (Llabrés, 17). Després de la conquesta de 1229, en el repartiment formà part de la porció reial. Segons la GEM, «és citada en el Llibre del repartiment de Mallorca, en què figura com a propietat de Ramon Saclusa».

Des de l’any 1391 la finca ha estat en mans dels Sureda, quan Arnau Sureda li comprà a Guillem de Santjust per valor de 3.000 lliures. Des de la meitat del segle XX, és propietat de la família Ferrer de Sant Jordi.

VILAFRANCA

Un cop acabada la visita a la possessió de Sant Martí d’Alanzell, ens aproparem a la localitat de Vilafranca, que va néixer durant el segle XVII d'unes terres que el senyor de Sant Martí donà als primers pobladors, que foren 26 famílies. Allà puguerem gaudir del seu patrimoni històric i cultural, on visitarem el cementiri municipal i l'església parroquial.

Coordinació de la 1ª visita agrària a Can Ros de Calvià

2010-05-17T09:35:00.006+02:00

ARCA amb el patrocini de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear torna a organitzar un total de 10 visites agràries per tota Mallorca durant l’any 2010.

La primera visita es dugué a terme el passat dissabte, 15 de maig, on gaudirem de l’explotació agrícola de Francesc Sans de Can Ros (Calvià). Agricultura ecològica. La visita comptà amb la presència de la directora general d’Agricultura del Govern Balear, la Sra. María José Suasi Amengual. El seu propietari, Francesc Sans, ens parlà de com treballa a les seves finques ubicades a les contrades de Calvià i es Capdellà, on desenvolupa des de fa més d'una dècada el sistema d'agricultura ecològica, produint oli, olives i fruits secs (bessons torrats), els quals vàrem poder tastar i saboretjar.

Les cases de possessió de Can Ros les tenim documentades per primer cop a l’any 1809, on trobem a Rafel Colomar, “Ros”, malnom que ens dóna indicis per pensar que aquesta propietat fos de la família Colomar. L’any 1880 trobem que era propietat de Joan Salom i Jaume. Actualment és propietat de Francesc Sans i Salom. A l’esquerra de l’edifici es conserva la tafona amb un trull, una biga amb la inscripció de 1772, una premsa mecànica i una premsa hidràulica. Amb aquestes dades de la biga, hem de pensar que la finca ja existia al menys a la segona meitat del segle XVIII.A l’interior, encara es conserven unes menjadores en l’habitació contigua a la cuina, seguint l’exemple de Can Verger. A l’exterior és interessant l’aljub situat a llevant de les cases, el qual s’ha excavat dins una roca mare i agafa una gran profunditat. A sobre d’aquest, hi ha l’antiga sèquia que provenia les aigües del pou nou i les quals entraven a la vila per aquesta propietat.

Seguidament, el grup visità el casal municipal de Can Verger, on la primera referència la tenim al segle XVIII, la qual era propietat de la família Verger. En el cadastre de 1809 surten com a propietaris membres de la mateix família, Joan Verger i Gabriel Verger. En 1880 era propietat de Francesca Aina Sastre i Vadell, veïna des Capdellà i durant la primera meitat del segle XX fou propietat de l’amo Macià de ses Verdures. L’any 1982 fou comprada per l’Ajuntament de Calvià, la qual ha tingut diversos usos, però des de 2005 té la funció de centre cultural de la vila, on hi ha la biblioteca i es desenvolupen diferents tallers formatius.La casa presenta dos cossos arquitectònics, el més gran ocupa la banda dreta davant una carrera empedrada, mentre que el més petit es situa a banda esquerra i destaca per tenir sobre la portassa l’escut dividit dels Ferrà (armes) i dels Alemany (tres faixes). Aquest es corona amb una espadanya que te una campana. Hi ha una teoria, que diu que aquestes portes eren de l’edifici de la Inquisició a Madrid, les quals foren comprades. A l’interior destaca la cuina que conserva una gran foganya i el seu sostre amb volta d’aresta. A la dreta d’aquesta, es dóna pas una habitació, que conserva les menjadores per als animals. Al bloc esquerra de la casa, es troba el cossi de la bugada i un forn.A l’exterior hi ha un jardí, on cal destacar un pou amb capelleta, elements d’una tafona i una superfície circular enrajolada, que devia ser una era.

Un cop acabada la visita per la vila de Calvià, ens desplaçarem fins a fora vila, cap al camí de Son Pillo (antic camí Reial, que unia Andratx amb Palma, passant per Calvià) on visitarem l'antiga possessió de Ca n'Estades (segle XVII), recuperada i restaurada per Biel Clar i convertida a dia d'avui en un agroturisme.

Torna a sortir a premsa el projecte de catalogació de les 76 possessions de Palma

2010-05-11T18:05:00.005+02:00

En data de 11 de maig de 2010 la premsa ha tornat a parlar del projecte de catalogació de 76 possessions del terme municipal de Palma que duguerem a terme durant el període de novembre 2009 fins a gener 2010.

Gràcies a aquet estudi encarregat per l'Ajuntament de Palma es va conseguir al ple de Cort de dia 29 de març, la suspensió cautelar de qualsevol obra dins aquestes possessions pre-catalogades i que tots desitgem que puguin ser moltes més, un cop s'hagi elaborat el nou catàleg de protecció de béns històrics del municipi de Palma.

L'article de la periodista Raquel Galán a Diario de Mallorca diu el següent:

ARCA solicita a Cort que incluya otras 25 ´possessions´ en la norma proteccionista

El Ayuntamiento ha sacado a exposición pública la conservación de 76 edificaciones.

RAQUEL GALÁN. PALMA. La Associació per la revitatzació dels Centres Antics, ARCA, solicita al Ayuntamiento que añada 25 possessions al nuevo catálogo de edificios y elementos de interés histórico, artístico, arquitectónico y paisajístico de Palma. Por ahora se han incluido 76 edificaciones de este tipo, cuyas posibles licencias de demolición están suspendidas para evitar perder este patrimonio antes de que el consistorio apruebe la ampliación del catálogo.

La futura norma proteccionista completará la actual, que data de 1989, aunque se hizo una revisión en 1994, tal como explicó ARCA. El coordinador del estudio sobre las 76 possessions que esta entidad entregó a Cort, Xavier Terrassa, detalló que "en aquellos tiempos no se consideró necesario proteger las edificaciones rurales de Palma, porque nadie se imaginaba que la ciudad iba a crecer tanto después de la vía de cintura. En cambio, ahora se ha comprobado que hay un peligro real de que desaparezca este valioso patrimonio", según sus palabras.

Cambio del PGOU

En estos momentos se encuentra en periodo de exposición pública el listado de las 76 edificaciones rurales señaladas. Su preservación –como la del resto de elementos que se incluirán en el catálogo– obligará a modificar puntualmente el Plan General de Ordenación Urbana (PGOU). ARCA cree que el centenar de possessions propuestas para incluir en la futura norma proteccionista "son las más representativas por su interés y las que mayor peligro pueden padecer por el avance del urbanismo", según Terrassa.

Sin embargo, no es lo único que se protegerá. Tal como exige el Plan Territorial de Mallorca, deben incluirse asimismo elementos de carácter etnológico –como hornos, caminos, fuentes o parets seques–; de carácter industrial –como por ejemplo lo que se conserva de la antigua fábrica Can Ribas– y de la arquitectura tradicional, como Les Cent Cases, que Cort se muestra dispuesto a preservar.

Veure també a: Diario de Mallorca

Aquest any tornem a coordinar el programa Agricultura, paisatge i patrimoni

2010-05-04T12:50:00.007+02:00

ARCA amb el patrocini de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear torna a organitzar un total de 10 visites agràries per tota Mallorca durant l’any 2010.

Visites del programa Agricultura, paisatge i patrimoni.

Dissabte, 15 de maig.

1. Francesc Sans de Can Ros (Calvià). Agricultura ecològica. Visita a la localitat de Calvià

Dissabte, 29 de maig.

2. PRILAC. Productors illencs lactis (Porreres). Formatges. Visita a la localitat de Vilafranca.

Dissabte, 12 de juny.

3. Embotits La Lluna i S’Estel Nou (Sóller). Embotits i confitures. Visita a localitat de Sóller.

Dissabte, 26 de juny.

4. Ramaders agrupats (Felanitx). Ramaderia. Visita a la localitat de Felanitx.

Dissabte, 11 de setembre.

5. Es Vinyol (Manacor). Agricultura ecològica. Visita a la localitat de Petra.

Dissabte, 25 de setembre.

6. Confraria de Pescadors de Porto Colom (Felanitx). Visita a la localitat de Porto Colom.

Dissabte, 16 d’octubre.

7. Bodegues Tomeu Isern (Estellencs). Vi de la serra de Tramuntana-Costa Nord. Visita a la localitat d’Estellencs.

Dissabte, 6 de novembre.

8. Arc Al Cel (Pollença) i Cas Siulet (sa Pobla). Pa i rebosteria ecològica i farinera. Visita a la localitat de Pollença.

Dissabte, 27 de novembre.

9. Oli Solivellas (Alcúdia). Oli d’oliva. Visita a la localitat d’Alcúdia.

Dissabte, 11 de desembre.

10. Olis de Jornets (Sencelles). Oli d’oliva. Visita al llogaret de Jornets.

Sortida: Amb autocar des del camí de Jesús cantonada via Alemanya a les 9,00h.

Inscripció prèvia, places limitades.

971 71 95 31 o arcainforma@arcapatrimoni.net

Reportatge sobre el Modernisme a Canal 4

2010-03-02T18:55:00.004+01:00

Aquest mes passat la cadena de televisió Canal 4 ha emès un reportatge damunt el Modernisme de Palma, on hem tengut el gust de poder col·laborar per apropar una part de la nostra història al conjunt de la societat.

Podeu veure aquest reportatge que dura 2:53 minuts al següent link:
http://www.youtube.com/watch?v=XrVm9D_iW2Q

Coordinació del projecte de catalogació de possessions de Palma

2010-02-03T11:15:00.003+01:00

Durant els darrers mesos he tengut el privilegi de treballar conjuntament amb un grup de persones, per tal d'elaborar la catalogació de 76 possessions del municipi de Palma. Aquesta feina ha estat promoguda per l'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA), qui ha rebut de part de la regidoria de cultura de l'Ajuntament de Palma el següent encàrrec. Un cop presentada aquesta feina, queda el pas que l'àrea d'urbanisme de Cort aprovi el major nombre de fitxes, perquè aquestes siguin protegides amb un caràcter jurídic.

Des de fa una sèrie d'anys la ruralia de Palma ha patit un gran canvi, el que era sòl rústic, s'ha convertit en sòl urbanitzable, els horts s'han substituït per vials, i en alguns casos les antigues cases de possessions han estat enderrocades per construir-hi habitatges o àrees de serveis o polígons. Degut a aquesta situació, des de l'any 2006 ARCA ha posat en alerta aquesta situació de desaparició d'elements de la ruralia de Palma i a mode d'exemple tenim els següents casos ja desapareguts: Son Neo (setembre 2006), ca na Vinagre (setembre 2008), Son Mosson (abril 2009), Son Santiscle (setembre 2009) o ca les Bieles (desembre 2009).

Un cop presentada aquesta feina, durant el passat mes de gener, aquesta informació ha sortit publicada a la premsa el passat 29 de gener al Diari de Balears, on la notícia amb el titular El patrimoni rural de Palma, en el punt de mira redactada per Paquita Marí diu el següent:

ARCA presenta un informe a l’Ajuntament amb la proposta d’incloure fins a 76 possessions de Ciutat dins el catàleg municipal. Cultura i Urbanisme de Cort s’ho estudien ara.

ARCA presenta un informe a l’Ajuntament amb la proposta d’incloure fins a 76 possessions de Ciutat dins el catàleg municipal. Cultura i Urbanisme de Cort s’ho estudien ara"Encara assistim a l'espectacle lamentable de veure com promotores urbanístiques enderroquen sense manies construccions singulars". Així de contundents es mostra l'Associació per a la Revitalització dels Centres Històrics (ARCA) a l'hora de defensar el patrimoni rural de Ciutat. Aquesta arquitectura d'interès etnològic sense adonar-nos-en va desapareixent del paissatge palmesà. Amb l'objectiu de preservar el minvat entorn que encara eixisteix a les rodalies ciutadanes, ARCA ha presentat davant l'Ajuntament de Palma un estudi amb 76 possessions objecte de ser incloses dins el nou catalèg municipal. Val a dir que aquesta mateixa proposta ja va ser sol·licitada pel col·lectiu fa quatre anys, quan Javier Rodrigo de Santos era al capdavant d'Urbanisme. En aquell moment, la proposta va quedar arraconada dins un calaix. Ara, ARCA ha tornat a preparar un nou informe per a Cort, aquesta vegada rebut per part de la nova delegada de Patrimoni i Biblioteques, Antònia Amengual.

"Estam en procés d'estudiar-ho, ja que no ho feim només Cultura, sinó que també és tasca d'Urbanisme", assegurà. La revisió del Catàleg de Béns Patrimonials de Palma fou una de les propostes anunciades per la regidora de Cultura, Nanda Ramon, en la passada gala dels premis Ciutat de Palma. Durant el discrus ho titllà com una "prioritat". Ara bé, aquesta revisió també dependrà de la Regidoria d'Urbanisme socialista, encapçalada per Iolanda Garbí. Per a la selecció de les possessions objecte de protecció, a més dels pels trets arquitectònics, s'ha d'avaluar "la pressió urbanística que té al voltant i l'interès històric", assenyalava ahir Xavier Terrassa. "És evident que aquestes possessions no són com les de la Part Forana, però són elements a tenir en compte per la seva singularitat", afegí.

Precisament, aquesta singularitat de les cases rústiques plantegen una arquitectura tradicional avui dia irrepetible i "recorden com era aquesta illa fa cinquanta anys", mantenen. Avui, les seves caraterístiques són més males de trobar, mig abandonades o endinsades enmig de polígons industrials. Aquesta ‘desaparició' o destrucció (com es vulgui anomenar) denunciada per ARCA ha afectat els entorns de Palma de manera seriosa en els darrers mesos. Les cases de Son Mosson primer, la de Son Santriscle i de Ca les Bieles aquest mateix gener han desaparegut per sempre més sota les excavadores davant una "administració tímida que rarament hi intervé".

En edició el llibre "Calvià a través del tiempo"

2010-01-08T11:32:00.002+01:00

Per a principis de l'any 2010 es te previst presentar un nou treball titulat "Calvià a través del tiempo". Aquest serà el segon llibre que Xavier Terrasa farà amb l'editorial Amberley, després que el març de 2009 es publiquès "Calvià. Imágenes del pasado" amb més de 400 exemplars venuts.

La nova edició presenta un total de 91 imatges antigues (blanc i negre) acompanyades de la seva homolga a l'actualitat (color). D'aquest forma permetrà conèixer com era i com ha canviat el municipi de Calvià durant el segle XX. Amb aquest nou treball hem aconseguit rescatar i difondre unes 300 imatges del municipi de Calvià, per tal que perdurin en el temps, i així ni les persones, ni els paisatges d'un temps quedin en l'oblit.

Coordinació Xª agrorruta a Rodau-Oli Aubocassa (Manacor)

2009-12-09T13:00:00.003+01:00

El passat dissabte, 5 de desembre es va dur a terme la darrera visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni que ha consistit en l’elaboració de 10 visites a diferents explotacions agrícolas i ramaderes de Mallorca, durant l’any 2009. El programa ha comptat amb el suport de la conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear.

La darrera visita es va dur a terme a l’explotació Rodau-Oli Aubocassa, situada al cami de Son Fangos, terme municipal de Manacor. Dins terrenys d’una antiga alqueria del segle XIII, dedicats tradicionalment al conreu de secà (cereals, amtellers, garrovers, vinya,…), a dia d’avui es conreen des de fa uns tretze anys, oliveres. Mateu Reus és la persona que porta aquesta explotación, supervista per una empresa catalana, que és l’encarregada d’elaborar un oli de primeríssima qualitat, que ja compta amb diversos reconeixements de caire internacional.

La finca d’Aubocassa és un exemple de recuperació del nostre llegat històric, on desenvolupament econòmic no entra en contradicció amb la conservació d’aquest conjunt arquitectònic, que representa i transmet com era i com es vivia a la ruralia de Mallorca. Els antics amos encara viuen a les cases i aporten els seus coneixements, en quant al treball de la terra, la resta es deixa en mans d’una maquinària molt avançada i els coneixements tècnics de les persones que estan al capdavant d’aquesta explotació, les quals han creat un exemple de vertader camp productiu al pla de Mallorca.

Un cop finalitzada la nostra visita a la finca d’Aubocassa, on poguerem saborir els aromes de l’oli produït en aquesta antiga alqueria, ens anarem a visitar el poble de Manacor, on passejarem pel centre històric, el qual ha patit molt d’excessos per part d’un urbanisme despietat i sense sentit, que ha mutilat gran part d’aquest conjunt.

Com a conclussió, cal dir que el programa Agricultura, paisatge i patrimonio ha estat un éxito, on han participat prop de 500 persones durant les 10 visites dutes a terme aquest anys, tots confíeme en que es pugui tornar a repetir de cara a l’any que ve, degut a la força participació i per l’aportació econòmica que han rebut els agricultors i ramaders venent els seus productes als nostres visitants.

Coordinació IXª agrorruta a la tafona de Can Det i a la cooperativa agrícola Sant Bartomeu (Sóller)

2009-11-23T12:29:00.006+01:00

El passat dissabte 21 de novembre varem dur a terme la novena visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni, patrocinat per la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern Balear.

Aquest cop visitarem el poble de Sóller, i poguerem conèixer de primera ma dos sistemes de producció d'oli, un tradicional, com és la tafona de Can Det i un altre de més modernitzat, com és el de la cooperativa agrócola de Sant Bartomeu. En el primer cas, ens va atendre Tomeu Deià membre d'aquest negoci familiar que venen treballant la producció d'oli des del segle XVI com a família Ozones, avui situats a l'homònim carrer de Sóller, però inicialment començaren aquesta producció al llogaret de Biniaraix. La maquinària de producció que trobem a dia d'avui és dels anys'30, amb un trull tradicional, però mecanitzat i una premsa hidràulica. L'empresa treballa amb petits agricultors de la serra de Tramuntana que duen la seva collita, perquè s'elabori un oli de primeríssima qualitat. Aquesta empresa familiar és un indret, carregat de nostalgia, on romanen en forma de museu molts dels estris que s'empraven per aquesta producció mil·lenària.

La cooperativa agrícola de Sant Bartomeu, tot i tenir més de cent d'amys d'història, creada a l'anay 1898, com a Sindicato Agrícola Católico Sollerense, per Mn Mir Rullan, compta a dia d'avui amb la maquinària més moderna i sofisticada, i és capaça d'assolir una producció de 900 tonelades, tal i com ens explicà el mestre tafoner Gaspar, a la nostra visita. Tota aquesta modernització i sofisticació no lleven de banda, que es produeixi un oli de qualitat i verge, el qual pogueren tastar i comprovar els nostres visitants. La cooperativa agrícola de Sant Bartomeu funciona en aquests moments a màxim rendiment, i fins al moment han arribat unes 400 tonelades d'oliva i esperem que aquesta xifra es pugui duplicar fins al final de la campanya de collita. A part de la producció d'oli, també es dediquen a la producció d'altres productes, com la taronja, que tants de beneficis econòmics ha donat històricament a aquest poble i sense oblidar l'horticultura, i és que Sóller ha estat des de sempre una de les hortes més importants de Mallorca, amb una concentració important d'agricultura de reguiu, gràcies a l'abundàcia d'aigües que arriba des de les muntanyes que envolten aquesta localitat.

Un cop finalitzada aquesta visita, poguerem gaudir de l'arquitectura del poble, un altre dels atractius que hi ha, on es poden apreciar vertaderes joies arquitectòniques de diferents períodes històrics entre els estrets carrers. Un dels moviments que més força asso0lí a Sóller fou el modernisme, i en aquesta visita no poguerem deixar de visitar la recent inaugurada casa-museu de Can Prunera, construïda per la família Magraner a l'any 1911 i que des de l'any 2006 és propietat de la fundació Art tren, qui ha fet una incomiable feina de restauració, perquè a dia d'avui pugui ser visitada i admirada per tothom.

La Palma modernista amb Paraula

2009-11-10T19:37:00.005+01:00

Durant aquest mes de novembre he tengut el plaer de participar en el projecte de Paraula, titulat amb tu, en català, el qual pretèn difondre la nostra llengua mitjançant el voluntariat lingüístic, on un catalano-parlant s'ofereix a compartir durant una hora a la setmana els seus coneixements amb persones que volen aprendre el català, per tal d'integrar-se en la nostra societat.

Durant els dies 6 i 13 de novembre d'aquest mes durem a terme dos recorreguts titulats la Palma modernista, on els participants d'aquest projecte lingüístic podràn conèixer un poc millor aquest període que va emegir a Mallorca durant les dues primeres dècades del segle XX.

Degut a l'èxit d'aquest programa, Paraula ha hagut d'habilitar dos grups per gaudir d'aquesta Palma modernista, que s'articula amb el següent recorregut:

1. Les cases Casasayas: Edifici de Francesc Roca, construït entre 1908-11. Situat a la plaça del Mercat.

2. El Gran Hotel: Primer exemple de Modernisme a Mallorca, obra de l’arquitecte català, Lluís Domènech i Montaner a l’any 1901. Situat a la plaça Weyler, seu de la Fundació la Caixa.

3. L'Àguila: Edifici de caire comercial, obra de Gaspar Bennàzar l’any 1908. Situat a la plaça Marquès del Palmer.

4. Can Rei: Un dels millors exemples modernistes a Mallorca, recorda a la Casa Batlló, per la seva decoració ceràmica. Obra de Lluís Forteza-Rey a l’any 1909. Ell mateix dissenyà el seu taller, situat al carrer Colom, 11. Situat a la plaça Marquès del Palmer.

5. Can Corbella: Edifici de característiques neo àrabs. Situat al carrer Sant Domingo.

6. La Seu i Gaudí: És un indret que no ha deixat mai d’evolucionar estilísticament, en aquest sentit el bisbe Campins cridà a principis del segle XX a Antoni Gaudí, qui vingué amb Rubió i Jujol per treballar al seu interior entre 1901-14.

7. La seu de la Caixa d'Estalvis de Balears: És un altre exemple de l’arquitecte Gaspar Bennàzar construït l’any 1906. Situat a la plaça Sant Francesc.

8. Can Barceló: Obra de Bartomeu Ferrà entre 1902-4, destaquen els plafons ceràmics que simbolitzen les diferents arts. Situat a la plaça Josep Maria Quadrado.

Coordinació VIIIª Agrorruta als Formatges Burguera de Campos

2009-11-10T19:21:00.004+01:00

El passat 7 de novembre visitarem l'explotació ramadera dels Formatges Burguera dins del programa Agricultura, paisatge i patrimoni. Aquesta explotació familiar promoguda pels germans Jaume i Sebastià Burguera, junt amb els seus pares, és la tercera generació de ramaders ubicats al sud del municipi de Campos. Des de fa deu 10 anys aquesta petita empresa es dedica a la fabricació de formatges i a l'any 2002 reberen el títol de mestre artesà formatger per part del Govern Balear.

Les instal·lacions compten amb un total d'unes 100 vaques de raça frissona, que produeixen una mitja de prop de 1.000 litres diaris de llet, la qual s'estreu amb una maquinària molt moderna i sofisticada, única a les Balears, que controla informàticament la munyició de les vaques. Normalment, aquestes són munyides dos cops al dia i la màquina controla que entre cada munyició hi hagi un mínim de 8 hores.

Un cop finalitzada la visita d'aquesta explotació ramadera, continuarem el nostre recorregut cap als banys de San Joan de la Font Santa, els únics de caràcter termal que hi ha a Mallorca, on poguerem veure el seu espectacular aljub, una de les mostres més importants de patrimoni hidràulic d'aquesta illa.

Per finalitzar, visitarem l'oratori de Sant Blai, exemple de patrimoni rural, construït al segle XV. Cal donar les gràcies a l'associació d'Amics de sant Blai, que amablement ens obriren les portes d'aquest monument.

HISTÒRIA AGRÍCOLA DE CAMPOS

El nom probablement ve d’època romana, del llatí campos, que vol dir camps. És un dels pocs casos coneguts de conservació de la terminació llatina –os entre els mossàrabs.

(GEM V. 3, p.44)

Durant els segles XIV i XVIII va tenir molts d’alt i baixos, i fins que no va desaparèixer el corsarisme, començaren les rotacions de les terres i s’introduïren nous cultius, l’economia del municipi no començà a créixer, ja a partir de finals del segle XIX.

Fins a finals del segle XIX fou un dels grans productors de blat de Mallorca, cal apuntar que al voltant del poble hi havia 23 molins fariners. Destacava principalment la producció de xeix, que s’emprava per a fer dolços.

Han estat unes terres on també s’ha produït vinya, als llocs on no es podia produir cereals. Aquest producte agafà força a partir del segle XVII i al segle XIX arribà a les 910 hectàrees conreades, i entre 1866-70 s’exportaren vins a França des del port de Felanitx.
Al sud del municipi hi havia grans plantacions de figueres. La figa seca a més d’exportar-se, també es donava als porcs per fer-los créixer. Mentre que al nord, es cultivà taparera des del segle XVIII, la qual es comercialitzava envinagrada o en saladura.

En quant al ramat, l’oví ha estat el més important durant quasi tota la història, tot i que el ramat porquí repuntà durant el segle XIX.

Les seves terres presenten abundants aigües subterrànies, que es començà a extreure primer mitjançant sínies, després gràcies a la força dels molins de vent i finalment amb la motobomba, arribant a majors profunditats. A partir d’aquí es descobrí la potencialitat del conreu de regiu, per unes terres amb escasses pluges on havia destacat el conreu de secà. En quant a l’horticultura destacà la patata i també els farratges, que feren expandir el bestiar boví, i es convertí en el màxim mercat de carn i llet de Mallorca.

Durant els darrers anys el conreu de secà a passat a ser secundari amb la producció d’ametlles, garroves, figueres o albercocs. De la mateix forma passa amb el ramat oví o porquí, que quedà per darrera del boví.

A es Salobrar ha desaparegut l’elaboració de sosa i l’explotació de marès ha minvat. Des de 1980, l’economia campanera pateix una forta crisi derivada, sobretot de la salinització de les aigües utilitzades pel regiu.

(GEM V. 3, pp. 48-51).

ES SALOBRAR

És la segona llacuna més gran de Mallorca, després de s’Albufera d’Alcúdia, amb 330 hectàrees de superfície de gran valor ecològic. Es constitueix per un sistema morfo-dinàmic integrat per un gran aneral, la franja dunar des Trenc i un aiguamoll. El seu origen es remunta al pliocè, on hi havia una badia estreta que durant el quaternari quedà tancada per successius cordons dunars.

Actualment es donen precipitacions escasses i irregulars (300-400 mm). A l’hivern hi sol haver bastants gelades, però la temperatura mitja anual és moderada, uns 17ºC. A l’estiu la màxima és de 20ºC degut a l’embat que arriba des de la mar.

Rep aportacions dels torrents de Son Catlar, Son Elegant i Son Xoc que ocupen una conca hidrogràfica de 350’6 Km2, però la major aportació prové de la infiltració marina, al ser uns terrenys permeables i la canalització artificial d’aigua, que ha generat l’activitat salinera.

Damunt els llims neixen jonc, canyet, salsó i tamarell. També hi viuen peixos com l’anguila, amfibis com el granot o rèptils com el dragó. Al mateix temps trobem cigonyes i flamencs.

Per al ser humà és un lloc d’insalubritat, llavors al segle XIX, la Diputació Provincial de Balears, propietària del balneari es plantejà la seva dessecació, però el projecte de l’enginyer Paul Bouvy (1845) no es dugué a terme. L’arxiduc Lluís Salvador ens diu que a finals del segle XIX, ocupava una superfície de 400 ha.

L’home ha estret d’aquest paratge herba salada per a elaborar sosa, que s’emprava per fabricar vidre i sabó, també s’ha estret marès i sal. També se li ha donat un ús agrícola, centrat a la possessió de sa Barrala, però aquest s’ha anat limitant degut a la salinització dels aqüifers. Cal apuntar que a finals del segle XIX es dedi9caven a regiu entre 10-20 ha.

Des de l’antiguitat hi havia una activitat salinera, però s’abandonà durant el segle XIX. Però el 1951 s’instal·là l’empresa Salines de Llevant SA i des de llavors explotà 132 ha (1/3 part del total) per extreure sal.

El 1984 el Parlament Balear declarà la zona com a Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) amb un total de 1.492’5 ha junt amb la franja des Trenc. La Unió Europea ho considerà Zona d’especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

(GEM V. 15, pp. 80-1)

SANT JOAN DE LA FONT SANTA

Establiment situat entre es Salobrar i sa Canova. Les seves aigües tenen una temperatura de 38’7ºC a la superfície i són especialment indicades per al tractament de reumatismes, neuràlgies, paràlisis, artrosis i afeccions cutànies. El primer document que es té és de 1395 on es demana a la Cúria Eclesiàstica per bastir-hi, al voltant, uns edificis per allotjar els malalts que hi acudien.

Abans de 1516, quan es construïren les primeres instal·lacions hi havia dues fonts: ses Estaques i la font Santa. A partir d’aquesta data s’adheriren unes construccions a l’antic oratori dedicat a Sant Silvestre i Santa Coloma.

El 1580, els frares carmelitans hi fundaren un convent i el 1587 lis concediren la confraria de la Font Santa, però abandonaren el lloc el 1592.

Entre el 1571-3, els jurats de Campos reedificaren l’església, acondicionaren els banys i construïren l’aljub. Des del segle XVI, la propietat estigué en litigi entre l’Ajuntament de Campos i el marquès de Palmer, propietari de l’entorn. Al segle XIX una part de les terres foren cedides a la Diputació Provincial de Balears, per construir un balneari d’ús públic, que es dugué a terme entre 1843-5. Però el 1909, la Diputació el subhastà públicament i Rafel Garcies, en 1910, es convertí en nou propietari. El 1917, la propietat passà a Cosme M. Oliver i des de l’època pertany a la mateixa família. Des de 1996 funciona com a hotel, on es duen tractaments termals sota vigilància mèdica.

(GEM V.15, p.358).

Coordinació VIIª agrorruta als vins Jaume Mesquida de Porreres

2009-10-27T15:27:00.008+01:00

El passat dissabte 24 d'octubre tingué lloc la setena visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni. Aquest cop visitarem la localitat de Porreres i en primer terme ens varen rebre a l'empresa Can Parrí, que es dedica a l'elaboració artesanal d'albercocs secs amb la particularitat que aquests es venen banyats en xocolata. Aquests és una idea innovadora d'un jove empresari que ha sabut convinar la tradició dels seus padrins amb els nous temps, per tal de comercialitzar un producte típic de Porreres, però que havia anat en detriment.

Un cop finalitzada aquesta visita, ens dirigirem als vins Jaume Mesquida, on ens va rebre també una jove empresaria, Bàrbara Mesquida, quarta generació d'aquesta famíla vinatera que porta més de 60 anys elaborant vins. L'empresa guarda la tradicio de quan el re-padrí dels actuals propietaris començà a produir vi amb les modernitats d'una empresa d'avui en dia.

La visita va concluir al santuari de Monti-sion, lloc de culte per als habitants de Porreres i d'altres de pla de Mallorca, on segons la tradició es construí en un sols dia la carretera que puja fins aquí (14 de gener de 1958). Des d'aquest indret es domina gran part de l'interior de l'illa i poguerem contemplar les vinyes d'on s'estreu la matèria prima de les bodegues visitades.

VINS JAUME MESQUIDA

L'empresa es constituí com a societat anònima l'any 1994, tot i que inicialment fou fundada per Jaume Mesquida Barceló el 1945 als carrers de sa Vileta i Pou Florit. Fa deu anys tenia 25 quarterades de vins repartides en 10 finques. El 1975 introduïren ceps de Borgonya i Aquitània. De les seves finques treien el 85% de la verema, la resta la compraven als pagesos.

El 1994 produïren vins fins de qualitat, com negre de criança, blanc varietat i fruital i blanc de criança. Fou la primera empresa de Mallorca que produí cava, 2.000 botelles l'any 1993 i 7.500 botelles l'any 1994. Entre vi i cava, l'any 1994 es produïren 80.000 botelles, de les quals s'exportaren a Alemanya, Bèlgica i Suïssa. En l’actualitat produeixen un total de 210.000 botelles.

(GEM V.13, p.350)

HISTÒRIA DEL SECTOR PRIMARI DE PORRERES

El seu nucli principal es documenta el 1260, el qual sorgí al voltant de l'alqueria de Porreres. Segons Lluís de Vilafranca, Nuno Sanç cedí a Guillem de Porreres una sèrie d'alqueries i rafals que passaren a dir-se Porreres. Probablement aquest Guillem fos de Porrera (Priorat) o Porreres (Garrotxa).

Les evidències arqueològiques ja ens demostren una activitat agrícola i ramadera durant la prehistòria. A època romana es cultivà la vinya i cereals i també es practicà la ramaderia. A època islàmica es desenvolupà l'horticultura, actualment resta la presència d'un qanat a la possessió de Sant Jordi.

Després de la conquesta predominà el cultiu de: blat, ordi, llegums, cànem i lli, a més de vinyes, figueres i arbres fruiters. Els ramats predominants eren l’oví, boví i porquí.

Tot i que el blat era el cultiu més destacat, una mala anyada provocà que el 1344, els jurats compressin al mercader Pere Guitard 200 quarteres de blat. El 1438 s'hagué d'importar blat de Tortosa (150 quarteres) i Sicília (100 quarteres). El 1489 es tornaren a importar 600 quarteres i l'any 1495, 329 quarteres.

La Revolta Forana provocà una disminució de la producció del camp i la concentració de les propietats en mans de ciutadans. Al segle XV un producte que es pogué comercialitzar fou la llana.

Al segle XVI destaca la producció de cereals i vinya, a més de cànem i lli. El 1514 el lloctinent general ordenà que aquests productes s’haguessin de remullar a llocs exclusius i l'activitat es dugué a terme a les tanques de Miquel Feliu, Miquel Oliver i Joan Sitjar. Als Estims Generals de 1576, Porreres era el 18è municipi amb més valor patrimonial. Els ciutadans tenien el 14'81% del valor dels béns. Joan Binimelis documenta a 1593 que hi havia 89 possessions on predominava la producció de blat, ordi i civada, a part de llegum i vinya. El 1585 el virrei Lluís Vic i Manrique comptà que hi havia 6.359 ovelles, a més de cabres, bous, vaques, muls, porcs, ases i egües.

El segle XVII tingué pitjors anyades que l'anterior i es cercaren cultius alternatius als cereals. Els cultius que predominaren aquest segle foren els cereals, llegums, hortalisses, cànem i lli. A part hi havia conreu de safrà, vinya, figuera, magraner i olivera. El 1693 aquestes eren les possessions més importants:

1. Pagos: Propietat de mossèn Francesc Villalonga Mir valorada en 12.000 lliures.
2. Son Oms: Propietat de mossèn Berenguer d'Oms valorada en 9.000 lliures.
3. Son Nebot: Propietat del capità Bernat Nebot valorada en 9.000 lliures.
4. Son Romeguera: Propietat de Francesca Dusai Mesquida valorada en 8.600 lliures.
5. Son Artigues: Propietat de Joana Aina Oliver valorada en 8.200 lliures.
6. Sa Torre: Propietat de Clara Contestí valorada en 8.000 lliures.
7. Son Cervera: Propietat de Miquel Llompart valorada en 6.000 lliures.
8. Sa Bastida: Propietat de mossèn Jaume Sunyer valorada en 6.000 lliures.
9. Son Roig: Propietat de Miquel Sitjar valorada en 4.800 lliures.
10. Es Monjos: Propietat de Jaume Sitjar valorada en 4.500 lliures.

El bestiar es concentrava a les grans possessions i predominava l'oví. En un cadastre de 1693 apareixen documentats 16 molins de vent.

Al segle XVIII augmentà el conreu de la vinya per l'estancament dels cereals. També destacà la producció d'aiguardent, on Porreres fou capdavantera junt amb Felanitx. El 1784 tenim com a principals productes: vi, blat, ordi, civada, llegums, cànem i lli. Jeroni de Berard destaca que a 1789 era el lloc de Mallorca on es produïa més safrà. Sabem que hi havia 19 molins: 18 de vent i 1 d'aigua. En quant al ramat havia 4.140 caps d'oví, a part de cabrum i boví.

Tenim dades de 1846 on destacava principalment: blat, llegums, ametlles, garroves, safrà, vi i figues seques. El 99'57% (5.464 ha) del conreu era de secà i es distribuïa de la següent forma:

- Cereals i llegums (66'50%).
- Vinyes (21'69%).
- Figuerals (5'25%).
- Ametllerars (4'37%).
- Garroverars (1'33%).
- Oliverars (0'37%).

Mentre que el regiu tan sols eren 23 hectàrees.

El 1863 les 10 possessions més grans suposaven un 19% de l'extensió del terme:

1. Son Lluís: 284 hectàrees.
2. Sa Bastida: 220 "
3. Es Tast: 185 "
4. Son Romeguera: 177 "
5. Son Cervera: 157 "
6. Son Jordi: 155 "
7. Es Monjos: 144 "
8. Es Pagos: 142 "
9. Sa Torre: 135 "
10. Son Oms: 128 "

El 1865 tenim una dada històrica, on per primer el ramat oví deixa de ser el més nombrós, tan sols hi haurà 1.870 caps, pels 2.396 caps del ramat porquí. La vinya augmentà entre 1860 i 1875, passant de 1.191 ha a 1.429 ha, però quan arribà la fil·loxera a Mallorca (1891) aquesta es veié substituïda pels ametllers. El 1846 hi havia 20 molins fariners i 13 fàbriques d'aiguardent, però a l'any 1896 tan sols quedaven 2 molins en funcionament.

A principis del segle XX s'establiren algunes grans possessions com Son Lluís, es Tast o sa Bastida, així molts de jornalers pogueren accedir a una propietat. El 1910 destaquen els cereals, raïm i hortalisses.

El 1960 el 99'11% (5.782 ha) era secà i 51 ha de regiu. La distribució de les terres secà era el següent:

- Cereals i llegums (52,17%).
- Ametllerars (27'75%).
- Garroverars (7'12%).
- Fruiters (6,52%).
- Vinya (5'56%).

El 1957 es fundà la Cooperativa Agrícola i la Caixa Rural de Porreres. Primer comercialitzaven porcs i als anys'60 comercialitzaven albercocs. El 1994 hi havia 200 socis i es dedicava a la compra d'horti-frutícoles i a la venda de fertilitzants, pinsos, insecticides,... El 1988 es constituí la Societat Agrària
de Transformació (SAT). El 1994 tenia 260 socis i comercialitzava albercocs secs. El 1989 es fundà la SAT Amics del Camp que venia i exportava ametlles i garroves amb 174 socis. El 1993 el poble de Porreres comercialitzava els següents productes: garroves, albercocs, ametlles, tomàtigues i melons.

(GEM V. 13, pp. 343-7)

Coordinació VIª agrorruta a la Mostra de la Llampuga de Cala Rajada

2009-10-13T10:17:00.004+02:00

El passat, diumenge 11 d'octubre va tenir lloc la VIIIª Mostra de la Llampuga a la localitat de Cala Rajada (Capdepera). Abans de començar el nostre itinerari, reberem la salutació de la consellera d'Agricultura i Pesca, la Sra, Mercè Amer, qui venia acompanyada per la directora general de Pesca del Govern Balear, la Sra. Patricia Arbona.

L'activitat estava emmarcada dins del projecte Agricultura, paisatge i patrimoni, i aquesta era la sisena visita i la primera dedicada al sector pesquer de Mallorca. El programa de visita fou el següent, en un principi passejarem fins a Cala Gat, on poguerem comentar la història de Can March i els seu jardins, un dels millors que hi havia a Mallorca, abans que tot el conjunt d'escultures es duguessin fins al Palau March de Palma. Posteriorment, ens anarem fins a es Recó de ses Graneres, on projectarem un documental editat per Agustí Torres, sobre la pesca de la llamapuga, duta a terme pels pescadors de Cala Rajada. Acabada la projecció era hora de dinar i ens anarem fins a la mostra de la llampuga per a gaudir de la fira gastronòmica que havia organitzat la Confraria de Pescadors de Cala Rajada. Allà poguerem tastar una gran varietat d'excel·lents plats de llampuga elaborats per la mateixa confraria i altres restauradors de la zona. Després de dinar, continuà el nostre recorregut fins a la contrada de la platja de Son Moll i finalment ens atrecarem amb autocar fins a Cala Agulla, per tal de donar com a finalitzada aquesta activitat i tornar fins a Ciutat.

FESTA DE LA LLAMPUGA

Organitzada per la Confraria de Pescadors Verge del Carme de Cala Rajada. La present edició ha estat a punt de no dur-se a terme, per la manca d’enteniment entre la Confraria de pescadors i l’Ajuntament de Capdepera, però finalment la direcció general de Pesca i el Servei de Millora Agrària (Semilla) del Govern Balear s’han fet càrrec de les despeses d’aquesta tradicional festa.

Aquest any es destinaran per aquesta festa un total de 3.500 kg de llampuga, que els diferents restauradors de Cala Rajada utilitzaran per elaborar 30.000 racions que ofereix aquest saborós peix.

La seva pesca és estacionària i localitzada. La temporada comença al mes de setembre i finalitza a mitjans novembre, com a màxim dura dos mesos, motiu que el converteix en un menjar desitjat. Al ser un peix que cerca aigües més càlides, abandona Mallorca i se’n va fins a costes argelines. La seva localització es presenta en alguns focus de la Mediterrània, com Malta, Sicília o Mallorca, única illa de les Balears on es pesca aquesta espècie. A Mallorca tan sols 50 embarcacions es dediquen a aquesta pesca, on destaquen els ports de Cala Rajada i Sóller que abasteixen la llotja de Palma d’aquest producte.

A Cala Rajada tan sols set pescadors tenen permís per a pescar llampuga, llavors la confraria de pescadors marca unes franges des de terra fins a mar endins, anomenades andanes, que és allà on podran tenir dret a pescar la llampuga. Normalment, durant l’estiu preparen els capcers, estris formats de suro i fusta, i on s’enganxa matoll. Aquests es comencen a repartir per l’andana i serveix com a instrument que crida l’atenció dels peixos. Normalment s’escampen un total de 50 capcers, que no poden superar la dimensió de 1’20 x 1’50 metres. Aquests es distribueixen per l’andana en tres zones, a prop de la costa, a mitja mar i a alta mar, d’aqueta forma durant els primers dies que la mar està calmada, els pescadors van fins a alta mar i durant el mes de novembre o dies on la mar està moguda, decideixen treballar als capcers propers a la costa.

LLAMPUGA

El seu nom científic és Coryphaema hippurus, 1758, tot i que també rep el nom de daurat. És un peix de la família dels corifènids i de l’ordre dels perciformes. Presenta un cos allargat i comprimit lateralment, amb la pell llisa. El seu cap ens ofereix un diformisme sexual mot clar, en els mascles vells creix en altària gràcies a una espècia de cresta. Presenta una única aleta dorsal molt allargada i bastant ampla. L’anal és molt més curta i la caudal molt escotada. Les pectorals són falciformes i les ventrals s’aferren al cos quan aquest està en repòs. La part dorsal és blau verdós, més o menys obscura i amb reflexos metàl·lics. Els costats, amb punts obscurs i taques daurades, són brillants, amb reflexos daurats i argentats. És una forma depredadora clupeïformes i altres pelàgics. Es reuneixen en moles sota objectes flotants. Espècia d’alta mar, es pesca al final de l’estiu amb llampugueres[1] i a la fluixa. La seva distribució geogràfica comprèn totes les mars càlides i tèbies. És molt valorat gastronòmicament.

(GEM V.7, pp.302-3).

[1] La seva dimensió s’aproxima als 180 metres de longitud i 16 d’altària.

HISTÒRIA DE CALA RAJADA

La seva ocupació s’inicia al decenni de 1860, on s’establiren pescadors de Capdepera i també de Valldemossa. Les primeres cases que es construïren foren: ca Madó Francina, cas Mussi, can Pasteles, can Tafona i can Paneta. El 1861 es construí el far de Capdepera, situat a la punta més oriental de Mallorca.En aquella època els pescadors es dedicaven a treure esponja i corall, però com a complement es dedicaven a l’elaboració de palma, al camp i a la construcció.

A partir de l’any 1927, augmentà l’activitat pesquera gràcies a la introducció de les barques de bou i llavors els pescadors es dedicaren més a la captura de llagosta. Un complement a la pesca, fou el contraban, que proliferà gràcies a la innovació tècnica de la navegació.

El 1930 es construí el port i provocà una lleugera activitat comercial, on es començaren a exportar troncs de pi, carbó i palma, mentre que s’importaven queviures. L’escullera del port fou construïda a l’any 1951.La Confraria de pescadors Verge del Carme fou fundada l’any 1931 amb 80 afiliats. Als anys’70 trobem que hi havia 12 barques de bou al port de Cala Rajada, mentre que a l’any 1998 només hi havia 4, les quals havien estat substituïdes pels llaüts, embarcacions de menor mesura. El 1990 hi havia 33 embarcacions de pesca que capturaren 274.658 kg. repartits de la següent forma:

- Peix: 209.065 kg.

- Mol·lusc: 30.772 kg.

- Crustaci: 34.821 kg.

El primer edifici eclesiàstic que es feu a Cala Rajada fou la capella de Sant Roc (1887), que fou enderrocada cap a 1929, quan es feu l’hotel cas Bombu. El 1924 s’edificà l’església dedicada a la Mare de Déu del Carme, situada al carrer Elionor Servera, però mossèn Bartomeu Gomila decidí enderrocar-la el 1949 pel seu mal estat de conservació. El 1950, l’arquitecte Gabriel Alomar finalitzà l’actual església, situada al carrer Isaac Peral, la qual es convertí en parròquia l’any 1954.

En quant a l’activitat turística, cal dir que el primer establiment hoteler fou el Castellet (1906). El turisme es consolidà a la dècada del 1930, però s’aturà amb la Guerra Civil. A partir dels anys’60, tornà a agafar força, convertint-se a dia d’avui en el nucli amb més població del municipi de Capdepera.

(GEM V.14, PP.166-7).

Coordinació Vª agrorruta a la finca Can Caló de Ruberts

2009-09-28T13:22:00.005+02:00

El passat 26 de setembre la nostra entitat organitzà la cinquena visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni, que patrocina la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern Balear. En aquesta ocasió poguerem gaudir de l'explotació d'estruços de Can Caló, situada al Km. 5'2 de la carretera que uneix Sencelles amb Pina. La finca de Can Caló es troba de cara al llogaret de Ruberts, a tan sols uns 500 metres. El seu propietari, Biel Torrens ens va atendre molt amablement i ens explicà el treball d'aquesta finca, la qual es dedica a l'explotació d'estruços i agricultura ecològica. Aquest any han recuperat per a la seva producció un conreu endèmic de Mallorca, com és el pebre bord, amb més de 600 anys d'història, però que fins l'any passat només presentava un conreu de 1'6 hectàrees a tota Mallorca. Gràcies a ell i altres agricultors, membres de l'associació Slow Food han fet que anualment s'hagin sembrat 25 hectàrees a tota Mallorca d'aquest producte, que recordem s'emprea a la receta de la sobrassada.

Un cop finalitzada aquesta visita, el nostre grup es desplaçà fins a Ruberts (Sencelles), on poguerem conèixer el patrimoni històric d'aquest llogaret del Pla de Mallorca que fou declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) amb la categoria de Conjunt històric, després que ARCA fes un estudi històric-geogràfic de l'indret i gràcies a la lluita que han duit els veïnats d'aquesta petita localitat des de fa deu anys.

Més informació a: Conservem Ruberts

Història agrícola de Sencelles

Municipi del Pla de Mallorca amb una extensió de 52’62 km2. Apareix documentat per primer cop al 1237, però hi ha diferents teories sobre la seva etimologia:

- Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, diuen que deriva del llatí Centum cellas i evolucionaria com a Cent celles.

- Joan Coromines diu que prové del llatí, senticellas, diminutiu de sentix, que vol dir arc abatzer.

Però hi ha altres interpretacions, com que vendria de Pere de Centelles, sagristà de Barcelona que rebé algunes possessions del juz de Qanarusa, després del repartiment de 1232. També hi ha la possibilitat que derivi dels pobladors de Centcelles (Tarragonès) o Centelles (Osona), que s’instal·laren en aquestes terres després de la conquesta catalana. Sencelles compta amb abundants jaciments arqueològics, el que intueix l’existència d’una activitat agrícola i ramadera durant la prehistòria.

A època romana es consolidà el conreu de la vinya i dels cereals. Gràcies a la proximitat de la via romana que unia Palma i Pollentia es fomentà el conreu d’aquests productes.

A època islàmica prengué força l’horticultura, especialment a l’hort de Cascanar, per on passa el torrent de Pina.

A partir de la conquesta catalana predominarà especialment el conreu de cereals (blat, ordi, civada,…). Sabem que entre els segles XIV-XVI el blat es vendrà a l’exterior i quan aquest mancava a Ciutat, se n’enviava. A finals del segle XV es produïen més de 5.000 quarteres anuals de blat i ordi, però a principis del segle XVI, tan sols es recolliren 400 quarteres. El conreu es tornà a recuperar a partir de la segona dècada d’aquest segle.La vinya també fou un conreu destacat, sobretot al llogaret de Biniali.

Cal remarcar que al municipi també hi havia hortalissa i pocs arbres, on destacaven les figueres. La ramaderia també fou una font d’ingressos importants al segle XVI, on destacaven més de 4.000 caps d’ovelles, a part de porcs, cabres, ases, vaques, mules i egües. Gràcies a la llana que es venia a Ciutat, es feu un negoci important.

Segons un cadastre que es feu a l’any 1460, aquesta era la valoració del municipi:

- Béns immobles: 9.052 lliures.

- Esclaus: 1.210 lliures.

- Ramat: 7.242 lliures.

Però tan sols un segle després, l’any 1581, veiem com els béns immobles es revaloritzen, passant a tenir un valor 131.453 lliures. A diferència d’altres municipis, a Sencelles tan sols el 18’4% del valor de la terra estava en mans del ciutadans. Hi havia 198 propietaris que eren residents al municipi, el que suposava un 12% de la població, tenint en compte que hi vivien 1.660 habitants. La riquesa mitja d’aquests propietaris era de 587’9 lliures.

Als Estims Generals de 1578 tenim registrades 54 possessions, de les quals 13 eren de propietaris de fora del terme. La valoració de les més importants és la següent:

1. Sarissal: 8.000 lliures, propietat de Gabriel Serra (Inca).

2. Laiar: 5.500 lliures, propietat d’Antoni Rayó.

3. Sonarrossa: 4.431 lliures, propietat de Jeroni de Santjoan.

4. Binialmara: 3.800 lliures, propietat de Baltasar Rossinyol.

5. Son Estela: 3.000 lliures, propietat de Joanot Morei.

6. Aireflor: 2.800 lliures, propietat de Miquel Ramis.

Normalment la tinença d’aquestes possessions durant els segles XV i XVI era mitjançant el pagament d’un lloguer i el sistema d’amitgeria no era habitual, llevat de l’explotació ramadera.

Durant el segle XVIII els cultius que predominaren al municipi foren els arbres fruiters, la vinya, el safrà i les tàperes. La vinya s’expandí cap a Jornets i a Cascanar proporcionà guanys econòmics. Al darrer terç del segle XVIII havia 9 molins, 2 dels quals es trobaven a Biniali. Arrel d’aquí va néixer una indústria tèxtil, que elaborava draps de lli, convertint-se en el segon terme productor del Pla de Mallorca. El lli i el cànem que s’emprava per a l’elaboració del teixit es conreava vora els torrents.

El 1800 trobem gran extensions de vinya que produïen vi, però també aiguardent i panses, tot i que en menor mesura. A principis del segle XIX el conreu que continuà predominant, foren els cereals. El ramat oví s’havia reduït a la meitat, en relació a les dades del segle XVI.

A l’Apeo de l’any 1818 tenim el següent recompte de la superfície del municipi:

- Camps de conreu: 71’43%.

- Vinya: 19’17%.- Bosc: 9’28%.

- Reguiu: 0’09%.

El 1834 hi havia 43 telers al municipi que donaven feina a 16 obrers, els quals produïen draps de lli, llana i cànem.El 1845 una sequera provocà que molts de pagesos haguessin d’anar a demanar almoina a Palma. Com a mesura a l’any 1846 es començà a introduir el conreu de l’ametlla i la garrova. Després de la fil·loxera, a principis del segle XX es potencià el conreu d’ametllers.

El 1909 es fundà la Caixa Rural i el Sindicat Agrícola i Ramader de Sencelles, el qual s’encarregava de comprar estris i maquinària i també animals, llavors, adobs,… El 1920 es començà a substituir la vinya per cereals i també començà a despuntar el ramat d’aviram, per tal de vendre carn i ous a Barcelona. Malauradament aquest negoci feu fallida amb la Guerra Civil.

Història de Ruberts

Documentat ja al segle XIII, en el Llibre de repartiment de Mallorca. El nom prové molt probablement d’un personatge de la família Roberts o Ruberts, de Tarragona, que participà en la conquesta de 1229, i en el repartiment li pertocaren 3 alqueries del terme de Sineu amb un total de deu jovades. Després de la conquesta quedà inclòs dins la part reial, però el control directe del territori ho va portar a terme l’ardiaca de Barcelona.

Les properes referències històriques que ens parlen d’aquest llogaret, són a l’any 1452, quan trobem l’antiga alqueria dels Ruberts (probablement l’actual possessió de Son Jordà). Aquesta era de Guillem Gibert, qui es queixa dels veïns, perquè li entren a la finca amb el bestiar i li fan malbé a la seva producció.

A l’any 1558, la propietat serà dividida, Caterina, muller de Joan Ramis, filla de Bartomeu Jordà dels Ruberts repartirà amigablement els seus dominis amb Joanot Jordà. Als Estims de 1578, Son Jordà, encara apareix documentada amb el nom de los Ruberts, i el seu propietari era Joanot Jordà i es valorà en 2.200 lliures. D’aquesta família prendrà el definitiu nom de Son Jordà. A part, hi havia tres possessions més, però totes elles es coneixien com a Ruberts. Propietat de Joan Ferragut, es valorà amb 2.000 lliures, propietat de Julià Ferragut, es valorà amb 1.000 lliures i propietat de Jordi Ferragut, es valorà amb 1.000 lliures.

Sabem que a l’any 1596 era propietat de Sebastià Jordà, però encara estava sota el domini directe o alodial de l’ardiaca de Barcelona i es valorà en 2.300 lliures, fet que la convertí en la possessió més gran de la cantonada.

En els cadastres de 1694 i 1706, Son Jordà, canvia de família, hi trobem a Francesc Antic com a propietari i la finca es valorà en 4.300 lliures.A l’any 1742, trobem de bell nou un canvi en la titularitat familiar, en aquest cas el seu propietari és el mercader Jaume Sard Lledonet. Aleshores, Son Jordà comptava amb un oratori privat amb un retaule de la Nostra Senyora del Roser i tenia un celler. La seva producció agrícola es centrava en la vinya i el conreu de cereals.

En el cadastre de 1756 Son Jordà era propietat de Jaume Sard i es valorava en 4.000 lliures.A l’any 1768, la família Sard cedeix unes terres seves a l’església per construir l’oratori públic de Ruberts. El bisbe de Mallorca, Francisco Garrido, va designar al rector de Sencelles, mossèn Bartoumeu Verd Falcó com a responsable de les obres. Dia 15 de maig de 1768 es col·locà la primera pedra. Els veïns de Ruberts hagueren de participar econòmicament en la construcció de la nova església i a pagar anualment 10 quarteres de blat al capellà encarregat dels serveis religiosos. L’oratori fou beneït el 25 de novembre de 1770 i dedicat a Nostra Senyora del Carme.

A 1773, Son Jordà era propietat de Jaume Sard i sabem que produïa blat, candel, civada, faves, guixes i ciurons.

El 1859, Son Jordà apareix en un registre de finques rústiques, sent el propietari Jaume Sard i amb una extensió de 28 quarterades.

A finals del segle XIX, l’Arxiduc Lluís Salvador, ens dóna dades interessats sobre aquest llogaret. Sabem que hi havia 31 cases, on hi vivien 156 habitants. Son Jordà era propietat de Jaume Sard, que residia a Sencelles. És la novena finca més gran del municipi amb un total de 75 ha i és una de les tres finques de Sencelles amb més producció d’ametlles.Entre 1909 i 1910, es veu que el temple de la Mare de Déu del Carme s’havia quedat petit i aquest fou ampliat.

A l’any 1921, s’hi instal·laren les Germanes de la Caritat, que inicialment ocuparen una casa del nucli. Entre 1929 i 1935, es bastí el convent de l’esmentada congregació. El 1960, les esmentades Germanes deixaren el llogaret.

Tenim dades de 1960, on hi hagut una lleugera davallada del nombre de habitants. Hi havia 31 cases, on hi vivien 122 habitants. A l’any 1964, va arribar l’electricitat a Ruberts i a l’any següent, mossèn Bartomeu Mulet promogué la creació d’un tele-club que restà en actiu fins al principi del decenni de 1970.

A l’any 1978, la titularitat de la possessió de Son Jordà, torna a canviar de llinatge, després de més de dos-cents anys de propietat, la família Sard, passà la finca a la família Perelló Oliver.

A l’any 1985, el temple de la Mare de Déu del Carme fou restaurat i pocs anys després, també, es dugueren obres a la plaça del poble.Dades de 1991, ens avisen del clar retrocés demogràfic de Ruberts, on hi havia 29 cases i hi vivien 28 habitants.

A l’any 1994, la possessió de Son Jordà, deixa l’activitat agrària i es convertí en un agroturisme.

Bibliografia consultada:

- Arxiduc Lluís Salvador. Las Baleares descritas por la palabra y el grabado. Tom V, pàg. 44 i 209. Tom IX, pàg. 259.

- Berard, Gerónimo de. Viaje a las villas de Mallorca, 1789. Ajuntament de Palma, 1983.

- Florit Zuazaga, Jerònia; Ordinas Garau, Antoni. Sencelles. Promomallorca, 2003. pàg. 68

- Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum V. Pàg. 7-9

- Valero i Martí, Gaspar. Sencelles: guia de passeig. Documenta Balear, 1999. pàg. 162-169.

L'exposició Calvià d'un temps al programa de TV Enxarxats

2009-09-21T10:02:00.000+02:00

El passat dijous, 17 de setembre va començar una temporada més del programa Enxarxats, que condueix el periodista Rafel Creus i que s'emet a TV de Mallorca. Aquest programa d'inici de temporada va tenir com a protagonista a Guillem Amengua Matas, qui des de Son Pujolí (Algaida) s'ha encarregat de restaurar part del patrimoni industrial de Mallorca i per tant reclama a les autoritats competents un museu d'aquesta matèria.

En la mateixa línea es trobaria la Plataforma Calvià per la Llengua, qui el passat mes de juliol va organitzar una exposició d'elements etnològics del poble de Calvià i una de les reclamacions que es feren, fou la de demanar un museu etnològic de Calvià. El programa Enxarxats de TV de Mallorca va emetre un reportatge sobre aquesta exposició i varem poder sentir el testimoni de persones, que encara han vist o han empreat aquests elements, que un dia formaren part de la vida qüotidiana dels calvianers i calvianeres.

Veure programa: Enxarxats

Coordinació 4ª agrorruta a la possessió de Binicomprat i al poble d'Algaida

2009-09-14T10:33:00.000+02:00

El passat dia 12 de setembre visitarem la possessió de Binicomprat, convertida en agroturisme des de fa quinze anys i poguerem gaudir del seu conreu de vinya, que es comercialitza amb la marca de vins OM Oliver Moragues. Carlos Cabeza Oliver, membre d'aquesta família, ens conduí la visita i ens mostrà el conreu de vinya. Un cop acabada la visita, poguerem tastar el vi que elabora aquesta família, fet d'una forma ecològica i artesanal en terrenys de la mateixa possessió.

La segona part d'aquesta visita fou anar a visitar la casa de Cas Metge Jordi, situada a la localitat d'Algaida, propietat de la família Oliver Moragues i en aquest moment regentada per una família alemanya, que l'explota com a hotel rural. Al seu interior hi ha un antic celler, que era el lloc on la família Oliver elaborava el vi que sortia de les vinyes de Binicomprat. Un cop sortirem d'aquesta senyorial casa del segle XVIII, ferem un recorregut per les creus de terme d'Algaida.

Història possessió de Binicomprat

El topònim Binicomprat és un compost híbrit de l'àrab beni, que significa "fills", i del mossàrab comprat. En el Llibre del repartiment, l'alqueria Benicomprat (hi figura així), de vint jovades d'extensió, va correspondre als cavallers hospitalaris.

Aquesta possessió està situada al quarter II i les seves terres confronten per tramuntana amb els establits de Darrere ses Vinyes i la carretera de Manacor; a llevant, amb els establits de Son Cortana i na Rafalona, i a migjorn i ponent, amb les garrigues de Son Divertit i Son Alegre.

L'extensió de l'actual Binicomprat és d'unes 180 quarterades, la meitat, aproximadament, de conradís i l'altra meitat, de garriga i pinar.

Repassant el cadastre de 1576, sabem que Pere Fiol de Binicomprat tenia valorada la seva possessió en 2.500 lliures. El testament més antic del qual la família descendent té constància escrita és el de Pere Fiol, que fou conseller del Gran i General Consell l'any 1596, amb data de 30 d'agost de 1629. Pel cadastre de 1603 sabem que "Pere Fiol (els noms es repeteixen) per la sua possessió dita Binicomprat" pagava una renda anual de 340 lliures i que estava estimada en 4.000 lliures. La família Fiol en va ser propietària fins que Catalina Fiol, filla de Pere Joan Fiol, mort el 29 de gener de 1811, va casar-se amb Mateu Ribes de Cabrera i Muntanes de s'Olivaret.

Els Ribes de Cabrera figuraren com a propietaris de Binicomprat fins que, com que no tenien germans mascles, Joana Ribes de Cabrera, a principis del segle XX, va casar-se amb Antoni Oliver Roca, la qual cosa originà l'actual nissaga dels Olivers, que encara avui en són propietaris.

L'escut nobiliari dels Fiol, que hi ha gravat damunt el portal forà de Binicomprat, es repeteix a l'antiga posada de la possessió, o sigui, a Can Fiol de plaça, damunt el portal que dóna al carrer de Sant Joan, avui café de Sa Plaça. La data d'edificació d'aquesta antiga posada figurava escrita a la façana principal, però les darreres reformes varen esborrar-la (és d'un poc després de l'any 1600). A la capella del Roser, els Fiol hi tenien la tomba d'enterrament, segons ens digué Manuel Oliver, fill major de l'actual propietari. Les cases segurament són del segle XVI, tret del portal forà que, segons sembla, fou reformat al segle XVII, i estan situades damunt un turonet des d'on es domina una amplíssima panoràmica. Formen un gran casal, on la planta baixa estava habilitada antigament com a casa dels amos i la superior per als senyors. Hem de destacar a la part baixa dreta la capella amb els seu altar i el gran arc central entre aiguavessos. Vora aquest arc hi havia la cuina pagesa de grans dimensions amb els fogons, el pinte i les llargues taules per menjar. A la part posterior de les cases hi havia una espècie de torre baixa, amb volta de canó, que no era alta cosa que un molí de sang. A les cases encara usen les moles d'aquest molí com a objecte ornamental.

Altres dependències interessants, però ja allunyades de les cases, eren els sestadors i la vaqueria, prop de l'era de batre, i encara més avall, dins el comellar, hi ha un pou antiquíssim que servia per abeurar el bestiar.

Ara fa poc més de 15 anys que no hi ha estadants fixos o amos, des que es va retirar l'amo en Jaume Puigserver Mulet. Ell ens digué que son pare, d'igual nom i llinatges, ja havia nascut a les cases de la possessió i que, de sempre, s'havien distingit pel bon tracte que donaven als treballadors. Tots menjaven amb els amos, fossin missatges, porquers o jornalers. La treta més grossa eren les ovelles, encara que fa devers 43 anys provaren d'armar una guarda de bísties i sembla que no va anar malament, perquè després s'especialitzaren a aregar i criar egües de carreres. Una altra treta important d'aquesta possessió ha estat el lloguer de les seves garrigues a una societat de caçadors. La caseta del garriguer està situada a l'altre costat de l'antic camí de Castellitx, que divideix la possessió i que passa a prop de les cases.

Dins les garrigues de Binicomprat, prop de la roca de la Verge Maria, hi ha el cementeri dels empestats. L'any 1652, es va estendre per tot Mallorca la darrera gran pesta de la Mediterrània, que al nostre poble va causar una seixantena de morts. En recordança d'aquest fet, l'any 1711 va construir-se una creu de pedra, de planta triangular que avui resta mig abandonada i enrevoltada d'espessa garriga.

A les terres de Binicomprat no es conserva cap vestigi de talaiot, però sí hi ha una cova prehistòrica dins un garrigó, vora el camí que des de les cases va en direcció al Pont de Cabrera. A la tanca del costat, un dia, de devers l'any 1959, llaurant amb un tractor, la rella de l'arada va desclavar la tapadora d'una tomba excavada dins la roca. En donaren part a la Guàrdia Civil, que només es va limitar a traslladar els ossos al fossar del cementeri i va llevar importància al succés.

Poc després que l'amo en Jaume de Binicomprat s'hagués retirat, Gabriel Oliver, fill petit del propietari, i família varen intentar dur la possessió pel seu compte durant 6 anys, però l'intent no va prosperar i varen haver de vendre el tros que avui ocupa el restaurant de Binicomprat, així com altres terres de garriga, les més allunyades de les cases, que compraren els Valera. De les 200 quarterades que tenia Binicomprat en queden unes 180. Després d'això, la família Oliver de Cas Metge Jordi, empesos per les ganes de mantenir la possessió, s'han dedicat a l'agroturisme.

Han transformat el que eren sestadors i les solls en set apartaments individuals, i també dues habitacions situades dins les cases, de les quals s'ha restaurat l'interior per oferir un millor servei a aquest tipus de turisme rural, que desitja tranquilitat lluny dels circuits turístics habituals.

Actualment, estan sembrant noves vinyes, juntament amb els parents de Cas Metge Jordi, que també fan turisme d'interior, per fer vi embotellat de qualitat que consumiran principalment els seus hostatges, encara que continuaran venent a la menuda a Cas Metge Jordi. També fan un poc d'hortet, vora el primitiu pou de davant les cases, per consum intern, i els de ses Cases Noves s'encarreguen de la vaqueria com un atractiu més d'aquest tipus de turisme.

Text: Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.

Veure a: Agrupació Fotogràfica d'Algaida

Història de la vinya a Mallorca

Planta que sorgeix a la zona de la mar Càspia, la mar Negra i el Cauques cap al 4.000 aC. Les civilitzacions posteriors com els egipcis, fenicis, grecs i romans també la conrearen. A dia d’avui s’ha estès per totes les regions del món de clima temperat.

La vinya s’introduí a Mallorca arran de la conquesta romana. A època islàmica continuà el seu conreu, tot i que segurament no degué ser tan important com a l’època anterior, per l’escàs consum de vi d’aquesta cultura, però sabem que menjaven panses, producte de la dieta musulmana.

A partir de la conquesta de Jaume I s’accelerà la producció d’aquest conreu amb la finalitat de produir vi. Tenim documentat entre 1242 i 1279 un total de 45 permisos per poder plantar vinya, alguns amb una gran extensió (45’44 hectàrees), com el que es concedí en 1264 al rafal de Bibas Huaraxagid (Ciutat).

Fou un cultiu que es va estendre per totes les comarques de Mallorca, el qual es veié gravat pel delme. Trobarem que a la majoria de cases hi havia un celler i es començaran a fer bans com a mesura de protecció: prohibició contra el pastoreig i sancions per robatori de raïms.

Al segle XV es produí la primera gran plaga contra les vinyes de Mallorca, el que provocà una disminució de la seva producció, on va desaparèixer el Vinyet (sa Vileta). El 1556, Carles I concedí una exempció d’impostos per 10 anys per a la plantació de noves vinyes. El 1593, l’ historiador Binimelis ens diu que els municipis amb més extensió d’aquest conreu eren Llucmajor (284 ha) i Felanitx (177 ha), però també n’hi havia a: Alcúdia, Binissalem, Campanet, Montuïri, Porreres, Santa Margalida, Santa Maria del Camí i Sineu.

El 1802 s’atorgà una exempció d’impostos de 20 anys per les noves plantacions, el que provocà l’expansió d’aquest conreu, assolint les 20.192 hectàrees a l’any 1818. En aquesta data trobem els municipis amb més extensió:

1. Felanitx 3.328 hectàrees
2. Artà 2.669 “
3. Porreres 1.998 “
4. Binissalem 1.921 “
5. Santanyí 1.311 “
6. Sencelles 1.255 “
7. Llucmajor 1.224 “

Durant el segon quart del segle XIX aquest conreu entrà en crisi degut a dues plagues, la de pulgó (1830) i la de la cendrada (1851), que afectaren a la zona de Banyalbufar i nord-oest de l’illa. A l’any 1860 trobarem un total de 15.543 hectàrees conreades, amb una expansió a la zona del Pla i una davallada a la zona de Tramuntana i costa nord. La recuperació començà a partir del tercer quart del segle XIX, quan la fil·loxera afectà a França, llavors es signà el 1882 un tractat comercial entre els estats espanyol i francès per l’exportació de vi.

On hi havia cereals i lleguminosa es plantà vinya, en uns anys que primà la quantitat per sobre la qualitat. Els municipis on més augmentà aquest conreu foren: Felanitx, Binissalem, Manacor, Sencelles i Llucmajor, mentre que a la serra de Tramuntana i nord-est i llevant de Mallorca l’expansió fou menor. El 1891 s’assoliren 30.000 hectàrees de vinya conreades a Mallorca, màxim històric que es va veure interromput per l’aparició de la fil·loxera aquest mateix any. Aquesta malaltia provocà una forta crisi econòmica que afectà principalment a jornalers i petits propietaris, que havien adquirit terres recentment gràcies a l’auge d’aquest producte en pocs anys.

A part de l’emigració de molts de jornalers, s’hagué de replantar tota la vinya, duta d’Amèrica o es sembraren altres conreus com cereals i ametllers. En dades de 1903 podem veure les conseqüències d’aquesta crisi, on tan sols hi havia 3.350 hectàrees conreades de vinya i s’observa com Mallorca no va saber competir en un mercat internacional.

Durant el primer terç del segle XX hi ha una lenta recuperació d’aquest conreu, assolint l’any 1929 les 8.760 hectàrees conreades. Felanitx fou el municipi on més proliferà aquest conreu, gràcies a la creació de l’Estació Enològica (1910), on s’introduïren tècniques científiques. El 1944 els municipis amb més vinya conreada eren:

1. Felanitx 1.400 hectàrees
2. Sencelles 852 “
3. Binissalem 657 “
4. Inca 497 “
5. Manacor 487 “
6. Santa Maria 390 “

Seguidament a partir dels anys’40 començà una davallada progressiva d’aquest conreu arribant a 3.066 hectàrees a l’any 1982 i 1.390 hectàrees a l’any 1994. Els motius foren varis:
- La decadència de l’agricultura a Mallorca durant els darrers 40 anys.
- Una excessiva parcel·lació i un elevat nombre de ceps per hectàrea, que dificultava la mecanització.
- Els ajuts de la Unió Europea provocaren la destrucció de 1.000 hectàrees entre 1985-96.

(GEM V. 18, pp. 197-199)

Història agrícola d'Algaida

Aquest municipi del pla de Mallorca rep el seu nom de l’àrab al gaida, que significa el bosc. Presenta dues pendents importants com són els massissos de Randa i de Galdent. Té una extensió de 8.761 hectàrees on ressalta una vegetació composta de bosc i de garriga. A part del nucli central, presenta les petites poblacions de Randa i Pina. Les possessions més importants són: Albenya, Castellitx, Son Ribes, Son Mesquida, sa Comuna, Son na Mora, Son Reus, Binicomprat i Marina.

La vila es fundà el 1300 al voltant de Castellitx, que era una antiga alqueria i es convertí en la parròquia d’aquesta localitat fins als anys’30 del segle XV, quan fou substituïda per la parròquia de Sant Pere i Sant Pau, per les millors comunicacions comercials.

A partir del segle XVII la terra fou cedida a pagesos rics i senyors de Ciutat, qui feren parcel·lacions d’una o dues quarterades de terra cultivable. Es pagava una renda al propietari o a l’Ajuntament per tal de conrear-la i d’aquesta forma es convertien en propietaris d’us. Però amb el temps aquest minifundisme deixà de ser rentable i a partir del segle XIX començaren a aparèixer establits i els jornalers que feien feina per un altre, foren els que treballaren la terra.

A partir del segle XIX s’encetà una nova activitat econòmica degut a que la terra conreable no era rica i l’agricultura resultava insuficient, llavors emergiren gran nombre d’hostals que servien de parada o fonda als carreters o viatgers que anaven o venien de Ciutat a l’interior de l’illa.

Tot i l’arribada del ferrocarril (1897) molts d’algaidins a principis del segle XX s’hagueren d’anar a fer feina a les pedreres de s’Arenal i d’altres emigraren més enfora.
Al terme d’Algaida predomina el conreu de secà (6.398 hectàrees), amb els cultius d’ametllers, cereals, figueres, garrovers i vinya com a més destacats. El conreu de regadiu tan sols ocupa 22 hectàrees, que es distribueix entre hortes familiars. En quant a la ramaderia es troben caps d’oví, porcí i boví.

Des dels anys’40 hi ha l’empresa de vins Amengual, situada a Pina.

(GEM V.1, pp.106-111)

Coordinació IIIª Agrorruta als Forns Antics de Palma

2009-08-30T13:24:00.000+02:00

El passat 29 d'agost ARCA organitzà la IIIª agrorruta del programa Agricultura, paisatge i patrimoni amb el suport de la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern Balear. Aquest cop es visitaren els Forns Antics de Palma i poguerem conèixer les tècniques de producció dels mestres forners i pastissers que encara exerceixen la seva professió d'una forma artesanal i tradicional.

Història

Antigament els forners també eren anomenats flaquers. El seu col·legi és un dels primers que es fundà després de la conquesta de Jaume I, amb el nom de Officium Clibanorum i Officium Furnariorum.

A part de fer pa per a la venda, també elaboraven bescuits, casques, coques, panades de peix, flavons i formatjades, mentre que la pastisseria era de lliure fabricació.

El 1476 el Col·legi estipulà que s’havien d’exercir tres anys d’aprenentatge de l’ofici, que poc després s’augmentà fins a quatre, però el 1509 es deixà definitivament en tres anys. El 1476, també se’ls obligà a parar les taules ben abastides per a la venda de pa, sinó eren penalitzats amb 10 lliures. L’excepció es feia per als diumenges i dies de festa.

El segle XVI s’establí una disposició que el pa podia ser tornat, si aquest no era ben cuit i amb el pes degut, a l’igual que també les panades o formatjades en el cas de ser cremades.

El 1678 els forners no podien tenir més de 50 quarteres de blat que no fossin de la seva collita. També havien de marcar amb una creu aquells pans que estiguessin cremats o amb manco pes. Si algú infringia aquesta norma era denunciat davant el mostassaf, perquè no els pogués comercialitzar.

El 1695, el Col·legi de forners volgué imposar un examen a tots aquells que volguessin exercir la professió i va haver l´ intent de decomissar els productes elaborats pels no col·legiats, però els jurats de Ciutat impediren aquesta decisió.

Altres regulacions que establí aquest col·legi foren la prohibició de mesclar diferents qualitats de farina, que cada forn havia de marcar amb un senyal els pans que elaborava o regular el preu de la peça mitjançant el seu pes.

(GEM. V.6, p.11).

Diego Zaforteza Musoles, al seu llibre La Ciudad de Mallorca. Ensayo histórico-toponímico,ens parla que a Palma hi havia un total 55 forns antics, dels quals a dia d’avui, n’hi ha molts que han desaparegut. Però afortunadament encara conservem dues autentiques relíquies com són:

- Forn de la Glòria: Es situa en l’homònim carrer de la Parròquia de Santa Creu, antic forn, que segons algunes fonts ja existia al segle XIII i podria ser el més antic de Palma, tot i que Zaforteza Musoles el data a l’any 1717. El forn antic es situaria possiblement a l’actual galeria d’art Ferran Cano, mentre que aquest establiment es construiria a l’any 1903. L’actual propietari és el Sr. Sebastià Camps Perelló, qui començà a treballar als 14 anys amb uns familiars seus i després acabà comprant el negoci.

Aquest carrer ha patit diferents nomenclatures al llarg de la història, primer trobem que es deia Adrover, en al·lusió a un personatge amb aquest llinatge que devia viure en aquest carrer. Al segle XVIII trobarem el Forn d’en Adrover al carrer Estanc. Al segle XVIII el carrer es dirà Canonge Carrió i durant la mateixa centúria agafarà el topònim actual. Entre 1808-64, se’l reconeixerà com a carrer del Forn de la Munició, establiment que es trobava en aquest carrer i prop del Forn de la Glòria des de 1717, però posteriorment passarà al nº67 del carrer Concepció. Després de la segona meitat del segle XIX, la nomenclatura del carrer serà abreujada i se’l coneixerà com carrer de la Glòria.

Altres forns que hi havia a aquesta parròquia eren el del carrer de la Mar, i ja més modernament (1812) es va fer el Forn de la Pau, situat al carrer Salas, 10.

- Forn de la Pelleteria: Establiment situat en aquest carrer de l’antic call jueu o barri de la Calatrava. Possiblement ja existís a l’any 1655 i poc després a l’any 1697 tenim el Forn d’en Rexach, propietat de Gabriel Rexach i que donava nom a aquest carrer. Zaforteza Musoles, ens diu que ja en 1742, es deia Forn de la Pelleteria, igual que el carrer. L’actual propietari és el Sr. Miquel Antoni Pujol Ferragut, qui segueix el treball de la seva família, situada aquí des de l’any 1914.

El carrer també s’ha dit de la Sinagoga Nova o Sinagoga Nova del jueus i dels Pelleters, artesans que es dedicaven a la manufactura d’aludes i pergamins. Eren un gremi a part dels blanquers i assaonadors, i des de l’any 1499 ja formaven una confraria en honor del Sant Baptisme del Nostre Senyor Jesucrist, els qual celebraven els seus cultes a l’església de Santa Fe o al Temple. A part de pergamins, aludes, pells especials, també fabricaven guants i bosses.

Prop del Forn de la Pelleteria també hi havia el Forn del Call, situat al carrer Santa Clara, 5 en data de 1657. Poc després va canviar el seu nom pel de Sant Cristo a l’any 1685, el qual es situa actualment al carrer Guixers. Altres forns pròxims eren el del Pes de la Palla o el del Temple.

Cal fer referència al Forn Fondo, que segons Zaforteza Musoles es dataria a l’any 1742 i amb entrada al carrer Caputxines, 3. Però a l’any 1911 es dugueren unes obres de reforma i es canvià la decoració de l’establiment, adoptant l’estil modernista, a l’igual que el Forn del Teatre.

Recentment ha tancat al públic el Forn Cremat, segons Zaforteza Musoles aquest ja existia a l’any 1390 i es situava al carrer Cavalleria, 29.

Comerços centenaris

Comerços històrics de Palma premiats per la Cambra de Comerç l’any 2007: Confiteria Frasquet (1704), Floristeria Alemany (1837), Expendería 26 Palma (1891), La Pajaríta (1872), Llibreria Fondevila (1894), Perruqueria Joan Vich (1815), Rellotgeria Española (1885), Casa Florencio (1870), Casa Roca (1850), Colmado Colom (1881), Antigua Casa Bet (1839), Joyas Forteza (1885), Mobles Castañer (1865, Sóller), Can Joan de S´Aigo (1700), Ca La Seu (1510), La Expeditiva (1905), Rellotgeria Alemana (1879), Cafès Llofriú (1866), Casa Quesada (1890), Muebles Bosch (1875), Forn d´es Paner (1890), Juncosa (1902), Pastisseria Marroig (1852, Sóller), Forn Fondo (1742), Forn de la Glòria (1717), Ca´n Miquel- Forn de la Pelleteria (1655), Forn de la Concepció (1902), Joieria La Perla (1899), Eléctrica Ferreteria M. Amengual (1817) i María Antonia Bergas (1890).

L'exposició Calvià d'un temps a la premsa

2009-08-11T10:02:00.000+02:00

En data de dia 11 d'agost ha sortit publicat a Diario de Mallorca un reportatge del periodista Iñaki Moure sobre l'exposició etnològica Calvià d'un temps que va romandre instal·lada entre el 17 i 28 de juliol al local de es Carretó de Calvià. A continuació podeu llegir la noticía titulada Una visión cuotidiana del pasado:

I. MOURE. CALVIÀ. Un viaje al pasado a través de las cosas que estaban presentes en la vida cotidiana de finales del siglo diecinueve y principios del veinte. Ésta es la aventura en que se han embarcado los miembros de la plataforma Calvià per la Llengua, que han reunido una colección de objetos, incluidas prendas de ropa, cocinas, utensilios para recoger productos del campo y juguetes de esa época. En total, son cerca de 400 los elementos seleccionados, que sirven para hacerse una idea de las raíces agrarias del núcleo más tradicional de Calvià. Tras exhibirse en el taller ´es Carretó´ del pueblo, la plataforma tiene pensado solicitar al Ayuntamiento que habilite un espacio fijo en el municipio para albergar la exposición.Uno de los coordinadores de la iniciativa, el historiador local Xavier Terrassa, explica que todos los objetos han sido cedidos temporalmente por residentes en el pueblo de Calvià vila. Terrassa remarca que su recuperación es importante, puesto que supone dar a conocer y ayudar a conservar una parte del patrimonio cultural del municipio. "Hay que tener en cuenta que muchos de estos objetos son propiedad de gente muy mayor. Y cabe preguntarse qué pasará con este material cuando estas personas no estén", declara el historiador. La plataforma Calvià per la Llengua ha contado con el patrocinio del Institut d´Estudis Baleàrics. La selección del vestuario de la época constituye una de las partes principales de la exposición. Así, es posible observar cómo era la ropa para niños (conocida como menudall), que solía ser de color blanco y en que primaban los tirantes, o las típicas faldas de pagesa, sin olvidar los tradicionales sombreros (galletas). Los objetos de la casa son otras de las curiosidades que exhibe la exposición. En esta categoría aparece una selección de los tradicionales maridets, unas cajas metálicas con agujeros en que los calvianers colocaban carbón para calentarse los pies en invierno mientras estaban en casa o se encontraban en el cine viendo una película. Juguetes de otro tiempoNo podía faltar en la evocación de la cotidianeidad un elemento como los juguetes. En unos tiempos alejados de la tecnología de los videojuegos que imperan hoy en día, los niños de aquel entonces practicaban la sencillez del jugar recurriendo simplemente a una colección de mesas, sillas y estanterías a escala en miniatura.El carácter agrario que tenía el núcleo de Calvià vila en las primeras décadas del siglo veinte queda también reflejado en los utensilios que solían aparecer en las casas de sus residentes, entre los cuales se encuentran elementos para pastar, enfornar o formatjar, así como herramientas de campo para labrar o sembrar y utensilios para coger almendras, algarrobas, aceitunas o higos.

Veure noticía: Diario de Mallorca

Inaugurada l'exposició "Calvià d'un temps"

2009-07-16T12:19:00.000+02:00

La Plataforma Calvià per la Llengua ha inaugurat l'exposició etnològica titulada "Calvià d'un temps". A l'acte han assistit un centenar de persones, que han pogut veure exposats més de quatre-cents elements antics que romanen a diferents cases calvianeres.

L'exposició ha estat muntada per Antònia Quetglas Ramon i l'historiador local Xavier Terrasa García, qui s'han encarregat de recopilar els elements, ordenar-los per tema i dissenyar uns cartells que expliquen amb fotografies o dibuixos d'una forma més clara i entenedora el conjunt de l'exposició.

Tots aquells que arribin a visitar-la trobaran imatges i elements de com vestien els nostres avantpassats a finals del segle XIX. Podran veure com era una cuina mallorquina i quins objectes es trobaven. Seguidament veuran mobiliari de la casa o elements que servien per a netejar-se. Podran passar a veure l'habitació dels infants o el lloc on es cosia i es planxava. Però hi havia altres àmbits importants de la casa mallorquina, com la pastera, on es feia el pa i les pales que servien per a enfornar-lo.

L'ambit de l'exposició presenta un espai exterior, on es representen les tasques que es duien a terme a l'aire lliure, com fer la bugada o les matances. Però no podem obviar les feines de camp, amb arades per a llaurar, elements per sembrar, segar i batre. També hi ha una menció especial per a la collita, destacant els productes bàsics que es recollien a Calvià: olives, ametlles, garroves i figues.

Podeu visitar aquesta exposició des de dia 17 fins al 28 de juliol a "Es Carretó", situat al carrer Can Ros, 18 (Calvià).

Horari: Cada dia de 18'00 a 21'00h.

Veure notícia a: Diari de Balears

Veure notícia a: TV Mallorca

Inauguració de l'exposició etnològica "Calvià d'un temps"

2009-07-14T13:00:00.000+02:00

El proper divendres, dia 17 de juliol s'inaugura l'exposició etnològica "Calvià d'un temps". La Plataforma Calvià per la Llengua s'ha encarregat de la seva organització i ha comptat amb el patrocini de l'Institut d'Estudis Baleàrics.

Antònia Quetglas Ramon s'ha encarregat de la selecció del material i disseny de l'exposició, mentre que la nostra feina ha consistit en l'elaboració de cartells explicatius, per tal que els visitants puguin entendre un poc millor els objectes exposats, mitjançant el recolzament de text i imatges variades.

L'exposició recull molts dels àmbits de la vida del poble de Calvià, mitjançant objectes que a dia d'avui ja no s'utilitzen, però que formen part del mobiliari de les cases més antigues o amb més tradició.

Si visiteu l'exposició, podreu veure objectes d'una cuina antiga, vestits d'adults i d'infants, elements per pastar, enfornar o formatjar, eines del camp per llaurar, sembrar, segar o batre i també utensilis per collir ametlles, garroves, olives o figues. L'exposició parla d'altres temes qüotidians, com fer la bugada, planxar o emblanquinar i com no d'altres més lúdics, com serien les festes del poble, anar a missa o matances.

A partir de dia 17 de juliol a les 20'30h podeu veure aquesta exposició al Taller "Es Carretó", situat al carrer Can Ros, 18 (Calvià). L'exposició romandrà oberta cada dia fins al 28 de juliol de 18 a 21h.

Vos convidem a totes i tots a visitar-la!

Coordinació IIª agrorruta a sa Casa Pagesa (Palma)

2009-06-22T10:47:00.000+02:00

El passat dissabte, 20 de juny ferem la IIª visita d'agrorrutes a sa Casa Pagesa, on poguerem gaudir d’aquesta explotació que es dedica a l'agricultura ecològica i dels coneixements de la persona que està al capdavant de la mateixa, Toni Feliu.

ARCA i la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear continuen amb el projecte, anomenat Agricultura, paisatge i patrimoni. Aquest consisteix en el disseny de 10 agrorrutes, que es duran a terme durant el 2009, en diferents explotacions agrícoles i ramaderes de Mallorca.

Sa Casa Pagesa és un negoci familiar situat en terrenys de la possessió So na Jaume nou, entre els municipis de Palma i Esporles. L'antiga possessió es troba documentada a 1605 i era propietat de Pere Busquets. Tenia cases i tafona, i es dedicava a la producció de olivars, vinya, magranars, i conreu de cereals i lleguminoses. En quant a ramaderia havia ovina, porcina i aviram. Feia una renda anual de 160 lliures.

El 1705 era propietat de Joana Ferrà i tenia un molí fariner denominat de So na Jaume o des Tasconet, situat a la sèquia de na Bastera, amb casa i mitja quarterada de terra. Era arrendat a la possessió i havia de moldre de franc per a aquesta.

FONT D'EN BASTER.

Dita vulgarmente de na Bastera, de na Pastera o s’Ullal. Neix a la possessió de Son Quint (Esporles). Surt d’Esporles en direcció a la fàbrica de paper de s’Esgleieta i es manté al marge esquerra de la carretera de Valldemossa, en direcció a Palma fins a Son Ripollet, on passa a la dreta de la carretera i es separa en dos ramals:

- Un desemboca a la font de la Vila i proveeix aigua a Palma.

- L’altre ramal se’n va a Son Sardina, on es ramifica fins a arribar al Secar de la Real per una banda i a Son Llorenç (prop del polígon de Son Castelló) per una altra.

El ramal principal un cop s’atrecava a Ciutat passava per Son Espases, la Real, Son Cabrer, Son Serra Parera, ca l’Ardiaca i entrava pel camí de Jesús.Els recursos mitjans d’aquesta font són de 1’5 hm3 que s’aprofiten per regar el que l’Arxiduc Lluís Salvador anomenava l’Horta d’Amunt (Palma).

El Llibre del Repartiment l’anomena la Font de Canet, i encara es diu així entre el tram que va de l’Ullal a s’Esgleieta. Sabem que la seva aigua regava Palma i movia 32 molins.Rep el nom de Guillem Baster que va rebre el dret de bastir molins d’aigua, per part de Pere de Portugal. El 1247, Jaume I li atorgà la propietat de les aigües de Canet, Esporles, Bunyolí i Puigpunyent.A la seva mort, els seus drets passaren al monestir de la Real fins a que els perderen l’any 1821.

A partir d’aquest punt cronològic es creà un regim de distribució de l’aigua, anomenat sistema de tabuc, pel qual s’obtenia aigua durant 12 hores, que equivalia a 28 tandes. La Comunitat de Regants tingué dret a aquestes tandes entre el 16 de febrer i 16 de novembre, la resta de l’any la propietat de l’aigua era de l’Ajuntament de Palma.El 1870 la Comunitat de Regants creà un reglament i un òrgan de govern, format per un president, sots-president, tresorer i 4 vocals, dels quals dos eren regidors municpals. També contractaren a un siquier que s’encarregava de vigilar i netejar la sèquia. El 1888 la font d’en Baster fou tancada amb una paret seca.

El 1968 es decidí per unanimitat entubar la sèquia. Els 1987 s’aprovaren els actuals Estatuts de la Comunitat de Regants d’acord amb la llei de l’aigua de 1985. El 1989 hi havia 93 propietaris amb dret a aigua.

HISTÒRIA DEL SECTOR PRIMARI A ESPORLES.

Municipi de 35’73 Km2. Es troba documentat des de 1248, el qual és un mot mossàrab en plural derivat d’un mot llatí Sportula, que significa senalla. Sembla que hi devia haver a la zona una artesania de palmes de garballó.

Des del segle XIV es troba unit per carretera amb Establiments i Valldemossa. Al segle XVIII es féu la carretera de Banyalbufar i es port des Canonge.

Durant època romana hi domina la triologia mediterrània (cereals, vinya i oliveres) i en quant a la ramaderia tenim (ovelles, cabres i cavalls).

A època islàmica es construeixen marjades i es desenvolupa l’horticultura i els arbres fruiters. La població es distribuia dispersament entre alqueries i i rafals.

A partir de 1229, ja tenim testimonis de l’abundància d’aigua al terme, com exemple se’ns presenta la sèquia de Canet que alimentava a 32 molins d’aigua.Els cultius més importants eren: blat, ordi, lli, cànem, vinya, olivera i figuera, mentre que el bestiar era el mateix que a època romana.

La crisi del segle XV, agreujada per unes sequeres, provocaren la disminució de la producció agrícola i que molts d’esporlins haguessin de vendre les seves propietats a ciutadans. Moltes d’aquestes cambiaren el seu nom per cognoms ciutadans: Son Cabaspre, Son Dameto, Son Quint i Son Simonet.

Als Estims Generals de 1578 tenim un total de 120 finques catalogades, de les quals hi havia:- 33 possessions valorades en 248.300 lliures.- 2 rafals valorats en 1.050 lliures.- 5 horts valorats en 612 lliures.Havia 99 propietaris, que representaven el 32,14% de la població, aquest era el percentatge més alt de la serra de Tramuntana.

El segle XVI destaca per la seva producció d’oli, però també es produia vinya, cereals (blat, ordi i civada), murta i arbres fruiters (melicotoners i cirerers). En quant a la ramaderia trobem: ovelles, cabres, porcs i mules.

Als Estims Generals de 1685 el nombre de propietaris augment a 307, que representaven el 64’63% de la població. Aquest motiu es degué a la parcel·lació d’alguns latifundis: es Coll, Son Ferrà i Camp Redó. Tot i que cal aclarir que el latifundi encara conservarà les terres de major qualitat i valor. Segons el recompte hi havia les següents propietats catalogades:

- 32 possessions valorades en 429.400 lliures. Tenien la quasi exclusivitat de la producció d’oliveres, horts i vinyes.

- 1 rafal valorat en 420 lliures.

-3 cavalleries valorades en 21.000 lliures.

El segle XVII l’activitat productiva es comença a diversificar, ja que trobarem fusters, picapedrers, marxants, traginers, teixidors, ferrers, moliners, paraires i sastres.

El 1789 destaca la següent producció agrícola: oli (hi havia 70 bigues), blat, ordi, civada, llegum, lli, cànem i vi. En quant a la ramaderia destaquen ovelles i cabres.El segle XIX l’extensió del conreu de l’olivera suposava el 8’2% de tota Mallorca i la producción mitja d’oli era la segona després de Sóller.

A 1860, Pere Josep Tries, propietari de la possessió des Coll presentà a una exposición que es féu a Palma en honor a Isabel II una varietat del cànem anomenada Sida abuliton i també fou dels primers en introduir el conreu del moniato, que acabaria estinguint-se per tota Mallorca.Gràcies a la força motriu de l’aigua va néixer a Esporles la indústria textil. Fou a sa Granja a 1870 i per iniciativa de Joan Riutort Palmer.

A principis del segle XX, Esporles tendrà les millors fàbriques tèxtils de l’illa dedicades a la producció de flassades. El 1890 s’inicià una indústria dedicada al paper d’embalatge.La seva constitució muntanyenca, les grans extensions forestals (un 64’3%, on destaca l’alzina a partir dels 400 metres) i la proximitat a Palma han acabat estancant la producción agrícola durant el segle XX.

El 1988, un 41’39% de la superfície del terme estava cultivada. Destacaven: garrovers, ametllers, olivars, cítrics, cereals i fruiters. En quant a la ramaderia trovavem: oví, porcí i equí. De la superfície cultivada un 92’4% era de secà i un 7’5% de reguiu.El 1985 hi havia 19 fonts, de les quals les més importants eren la font Major i la d’en Baster. La primera neix a sa Granja i va dirección a la vila. A principis del segle XX movia 10 molins: Draper i Son Roig, que es feien servir per la indústria textil i paperera.

Possessions més importants d’Esporles:

- Tramuntana: Son Dameto i Son Cabaspre.

- Gregal: Son Simonet.

- Llevant: Son Quint, Miralles, ses Rotes, Son Antic, ses Planes, Son Tugores, Canet, na Sureda, sa Casa, Nova de Canet i Son Verdera.

- Xaloc: Es Coll.

- Migjorn: Son Mas, Son Malferit, Son Llabrés, can Manent i es Verger.

- Llebeig: Son Poquet i Son Ferrà.

- Ponent: Son Tries i sa Granja.

- Mestral: Ses Casotes.

TORRENT DE SANT PERE

Aquest afluent rep la quasi totalitat de les aigües superficials del terme. Neix al penya-segat des Puntals (Puigpunyent) i davalla per la vall de Superna. Travessa la vila d’Esporles, on rep aportacions de Son Dameto i de na Sastre. Surt de la vila dirección a s’Esgleieta, on es junta amb el torrent de Valldemossa i quan és a Palma conflueix amb el torrent de Bunyola, formant el torrent Gros que desemboca a Ciutat Jardí.

Al sud del terme neix el torrent de na Bàrbara i afluents de sa Riera.

Visita historicoartística per Calvià i es Capdellà

2009-06-05T13:07:00.000+02:00

El dissabte, 6 de juny, la Plataforma Calvià per la Llengua i l’Obra Cultural Balear (OCB) han organitzat un recorregut històricartístic per les localitats de Calvià i es Capdellà.

L'activitat s'ha centrat en els nous residents, però també estava oberta als residents que porten molt d'anys a Mallorca o els que han nascut a la nostra illa. Mitjançant la llengua, com a mitjà vehicular, s'ha establert una relació directa entre els residents del nostre territori, independentment de la seva nacionalitat.

Unes 40 persones de diferents nacionalitats han participat en aquesta activitat, per tal de poder conèixer un poc millor, aspectes de la nostra història, patrimoni, llengua i cultura.

CALVIÀ: HISTÒRIA I CULTURA.

1. L’ALJUB DE DALT: Es troba documentat per primer cop a l’any 1843.

2. PARRÒQUIA DE SANT JOAN BAPTISTA: Es dedicava a aquest sant des de 1248 “Sancte Iohanne Calvianao”. Substitueix a l’antiga església de Calvià, la qual era d’unes dimensions menors i tenia una torre de defensa construïda en 1604. En 1867 fou enderrocà, però les obres no començaren fins a 1876. Fou acabada l’any 1896.

3. LA RECTORIA: Presenta una clastra amb un pou al centre, a la qual s’accedeix per dos arcs rebaixats, on entre aquests dos hi ha la data de 1766.

4. CAN VERGER: La primera referència la tenim al segle XVIII, la qual era propietat de la família Verger.

5. LA CAPELLETA: L’Arxiduc en l’any 1880 ens parla d’ella i diu que es construí al segle XV, però realment la trobem documentada per primer cop, l’any 1652.

6. CAL METGE VELL O CAN JUANEDA: Aquesta és la casa de la família Juaneda, nissaga de metges.

ES CAPDELLÀ

1. CONVENT DE LES MONGES.

2. POU PÚBLIC DEL CARRER AMETLLER.

3. REFERÈNCIES AL PUIG DE GALATZÓ.

4. SEU DE LA CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS.

Un cop finalitzada la visita, ens hem reunit al bar-restaurant de la piscina municipal des Capdellà, per tal de que el grup es poguès conèixer millor i compartir intercanvi d'opinions i expressions d'una jornada, on la nostra cultura ha estat capaç d'unir a persones de diferents indrets culturals, que volen sentir-se com a nosaltres.

Veure també a: Plataforma Calvià per la llengua

Veure també a: OCB

Visita pels indrets més importants de la vila de Calvià

2009-06-04T16:57:00.000+02:00

El passat dia 30 de maig va tenir lloc una visita destinada a l'AMIPA del col·legi públic de ses Quarterades de Calvià.

Foren visitats els indrets més interessants des del punt de vista històric i artístic del poble de Calvià, en una jornada marcada pel gran interès demostrant pels assistents en aquesta activitat.

El nostre viatge contínua a través de les ones del Taxi

2009-05-29T11:31:00.000+02:00

Seguim tots el dimecres a Ràdio Calvià, al programa El Taxi conduït pel gran Bernat Ramis i amb l'excel·lent col·laboració de Salvador Giordano, gran parella radiofònica, que cada dimecres i dijous ens apropem a la cultura del nostre municipi d'una forma molt directe i col·loquial.

Després d'un any a les ones amb aquests dos companys, on comparteixo 30 minuts de programa, de 19'30 a 20'00h cada dimecres, vull agrair-lis l'especial interès que han tingut per la història del nostre municipi i han permès que de part meva poguem divulgar aspectes curiosos del nostre passat i les evidències materials, que conservem a dia d'avui, com és el patrimoni històric i cultural del nostre poble.

A continuació presentem una mostra del programa del passat dimecres, 27 de maig, on xerrarem de l'origen d'alguns topònims que trobem al municipi de Calvià.

Escoltar:

Coordinació del projecte Agricultura, paisatge i patrimoni

2009-05-18T19:41:00.000+02:00

El passat dissabte, dia 16 de maig va començar el programa Agricultura, paisatge i patrimoni, organitzat per ARCA i amb el patrocini de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear.

El primer punt d’aquest projecte fou visitar l’empresa familiar Embotits Matas, situada a la localitat de Maria de la Salut, on des de fa més de 50 anys es dediquen a l’elaboració de sobrassades, butifarrons i camaiots. El Sr. Joan Carbonell, un dels tres germans titulars d’aquest negoci familiar ens feu la visita per les seves instal·lacions, mostrant-nos el procés de producció i el resultat final, on les sobrassades penjen dins una habitació, on es curen durant dies o mesos, depenent del seu tamany.

Aquest programa pretèn revitalitzar el sector agrari i ramader de Mallorca, que no passa pel seu millor moment, però mereix ser reconegut i difòs perquè els ciutadans que visitin cada una de les explotacions que veurem durant aquests deu agrorrutes que hem dissenyat, puguin conèixer millor i al cap i a la fi, valoraran els nostres productes agrícoles i ramaders, els quals presenten una gran qualitat i riquessa.

Un cop finalitzada la nostra visita a Embotits Matas, ens dirigirem al poble de Maria de la Salut, per tal de conèixer un poc millor el seu patrimoni i gaudir del paisatge rural que l’envolta, vertader patrimoni d’aquesta contrada.

La ruta dins la localitat de Maria de la Salut fou a cal Metge Monjo, antic habitatge del metge del poble de principis del segle XX i a dia d’avui transformat en restaurant. El següent punt fou la visita a l’interior de l’antiga casa de la família Fontiroig, documentada al segle XIV i anomenada Son Roig i explotada actualment com a hotel. Seguidament puguerem veure l’església i alguns exemples de patrimoni popular molt destacables, que són els quals li donen vertadera personalitat a aquesta localitat. Per finalitzar, puguerem gaudir de la magnífica rehabilitació que s’ha dut a terme al molí d’en Cotó, un dels sis molins fariners que hi havia al municipi.

HISTÒRIA DEL SECTOR PRIMARI A MARIA DE LA SALUT

Apareix documentat com a Maria al LLibre del rapartiment, segons Joan Coromines i Mascaró Passarius deriva d’un mot d’arrel àrab, que volia dir veure o mirar. Al 1916 li afegiren de la Salut per a diferenciar-lo d’altres localitats de l’estat espanyol.

Té una superfície de 30’30 Km2. El seu únic nucli de població es situa a 94 metres sobre el nivell de la mar. El seu moment de màxima expansió demogràfica fou l’any 1930 amb 2.454 pesones o mariers. Entre 1950-60 va perdre un 14’81% de la població degut a la crisi de l’activitat agraria i ramadera. L’any 1991 trobem una població de 1.784 habitants i al darrer cens de població (2004) es recullen 2.173 habitants.

Des del segle XVIII presenta enllaços viaris amb Santa Margalida, Sineu i Petra, i ja al segle XX s’unirà amb Muro i Llubí.

Hi ha documentats més d’una vintena de jaciments arqueològics, el que ens evidencia que en aquesta contrada hi havia una activitat agrícola i ramadera productiva durant la prehistòria. Molts d’aquests jaciments es troben mal conservats degut a l’explotació d’aquestes terres per convertir-les en rotes i terres de conreu.

A l’època romana hi ha una consolidació de la ramaderia i del conreu de vinya i cereals.A l’època islàmica es desenvolupa l’horticultura a les alqueries i rafals.

Després de la conquesta sabem que es produïa al terme: cerelas, vi figues i hortalisses. El 1234 l’alqueria de Roqueta, situada a l’oest produïa vinya, figues i productes de la terra, mentre que el 1275 el rafal de Deulosal, situat a l’est produïa cereals, lli, oliveres i vinya.

Al segle XV predominen els cereals, la vinya i les figueres. En quant al ramat hi havia de tipus vaquí, porquí i oví, d’on proveïen carn a altres indrets de la zona. Degut a aquesta importància, sabem que feien guardes cooperatives per a estalviar-se el sou d’uun guardià. En aquest segle s’hagué d’importar blat.

El 1578, quatre senyors naturals de Palma, tenien 2/3 parts de la superfície del municipi, valorades en 46.500 lliures. El total del municipi feia un valor de 70.553 lliures i es repartien entre 75 propietaris.En aquest segle segueixen predominant els cereals, la vinya i el figuerals. El ramat es concentrava principalment a les grans possessions: Delosal, Montblanc, Roqueta, Son Perot i Son Roig, on destacaven ovelles, cabres, vaques i porcs.

El segle XVII s’introdeixen llegums i altres cereals com a nous conreus, tot i que continuarà la vinya i la figuera. En aquesta època s’implantaran diversos cellers a les possessions de Son Niells, Roqueta, sa Toreta, Son Perot i Son Roig.Hi haurà un augment d’activitats menestrals que s’exercia principalment en els períodes de pausa de l’activitat agrícola. Trobarem ferrers, fusters, picapedrers, teixidors de lli que abastien al consum local.

El segle XVIII tenim la següent estructura social: - Jornalers: Vivien d’un sou- Petits propietaris: Durant una temporada havien d’anar a jornal.- Famílies benestants.

El 1818 el 81% del terme pertanyia a sis famílies residents a Palma. Un augment demogràfic feu que entre 1843-63 s’establissin 447 ha de les possessions del comte de Santa Maria de Formiguera (Deulosal, Rafal Roig, ...) i entre 1880-1904, hi hagués una segona fase de parcel·lacions, on s’establiren 462 ha de la família Villalonga (Roqueta,...).El 1863 el 64% del terme pertanyia a 6 propietaris de Palma qui tenien 1.886 ha. El sòl es repartia de la següent forma:

- Cereals: 59’38%

- Bosc: 30’77%

- Fruiters: 7’9%

Predominaven el cultiu de secà, amb un 99’8% de la superfície conreada, on destacaven blat, ordi, civada, llegums, vi i figues. Entre 1860-91 augmentà el conreu de vinya de 70 a 158 ha, com a conseqüència de la fil·loxera a França, es demandà vi mallorquí. Però el 1891 la malaltia arribà a Maria i s’hagué de susbstituir per ametllers.El roters s’encarregaven de conrear llegums i civada en terres amb rendiments molt baixos.

El segle XX ve marcant pel següent:

- Establiment de les grans possessions.

- Introducció de l’ametller.

- Transformació de productes agrícoles. Sabem que hi havia 6 molins fariners i una teulera.

Durant el primer ¼ del segle XX l’ametller substituirà a la vinya i a partir dels anys’50 la figa també baixarà, pel seu encariment com a producte i la pérdua com a aliment de consum.

En aquest segle l’activitat agrícola anirà derivant en altres activitats del sector secundari, com la farinera de Can Gual (1921), la cimentera des Pujolet (1943), la gravera del Puig o la farinera de Can Masset (1949).

1974 la possessió de Montblanc tenia 975 ha, que eren un 32,18% del total del municipi.

El 1992 el 69’24% de la superfície municipal era conreat, on destaca el secà (cereals, ametllers i farratges) amb un 75’52%.El terreny forestal d’un 24’31%, mentre que el conreu de regadiu era d’un 4’8%, on destacavenles hortalisses (meló, patata i tomàtiga).

Als terrenys argilosos i plans s’ha conreat, situats a l’est i oest s’han conreat: alls, creeals, melons i tomàtigues de ramallet. A les terres de call vermell, terres de color rossa, s’han conreat: ametllers, fruites, hortalisses i farratges.

IDEA DEL PROJECTE

ARCA amb el patrocini de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear organitza un total de 10 agrorrutes per tota Mallorca durant el 2009.La idea d’aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin veure de aprop com s’elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d’aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l’economia mallorquina.

PROGRAMA

1. Embotits Matas (Maria de la Salut). Visita a la localitat de Maria de la Salut. Dissabte, 16 de maig.

2. Sa Casa Pagesa (Palma). Visita a la localitat d’Esporles. Dissabte, 20 de juny.

3. Forn de la Glòria i de la Pelleteria (Palma). Visita per la Palma Baixa i Alta. Dissabte, 29 d’agost. *

4. Bodega Binicomprat (Algaida). Visita a la localitat d’Algaida. Dissabte, 12 de setembre.

5. Estruços Can Caló de Ruberts (Sencelles). Visita al llogaret de Ruberts. Dissabte, 26 de setembre.

6. Festa de la Llampuga (Cala Rajada). Visita a la localitat de Capdepera. Diumenge, 11 d’octubre.

7. Formatges Burguera (Campos). Visita a la localitat de Campos. Dissabte, 24 d’octubre.

8. Bodegas Antonio Nadal (Binissalem). Visita a la localitat de Binissalem. Dissabte, 7 de novembre.

9. Cooperativa agrícola Sant Bartomeu (Sóller) i a la tafona de Can Det. Visita a la localitat de Sóller. Dissabte, 21 de novembre.

10. Rodau-Oli Aubocasa (Felanitx-Manacor). Visita a la localitat de Manacor. Dissabte, 5 de desembre.

Sortida: Amb autocar des del camí de Jesús cantonada via Alemanya a les 9’00h.

* La sortida per Palma serà des de la seu d’ARCA (Can Weyler) a les 10’00h.

Veure també a: Diario de Mallorca

Veure també a: TV Mallorca

Veure també: ARCA

Participació en el projecte Jóvenes por el Patrimonio

2009-04-27T09:41:00.000+02:00

El passat 23 d'abril, festivitat de Sant Jordi i dia internacional del llibre, va tenir lloc un recorregut històric-artístic pel centre de Palma, d'una forma especial, primer perquè aquest es va fer en un dia marcat pel nombre de gent que hi havia al carrer, que anava de paradeta en paradeta, cercant un llibre excepcional a més de la rosa que acompanya a la compra de cada exemplar. Segon, perquè vaig tenir l'honor de participar en un projecte anomenat Jóvenes por el Patrimonio, iniciativa on participen varis instituts arrel d'Espanya, com són IES Bendinat (Calvià, Mallorca), IES Eugenio Frutos (Guareña, Badajoz), IES La Laguna (San Cristóbal de la Laguna, Tenerife), IES Doctor Balmis (Alacant) i IES Rafael de la Hoz (Còrdova).

La idea va naixer fa una sèrie d'anys, des de l'IES Rafael de la Hoz (Còrdova), on el professor Francisco Luque coordina aquest magnífic projecte, on la idea principal és la formació del alumnat per a la protecció i defensa del patrimoni material i inmaterial. Altres objectius generals d'aquesta iniciativa que es va consolidant i creixent any darera any són:

1. Entendre la realitat pluricultural de l'Estat espanyol, base per al respecte de les persones en les distintes comunitats autònomes.

2. Conèixer, entendre i valorar el patrimoni d'altres comunitats autònomes des de la diversitat.

3. Conèixer, entendre i valorar el patrimoni material i inmaterial del seu propi entorn.

4. Establir cauces de comunicación entre alumnado y profesorado de distintas comunidades españolas

5. Concienciar a l'alumnat de que el Patrimoni, és herència i es transmet de generació en generació, a ser possible mejorar-lo d'una a altra, amb l'objetivo de que contribuyan a su conservación.

6. Formar persones que en el futur quan tenguin responsabilitats socials puguin preservar i protegir el patrimoni tant cultural com mediambiental.

Aquesta és una idea que s'hauria de fomentar més de les nostres institucions, perquè els nostres alumnes arribin a sensibilitzar-se davant qualsevol resta patrimonial. El grup que vaig dirigir, comptaven amb l'edat de 13 o 14 anys i presentaren una sensibilitat especial davant monuments com Sant Francesc, Can Formiguera, Can Vivot o Cort, aspecte que no acostumen a tenir altres alumnes de la mateixa edat. El que ens a de quedar clar amb experiències com aquestes, és que si els més joves comencen a tenir contacte amb el patrimoni històric, quan madurin com a persones el veuran amb uns altres ulls i seran conscients que aquests elements no s'han de fer malbé i que cal conservar-lo i preservar-lo com a llegat dels nostres avantpassats.

El nostre recorregut tingué els següents punts:

1. Cort.

2. Santa Eulàlia.

3. Arc de l'Almudaina.

4. Can Oleza.

5. Can Formiguera.

6. Banys àrabs.

7. Entrada al Call Major.

8. Can Catlar.

9. El Temple.

10. Sant Francesc.

11. Can Vivot.

X Fira d'Oví i Caprí de Calvià

2009-04-20T10:59:00.000+02:00

El passat diumenge, 19 d'abril es celebrà la X Fira d'Oví i Caprí de Calvià, dia que aprofitarem per instalar una parada al carrer Major de Calvià, davant la interessant casa de Can Dols. En la parada hi eren disponibles els següents llibres:

- Calvià. Imágenes del pasado (2009).

- Aproximació a la finca publica de Galatzó (2008).

- I Jornades d'Estudis Locals de Calvià (2008).

També hi havia un recull d'informació sobre els diferents itineraris que es poden realitzar per Calvià i Palma, a més de les notícies publicades als mitjans de comunicació, sobre el darrer treball Calvià. Imágenes del pasado.

A les 11h del matí ens concentrarem a la plaça de la Vila, davant l'edifici de l'antic ajuntament, per començar un recorregut històric i artístic pel nucli calvianer. Aquesta activitat fou organitzada per la Plataforma Calvià per la llengua, dins el marc de la fira anual i hagué una participació d'unes vint persones, que pogueren conèixer un poc millor la història de Calvià amb el següent recorregut:

1. L’ALJUB DE DALT: Es troba documentat per primer cop a l’any 1843.

2. ANTIC AJUNTAMENT: La Universitat decideix construir la seva seu en aquest indret, a partir de 1694. Des del segle XIII es situava entre el cementiri i la parròquia.

3. PARRÒQUIA DE SANT JOAN BAPTISTA: Es dedicava a aquest sant des de 1248 “Sancte Iohanne Calvianao”. Substitueix a l’antiga església de Calvià, la qual era d’unes dimensions menors i tenia una torre de defensa construïda en 1604. En 1867 fou enderrocà, però les obres no començaren fins a 1876. Fou acabada l’any 1896.

4. LA RECTORIA: Presenta una clastra amb un pou al centre, a la qual s’accedeix per dos arcs rebaixats, on entre aquests dos hi ha la data de 1766.

5. CAN VERGER: La primera referència la tenim al segle XVIII, la qual era propietat de la família Verger.

6. LA CAPELLETA: L’Arxiduc en l’any 1880 ens parla d’ella i diu que es construí al segle XV, però realment la trobem documentada per primer cop, l’any 1652.

7. CAL METGE VELL O CAN JUANEDA: Aquesta és la casa de la família Juaneda, nissaga de metges.

8. CAN ROS: La primera referència documental és de l’any 1809, on trobem a Rafel Colomar, “Ros”.

9. SON MIR: Antic rafal, el tenim documentat com a tal als Estims de 1578, propietat d’Antoni Mir i valorat en 400 lliures.

10. MOLÍ DES CASTELLET: Aquest és un exemple d’antic molí de vent fariner, del qual ja ens parlaven Juan Seguí Rodríguez i l’Arxiduc a finals del segle XIX. A la dreta del portal hi ha una inscripció gravada de 1830.

11. POU NOU DE SON FONT: Rep el nom de la finca on es situa. Aquest aljub es construí el 1817.

12. CAN COMALLONGUES: És interessant la seva carrera empedrada i son un exemple molt clar del que defineix l’arquitectura popular de Calvià. Aquí va néixer el 24 d’agost de 1845 el compositor Mn. Pere Josep Canyelles, conegut com el capellà de Can Comallongues.

13. L’ALJUB VELL: Fou bastit el 1616, per acord de la Universitat de Calvià.

14. SA SOCIETAT: Aquest edifici fou la seu de la Societat de Socors Mutus Unió Obrera de Calvià, el qual es construí el 1933. La Societat de Socors Mutus Unió Obrera de Calvià s’havia fundat el 1908 amb seu a Can Canonet.

15. ES PONTET: Casa urbana que apareix al mapa del cardenal Despuig (1784). Però la documentació més antiga la tenim de 1695, les quals es valoraven en 1.890 lliures i eren propietat de Damià Carbonell, es Gros.

16. POU DE SA CREU: Pou públic de finals del segle XIX. El trobarem sortint del poble per la part de ponent, en la confluència de la carretera vella des Capdellà i camí de Son Pillo.

17. CREU JULIANA: Creu de ferro ubicada sobre el pou. La trobem documentada l’any 1652, quan es feu per primer cop la processó en honor a Sant Sebastià.

Presentació de la Dra. Catalina Valriu

2009-03-30T10:26:00.000+02:00

El passat divendres, dia 27 de març vaig tenir l'honor de presentar a la Dra. Catalina Valriu, professora de filologia catalana a la UIB, qui ens parlà de Carnaval i Corema: costums i tradicions antigues.

Aquest acte fou organitzat per la Plataforma Calvià per la llengua, on es congregaren unes 50 persones al local de l'antiga biblioteca de Calvià.

La Dra. Valriu ens feu un seguiment del seu estudi sobre el carnaval a Mallorca, que està dividit en dos llibres: El Carnaval a Palma, com era abans (1989) i El Carnaval a Mallorca (1995). Gràcies a les seves investigacions, es pogué comprovar com aquesta època de l'any a Mallorca, era tota bauxa, tenint en compte que quan arribés la corema, tota aquesta diversió es convertiria en penitència.

En el cas de Palma, ens pogué proporcionar algunes imatges de com era el Carnaval durant els primers anys del segle XX. També, es pugué veure la importància que tingueren les societats de socors mutus, en aquest cas La Protectora, en qual centrà el seu estudi, sobre els balls que es duien a terme durant l'època Carnaval.

L'acte serví per a presentar el primer número de l'Estaló, butlletí que neix gràcies a la col·laboració de l'Obra Cultural Balear i el patrocini de la direcció general de Política Lingüística. Amb aquesta edició, la Plataforma Calvià per la llengua podrà oferir als ciutadans de Calvià una veu diferent a l'oficial i esperem que el ressò es faci estensible a tot el municipi, perquè siguin moltes més persones les que s'uneixin als ideals d'aquesta Platafrma cívica i cultural.

Podeu llegir en format pdf L'ESTALÓ

Presentat el llibre Calvià. Imágenes del pasado

2009-03-14T15:59:00.000+01:00

El passat dijous, dia 12 de març, va tenir lloc al teatre de sa Societat (Calvià) la presentació del llibre Calvià. Imágenes del pasado, editat per Ediciones Amberley. La presentació comptà amb la presència de Leandro de Gabriel, editor i de Josep Rubio Amengual, Josep Rubio Terrasa i Joan Rubio Terrasa, autors del llibre fotogràfic Cent anys a Calvià (1990).

Cal destacar la gran rebuda que tingué aquest acte cultural, on s'atracaren més de cent persones al teatre municipal, que gaudiren del record d'aquest municipi, mitjançant les imatges i l'experiència que pogueren contar-nos els autors del magnífic llibre abans comentat, ara que es compleixen quasi vint anys de la seva tasca.

Agrair al poble de Calvià i a totes aquelles famílies que han col·laborat en l'edició d'aquest llibre, les quals ens han aportat un fons fotogràfic de gran valor i també ens han trasmès un gran coneixement oral, que ara quedat imprès en aquest exemplar que pot aconseguir-se directament, contactant amb l'autor al 62 62 40 471 o thechacal1979@yahoo.es , atracant-se a la papereria es Kiosco (Calvià), la papereria es Teix (Santa Ponça) o la llibreria Embat (Palma).

Veure la notícia a: Mallorca Notícies Migdia. TV Mallorca

Presentació del llibre Calvià. Imágenes del pasado

2009-02-18T12:54:00.000+01:00

Ediciones Amberley i Xavier Terrasa García vos conviden a la presentació del llibre Calvià. Imágenes del pasado.

A l’acte hi assistiran Leandro Gabriel, editor, Josep Rubio Amengual, Josep Rubio Terrasa i Joan Rubio Terrasa autors del llibre fotogràfic Cent anys a Calvià (1990).

Dia: dijous, 12 de març.

Hora: 20h30.

Lloc: Teatre sa Societat (Calvià).

Veure també a: Ediciones Amberley

Veure notícia a: Part Forana

Veure notícia a: Diari de Balears

Veure notícia a: Diario de Mallorca

Col·laboració al programa Balears fa ciència

2009-01-26T19:42:00.000+01:00

El passat dissabte, 24 gener, Xavier Terrasa fou entrevistat al programa Balears fa ciència que emet Ona Mallorca cada dissabte, de 10'00 a 12'00 hores.

El programa es dirigit per Enric Culat i es dedica al medi ambient, la ciència i la innovació a les nostres illes. Un programa diferent, per a tots aquells que tenen ganes de saber, conèixer i experimentar.

A l'espai de les 11'30 hores, en un bloc dirigit pel col·laborador Toni Janer, parlarem de la figura del Comte Mal i la finca de Galatzó, aspectes que apareixen al llibre Aproximació a la finca pública de Galatzó.

Podeu escoltarlo a: Ona Mallorca.Balears fa ciència

Divulgació històrica a Ràdio Calvià

2009-01-15T19:27:00.001+01:00

Bernat Ramis condueix el programa anomenat El Taxi, el qual s'emet de dilluns a divendres de 17'00 a 20'00 hores a Ràdio Calvià.

Els dimecres, dia en el qual es parla de temes culturals, on es conta amb la presència de Salvador Giordano i Olivia Vega, grans amics i col·laboradors d'aquesta antena que analitzen aspectes de la vida des d'una òptica cultural amb un gran acert.

De 19'30 a 20'00 hores s'obre un espai dedicat a la història de Calvià, on Xavier Terrasa d'una forma propera i divulgativa conta aspectes del nostre passat. També s'informa dels actes relacionats amb la història, que es donen al municipi de Calvià, ja siguin conferències, presentacions de llibres, nous estudis, premis d'investigació, etc. Pensem que és important recordar el nostre passat, perquè és el que realment ens identifica com a poble.

Podeu escoltar El Taxi a través del 107.4 FM o mitjançant internet a: Ràdio Calvià. El Taxi